Background

Metàfora



Il Postino (El Carter): Michael Radford


En diversos passatges de la pel•lícula, s'escolta un tango. “Madreselva”, cantat per Gardel. Ho fa amb significats diferents. Evoca una terra, un passat, una infància perduda, una nostàlgia. En aquesta ocasió, però, és la metàfora de l’erotisme expert, vivaç, desenfadat.
Matilde convida a ballar al poeta. Ho fa com a esposa; com a paret en què floreixen els somnis, les esperances, les confessions, els ideals; com a amant; com a evasió. Celebren l’amor i la vida, encara que estiguin en l’exili, i el fet d’estar junts. Mario (Massimo Troisi), el carter, segueix esparverat, famolenc de bellesa, les emocions del poeta, el tacte proper, amorós i afectuós amb Matilde. Els passos de ball tot ho envaeixen amb el desig sexual, sublimat en sensual malenconia. S’adona que necessita expressar-se de la mateixa manera que ells ho fan.
Flueix la metàfora.

La mateixa escena la podem veure a  Perfum de dona. Al restaurant d’un luxós hotel de Nova York, Al Pacino ensenya a  Dorothy a ballar el tango: “Por una cabeza”.

És una adaptació de la novella “Burning Patience” (Ardent Paciència), de Antonio Skármeta. Concebut originalment com guió per a la ràdio va ser escrit a l'exili, quan l'escriptor xilè s’aposentà a Alemanya. Va combinar magistralment realitat i fantasia.
Al pròleg, explica que quan era un periodista i intentava ser novel•lista, entrevistà a Neruda a Illa Negra.

L’adaptació al cine de l’esciptor, al 1984, va guanyar nombrosos premis. Un d’ells va ser a la Millor Pel•lícula Estrangera a França.

El llibre incorpora poemes i cartes de Neruda a la història central i música que fa referència a pel•lícules de l'època.

"Illa Negra", el lloc on transcorren els fets, és també el títol d'una col•lecció de poemes autobiogràfics de Neruda, publicats al 1964.

També és una de les cases del poeta, convertida en museu.

Es va fer una adaptació homònima teatral, dirigida per Antonio Castillo.

La versió italiana de Michael Radford, “Il Postino” (El carter), és molt fidel a la novel•la, però hi ha 3 diferències molt importants: el lloc, la data i el final. La història no transcorre a Xile, sinó  a Itàlia, a l'illa Salina, en els anys 50, avançant-se als fets històrics. El final també varia; hauria estat anacrònic parlar del cop d’estat de Xile abans de produir-se.
L'amistat i el romanç interactuen amb la política i la poesia.

Mario Trossi, el protagonista principal, havia llegit la novel•la i demanà al productor que comprés els drets d'adaptació. Era actor còmic i volia canviar de registre.
Va posposar una operació de cor i va morir tot just acabar el rodatge.
La majoria de les escenes en què intervenia van ser filmades en una o dues preses i van utilitzar un doble en els plans llargs i mitjans i en les seqüències amb la bicicleta.

Es rodà en 11 setmanes, amb un sol descans a les vacances de Pasqua.

Hi trobem molts símbols circulars. Una pilota de futbolí que és la temptació. Uns cercles que dibuixa Mario, que mostra com li dóna voltes a determinats pensaments. Els viatges des de i a la casa del poeta. La lluna, que representa els somnis. La circularitat del temps que passa de pares a fills.

Va tenir 5 nominacions als Òscar i va aconseguir un a la Millor Banda Sonora dramàtica, al 1996.
En el moment de revelar qui havia guanyat  l'Oscar a la millor banda sonora dramàtica de 1995, Sharon Stone no tenia el sobre amb el nom de l'afortunat. Va fer una mena d'actuació humorística fins que li ho van dir. Luis Bacalov, el compositor premiat, va trigar a reaccionar, ja que pensava que era broma.
La música és un personatge més, que narra o anuncia esdeveniments importants. És inoblidable, alegre, optimista. És poesia feta melodia.
Banda sonora, amb imatges que res tenen a veure amb la pel•lícula. El conjunt és una meravella.

En la versió original un actor italià dobla Philipe Noiret (Neruda). Simula errors de dicció en la llengua italiana però no aconsegueix fer creïble la parla xilena.
Tampoc ho aconsegueix l'actriu italiana que dobla Matilde.

Després de l'èxit de la pel•lícula, la novel•la es publicà en espanyol amb el nom: “El cartero de Pablo Neruda”.

Una de les nominacions va ser al millor actor principal.

Al final del film se li ret homenatge amb una dedicatòria.

Si busquem referències literàries, les trobem al Cyrano de Bergerac. Neruda ajuda al carter enamorat a enamorar a Beatrice, mitjançant els versos que li ensenya. El paral•lelisme amb la pel•lícula és evident.

Al 2010 s’estrenà a Los Àngeles l’òpera del compositor mexicà Daniel Catán, basada en la versió italiana. El protagonista és Plácido Domingo i l’acció té lloc a Itàlia, però la canten en espanyol. Una mena d'inversió de famoses òperes com Carmen o Il Barbiere, l’escenari de les quals és Espanya i les canten en italià.

Seqüència que no es pot passar per alt i que m’ha dictat el títol del post. Qué es la metáfora?

El protagonista i la situació política de La Vida dels altres, de Florian Henckel von Donnersmarck, ens la recorda.

Poema llegit per Andy Garcia



Categories: , Share

4 Responses so far.

  1. Estranger says:

    Una pel.lícula on el paisatge i l´ambientació rural dóna el tempo i la cal.lidesa necessàries per a la història que s´explica.Tot és nèt i clar, inclús dins la foscúria de la nit.

    Bona tria !

  2. Anònim says:

    no sembla una feina gaire estressant això de portar el correu a una sola persona xD

  3. PS says:

    Em sembla que només m´apuntaria a classes de ball si m´asseguressin que aprendria a ballar el tango. M´apassiona;-)

    És una pel·licula que tot i la desgràcia de la mort de l´actor principal ens fa sentir més bons i més feliços. L´escena de la metàfora és sublim.

    Gràcies de nou.

  4. Pilar says:

    Estranger. Sé que t'agrada. Li vas fer honors en un post, fa temps. ^0^

    Pons 007. Ans al contrari, sembla molt gratificant i lúdica. ^0^

    País secret. Ho sé. N'has parlat en alguns posts. ^0^
    És la millor de les metàfores!
    Gràcies a tu.

    José Maria Souza. Gràcies per entrar-hi, enllaçar i deixar l'enllaç.
    Vindré a visitar-te.

    Perdoneu el retard a respondre-us. He estat molt embolicada amb temes importants que requerien la meva atenció.
    GRÀCIES PER VISITAR-ME!