Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Luchino Visconti. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Luchino Visconti. Mostrar tots els missatges
Death in Venice (Mort a Venècia): Luchino Visconti
La meravellosa cançó de bressol, com a metàfora del cant d’un cigne que preludia el final és encisador. Les llums i les ombres de la música, de la fotografia, de l'atmosfera creada i de la il-luminació del rostre del jove protagonista, podrien ser les d’un quadre de Caravaggio.
La pel•lícula és una adaptació de la novel-la curta de l’escriptor Thomas Mann (hi ha moltes referències biogràfiques del compositor Mahler, tant en el llibre com en la pel•lícula. La seva atmosfera és tranquil-la i asfixiant alhora. El millor és veure-la en versió original subtitulada, ja que en el doblatge es perd gran part de l’actuació.
És la segona part d’una trilogia sobre els alemanys. L’antecedí “La caiguda dels deus” i la precedí “Lluis II de Baviera, el rey boig”.
Visconti i Mann es van conèixer quan el primer preparava el muntatge de “Mario i el mag”.
L’aspecte físic del protagonista, està inspirat en el del compositor Gustav Mahler; les 3 ª i 5 ª simfonia del qual, van ser adaptades com a tema principal de la pel•lícula. Els productors de “La caiguda dels deus”, no li van permetre utilitzar-les en aquest film. Tan sols aconseguí que el cognom Aschenbach el dugués un membre de les SS.
En la 3ª simfonia, utilitza uns versos de "Així parlà Zarathustra", de Nietzsche que diuen que el plaer es més profund que el dolor, ja que aquest sol•licita acabar-se i el plaer demanar l’eternitat.
En la 3ª simfonia, utilitza uns versos de "Així parlà Zarathustra", de Nietzsche que diuen que el plaer es més profund que el dolor, ja que aquest sol•licita acabar-se i el plaer demanar l’eternitat.
O Mensch! Gib acht!
Oh home! Para atenció!
Oh home! Para atenció!
Was spricht die tiefe Mitternacht?
Què diu la profunditat de mitjanit?
Ich schlief!
Dormia!
Aus tiefem Traum bin ich erwacht!
S’ha despertat d’un somni profund!
Die Welt ist tief!
Profund és el món!
Und tiefer als der Tag gedacht!
Més profund que el dia ja avançat!
O Mensch! O Mensch!
Oh home! Oh Home!
Tief, tief, tie fist ihr Weh!
Si profund és el dolor del món!
Lust, tiefer noch als Herzeleid!
L’alegria encara ho és més que la tristesa!
Weh spricht: Vergeh!
El dolor clama: mor!
Doch alle Lust will Ewigkeit!
Però l’alegria aspira a ser eterna!
La podeu escoltar aquí: http://www.youtube.com/watch?v=-U2g4SoKv6Y a partir del minut 5:21
Burt Lancaster, volia el paper de Gustav, però no li ho van voler donar. Ja havia triomfat anteriorment a “Gatopardo”.
Diuen que Visconti va triar a Miguel Bosé, per a interpretar a Tadzio, però el seu pare, el torero Dominguín, li prohibí participar en el rodatge. Tal vegada no sigui veritat aquest rumor, però Björn Andresen, el noi triat, se li assembla.
Les proves en la recerca de l’actor ideal, foren llargues. Tant, que la RAI va fer un documental basat en elles: Alla ricerca di Tadzio.
La popularitat de Mort a Venècia i l’obra de Gustav Mahler inspiraren un ballet al coreògraf John Neumeier i l’òpera homónima de Benjamin Britten.
Crec que he aconseguit escalfar motors i lubricar les diverses peces que permeten continuar fent camí al blog, darrere l'aturada. A partir d'avui, ens trobarem els dijous. Gràcies!
Entrades
