Dansa
Mihalis Kakogiannis (Michael Cacoyannis): Zorba the greek (Zorba el grec)
Zorba ha gastat tots els diners del seu cap, Basil, en el disseny d’un telefèric. Tot el poble ha acudit al bateig de l’enginy que acaba sent catastròfic, mentre els veïns fugen i es llencen al mar aterrats.
És en aquest moment Zorba diu: “Jefe”, haig de dir-li-ho, perquè l’estimo, vostè té tot per ser feliç, absolutament tot...escepte una cosa, la bogeria! Ha de trencar la corda que ens lliga i no ens permet ser lliure...
Basil, contagiat per la personalitat de Zorba respon: Zorba, ensenyi’m a ballar. L’escriptor anglès, profundament Influenciat per la rigidesa de la literatura, viu el moment.
Així neix l'expressió artística, on el ball és la metàfora de la vida que deixa una empremta indescriptible i eterna, plena de sentiments i emocions, que permet gaudir, per sobre de tot, de l’existència.
És en aquest moment Zorba diu: “Jefe”, haig de dir-li-ho, perquè l’estimo, vostè té tot per ser feliç, absolutament tot...escepte una cosa, la bogeria! Ha de trencar la corda que ens lliga i no ens permet ser lliure...
Basil, contagiat per la personalitat de Zorba respon: Zorba, ensenyi’m a ballar. L’escriptor anglès, profundament Influenciat per la rigidesa de la literatura, viu el moment.
Així neix l'expressió artística, on el ball és la metàfora de la vida que deixa una empremta indescriptible i eterna, plena de sentiments i emocions, que permet gaudir, per sobre de tot, de l’existència.
La famosa dansa del sirtaki per la qual és coneguda mundialment la pel•lícula, no era en un ball tradicional grec. Es va idear i coreografiar per a l’adaptació cinematogràfica i està basada en la dansa folklòrica grega, Hasapiko.
https://www.youtube.com/watch?v=P8tcKVpyd2Y
https://www.youtube.com/watch?v=P8tcKVpyd2Y
El guió tragicòmic, realitzat pel director, adapta la novel•la "Alexis Zorba, el grec", obra mestra de l'escriptor Niko Kazantzakis. Aquest, s'inspira en un personatge real, un miner anomenat Georges Zorba al qual va conèixer en una explotació de lignit al sud del Peloponès, que el va impressionar, tot retent-li homenatge.
En una entrevista, el director va explicar que quan explicava a la Fox el tema de la pel•licula, no sabien com classificar-la perquè tenia aventura, drama, comèdia, filosofia de vida ... I la barreja d’aquests ingredients la destinaven a fracassar .No obstant això, els seus anteriors èxits i premis amb Stella, Qüestió de dignitat, Electra ... i els actors internacionals, asseguraven la taquilla i el projecte es va engegar amb la garantia de distribució d’aquesta marca.
Mostra l'oposició plantejada per diversos pensadors occidentals en la dicotomia de l’apol•lini i el dionisíac. Especialment la plantejada per Nietzsche en el seu llibre, El naixement de la tragèdia entre l'apol•lini i el dionisíac en l’esperit de la música. L’últim s'imposa com dominant ja que, al mateix temps que anul•la la individualització del primer, el submergeix en el si de la natura.
http://es.wikipedia.org/wiki/El_nacimiento_de_la_tragedia_en_el_esp%C3%ADritu_de_la_m%C3%BAsica
http://es.wikipedia.org/wiki/El_nacimiento_de_la_tragedia_en_el_esp%C3%ADritu_de_la_m%C3%BAsica
Al començament del rodatge, la relació de Quinn amb el director no va ser fàcil perquè a aquest últim no li agradava la sobre actuació de l’actor, tot i que reconeixia que aquest era el distintiu del seu carisma. A mesura que avançava el rodatge i Quinn es va ficar de ple en el personatge, el director va reconèixer que Zorba no hagués estat possible sense la seva interpretació. Aquesta establia un diàleg més enllà del verbal, fent servir gestos, moviment, música i dansa.
Hi ha dos personatges femenins notables. Un d'ells és Hortènsia, personificada per l'actriu Lila Kedrova, pel qual va ontenir un Oscar, que simbolitza la vella Europa, noble, culta i desvergonyida, a la recerca d’horitzons i atrapada en el passat. La decadència de Grècia es representa mitjançant el personatge de Buboulina.
L'altre, el d'una bella vídua, solitària, enigmàtica i captivadora vídua, personificat per Irene Papas. Simbolitza la puresa original del poble, la bellesa i el misteri femení, la dona senzilla, però independent, víctima de la ignorància i l'enveja.
L'altre, el d'una bella vídua, solitària, enigmàtica i captivadora vídua, personificat per Irene Papas. Simbolitza la puresa original del poble, la bellesa i el misteri femení, la dona senzilla, però independent, víctima de la ignorància i l'enveja.
No es va rodar a Creta, sinó a Rodes, en un dels seus pobles anomenat Bufons.
Cal esmentar la intensitat i excel•lència de la fotografia en blanc i negre de Walter Lassally.
La posada en escena està plena de metàfores:
- La muntanya significa la transcendència.
- Els llibres de Basil representen les seves màscares, mitjançant les quals intenta evadir-se del seu buit existencial.
-El personatge del boig reflecteix la por ancestral a la bogeria.
-La cabra negra i la vídua, que sempre vesteix d’aquest color, simbolitzen el mal presagi i la repressió
-El ball simbolitza un element de contenció i el moviment de l'home cap a la seva llibertat, en harmonia amb el cos que es bolca cap a l'alegria de viure.
- La muntanya significa la transcendència.
- Els llibres de Basil representen les seves màscares, mitjançant les quals intenta evadir-se del seu buit existencial.
-El personatge del boig reflecteix la por ancestral a la bogeria.
-La cabra negra i la vídua, que sempre vesteix d’aquest color, simbolitzen el mal presagi i la repressió
-El ball simbolitza un element de contenció i el moviment de l'home cap a la seva llibertat, en harmonia amb el cos que es bolca cap a l'alegria de viure.
Mikis Theodorakis va compondre una banda sonora que sintonitzava amb cada escena. Hi destaca la força i vivacitat del tema central, el Sirtaki, amb què s'inicia i conclou la història.
Va obtenir, 7 nominacions als Oscar, dels quals va guanyar 3: A la millor actriu de repartiment (Lila Kedrova), millor fotografia en blanc i negre i millor direcció artística en blanc i negre.
https://www.youtube.com/watch?v=uS5zp5Z46I8 Lila Kedrova recull el premi
https://www.youtube.com/watch?v=uS5zp5Z46I8 Lila Kedrova recull el premi
Al 1968 es va estrenar el musical a Broadway, amb el nom de Zorba, inspirat en la novel•la i la pel • lícula. Van escriure la música i lletres John Kander i Fred Ebb i la va dirigir Harold Prince, el mateix equip que havia col•laborat en musicals d'èxit com Cabaret o Kiss of the spider woman. El musical, no incloïa la dansa amb la música escrita per Mikis Teodorakis, la qual cosa decebia al públic. Tot i això, va ser nominat a diversos Tony, guanyant el de disseny escènic, i va estar prop d'un any en cartell.
https://www.youtube.com/watch?v=3rD_X0SMdmQ
https://www.youtube.com/watch?v=3rD_X0SMdmQ
L'actriu Lila Kedrova, va repetir el seu paper de Madame Hortense diversos anys més tard, al 1983, en la versió musical de "Zorba el grec" que es va realitzar en els escenaris de Broadway. la direcció va anar a càrrec del director del film Michael Cacoyanis. Aquesta versió va tenir un èxit superior a l'anterior, quan Quinn va deixar d’actuar-hi requerit pel cinema.
https://www.youtube.com/watch?v=3z1I5YdanQ8
https://www.youtube.com/watch?v=3z1I5YdanQ8
La popularitat de Zorba, el personatge, així com la dansa grega a ritme de bouzoukis, va fer que l'Òpera de Verona, encarregués a Mikis Teodorakis, la creació d'un ballet inspirat en ambdós. Aquest, escrit per a orquestra, mezzo soprano i cor, es va estrenar al 1988 a l'Arena de Verona, amb l'orquestra dirigida pel propi compositor i s'ha representat per tot el món.
https://www.youtube.com/watch?v=yC8FuP7I_ZQ
https://www.youtube.com/watch?v=yC8FuP7I_ZQ
El resum de l'escena musical em recorda els versos de Constantino Cavafis:
Itaca t'ha brindat tan bell viatge.
Sense ella no hauries emprès el camí.
Però ja no té res a donar-te.
Tot i que la trobis pobra, Itaca no t'ha enganyat.
Així, savi com t'has tornat, amb tanta experiència,
entendràs ja què signifiquen les Itaques.
Itaca t'ha brindat tan bell viatge.
Sense ella no hauries emprès el camí.
Però ja no té res a donar-te.
Tot i que la trobis pobra, Itaca no t'ha enganyat.
Així, savi com t'has tornat, amb tanta experiència,
entendràs ja què signifiquen les Itaques.
Escena similar a una de la pel•licula Malena, que vaig comentar dies enrere.
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=FgyGwSGwHdQ#!
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=FgyGwSGwHdQ#!
El govern grec va agrair a Antonio Quiñones, nom autèntic de Anthony Quinn, el paper de Zorba. Posteriorment, li atorgaria la nacionalitat grega.
Segons el responsable de premsa del New York Times, Amancio Ortega, volia que la seva cadena lowcost es digués Zorba com a homenatge a la pel•lícula. Va desistir perquè a dues illes de la primera botiga de Zara havia un bar que s’ho deia i l’amo considerava que provocaria confusió. Amb les lletres del logotip ja encarregades, van decidir jugar-hi a veure què sortia en combinar-les. I va sortir Zara.
http://www.nytimes.com/2012/11/11/magazine/how-zara-grew-into-the-worlds-largest-fashion-retailer.html?pagewanted=1&_r=3&ref=magazine&adxnnlx=1352725405-jSS0/SqaGslCt/4JfgJjeg& Article del New York Times
Hi ha un videojoc basat en l’escena.
Quan l’actor tenia 84 anys, es va retrobar amb el director i van ballar plegats el Sirtaki.
http://www.youtube.com/watch?v=UaCXyr8VT7I&feature=player_embedded#!
http://www.youtube.com/watch?v=UaCXyr8VT7I&feature=player_embedded#!
Entrades
quines ganes de veure-la m'han entrat...!
i quin suc que li has tret..ara quan la vegi tindré material per retenir..:)
Aquesta peli si que l'he vista Pilar, i també penso que li has tret tot el suc possible, a mi em va agradar molt...L'Antoni Quinn està insuperable...
Caram Pilar, després de llegir-te no puc fer altra cosa que treure'm el barret davant la teva ressenya. Tot i que la pel·lícula és una de les meves predilectes, ara veig que se me n'havien escapat moltíssims detalls. Gràcies, amiga meva, perquè la tornaré a mirar tenint en compte tot el que n'has dit i en gaudiré una vegada més.
Una forta abraçada!
T'agradarà Lolita, Segur!
Els actors fan un bon paper. A banda del Quinn, em quedo amb Irene Papas. La trobo superba.
Des del futur, el passat guanya en perspectiva, Montse. Petons!