Afrodisíac
Francis Ford Coppola: Dràcula
Mina es troba al vampir en una cafeteria. Un primer plànol ens mostra un got ple d’absenta i la veu en “of” de Dràcula explica que és un afrodisíac i que la fada verda que hi viu vol arravatar-li l’ànima , però que amb ell està segura. Mina beu i queda totalment seduïda mentre sembla recordar, ajudada pel que li explica Dràcula, la seva vida anterior com a Elizabheta. En un moment determinat el record és trist i plora i les seves llàgrimes les transforma el vampir en diamants. Es besen i ballen envoltats d’espelmes.
Mina se’n va amb el seu enamorat i li escriu una carta al vampir. L’absenta l’ha transformat tot arravatant-li l’ànima.
El film està dirigit per Francis Ford Coppola. Els productors havien pensat en altres directors de gèneres de terror com William Friedkin o John Carpenter, ja que dubtaven que Coppola complís amb les expectatives perquè havia dirigit pel•lícules de gran cost i escassa recaptació- Al final, però, li van atorgar la confiança. Va ser una de les pel•lícules més taquilleres de l'any i es va convertir en un clàssic del gènere terrorífic.
Adaptació del guió la va fer James V. Hart, de la novel•la homònima de Bram Stoker. El guió segueix la línia argumental de la novel•la, però amb un enfoc diferent, a banda de la manera de descriure l’acció tot utilitzant les impressions dels personatges, les notícies, les cartes, en què coincideixen totalment.
El pròleg del film, inexistent al llibre, planteja l’origen del vampir i ajuda a introduir el personatge: Vlad Tepes, un sanguinari heroi catòlic de Romania que va renegar de Déu en lloc sagrat en descobrir que una de les seves amants s’havia suïcidat en creure’l mort a la batalla.
Una altra de les diferències entre el film i el llibre és l’escena amorosa en què Mina s’entrega sexualment al vampir. En la novel•la és violada de manera brutal.
James V. Hart, es va basar més en un estudi històric, Annotated Dracula, de Leonard Wolfe, que en l’obra de Stoker. El resultat va ser la cerca del sexe per sobre de la sang.
La primera adaptació la va fer Bram Stoker. Es va estrenar uns dies abans que sortís la novel • la. Dracula, or The Un-Dead (Dràcula o el no-mort) va ser representada una sola vegada el 17 de maig de 1897 a l'Lyceum Theater de Londres. El llibret era tan fidel al llibre que l'obra durava gairebé cinc hores, el monòlegs eren eterns, confonia a l'espectador pel constant canvi d'escenes (47 en total) i tenia molts personatges.
La història es desenvolupa utilitzant el•lipsis en el temps, les quals mostren el més important i ajuden a simplificar-la.
Cal esmentar també la superposició d’escenes i el genials fosos, com de la cua d'un paó en sortir pel túnel una locomotora, les mossegades al coll foses amb els ulls de Dràcula o el cap tallat de Lucy, fos amb la carn que menja Perkins.
La trama narrativa de la pel•lícula està formada per múltiples plànols, que ajuden a transmetre un munt de sensacions.
Plànol general de la cúpula, plànol en què es ressalta la creu, plànol zenital en què la creu s’estavella al terra...
La composició atípica dins del gènere de pel•lícules de vampirs, recrea un ambient, molt romàntic, recarregat, on els somnis es confonen amb la realitat.
Coppola va demanar a Eiko Ishioka, directora artística, que dissenyés el vestuari tot vinculant-lo al decorat ja que ocupava un lloc central en la visió global de la pel•lícula. D'aquesta manera l'escenografia es convertia en llum i ombres, el fum i els contrastos havien de participar en la creació d'un mitjà inexplorat. Li va mostrar quadres de Gustav Klimt ja que volia recuperar l'esperit de la pintura simbolista. La imaginació de Eiko va superar les expectatives.
http://www.youtube.com/watch?v=yjOLhR04K28 (pintures de Klimt)
http://www.youtube.com/watch?v=_smVQFEMops (documental sobre el vestuari)
La concepció estètica d'aquest film requeria una banda sonora que acompanyés les imatges i que els donés més vida de la que ja tenien. Wojiech Kilar (El pianista), va crear el to malenconiós que necessitava. Acompanya cada imatge, com si aquestes les haguessin disenyades fet per a cada nota.
El tema principal, "Love Song for a Vampire" (Cançó d'amor per a un vampir), va ser escrit per Annie Lennox.
Van estar a punt de seleccionar-la per als Òscar, però per causes desconegudes, els productors no volien que la música de Kilar fos seleccionada.
L'actor protagonista, Gary Oldman, va estudiar els diàlegs de manera que, si oblidava una frase, volia tornar a repetir tota l'escena per poder plasmar el diàleg sencer. Va llegir la novel•la i assajava amb un to paorós el dràcula ancià, perquè fos més terrorífic. El seu maquillatge requeria de cinc hores per aconseguir el resultat que es mostra a la pantalla.
A Espanya es va haver de recórrer a dos dobladors diferents per doblar el personatge.
Per al personatge de Jonathan Harker, es va pensar en Leonardo DiCaprio i Brad Pitt, però l'amistat de Keanu Reeves amb el director el va ajudar a ser l’escollit. Va ser aquesta pel•lícula que el va llançar a la fama i sembla ser que la caracterització de l'actor és molt semblant al de la novel•la.
Per al paper de Van Helsing, el doctor especialitzat en vampirs i altres criatures estranyes, es va pensar en Liam Neeson, però quan aquest es va assabentar que el seu admirat Anthony Hopkins estava interessat, va decidir cedir-li-ho. Hopkins també interpreta el sacerdot que va castigar a la dona de Dràcula després del suïcidi i el narrador en alguns moments.
Winona Ryder, va haver de deixar créixer la melena y es va haver d’aprimar quatre quilos per interpretar a Mina Harker i a Elizabetha, la dona de Dràcula que es va suïcidar quatre-cents anys abans.
El personatge de Van Helsing reconeix i anomena Nosferatu, el primer vampir cinematogràfic, i li ret homenatge, atorgant-li la sinonímia.
http://www.youtube.com/watch?v=uUueCDfJShg (Una joia de l’impressionisme alemany, basada en el llibre de Stoker!)
Coppola reunir els actors a casa abans del rodatge perquè convisquessin i tinguessin experiències junts. Entre aquestes experiències figurava la lectura conjunta de la novel•la de Bram Stoker, la qual cosa va tenir una durada de 2 dies complets, segons explicava Anthony Hopkins.
Es va rodar íntegrament en un estudi, desatenent el desig de Coppola que volia rodar en exteriors europeus, per manca de pressupost.
Es van eliminar diverses escenes eròtiques i violentes i es va introduir la veu en off de Van Helsing per aclarir alguns passatges, tot i que el director no n’era partidari.
Algunes escenes eliminades.
La frase amb la qual Mina descriu el país natal de Dràcula i Elisabheta durant el tràngol amb l'absenta, "una terra més enllà del bosc", és la traducció literal de la paraula "Transilvania".
Existeixen referències cinematogràfiques:
Carta de una desconeguda, de Max Ophulus de 1949 (escena del restaurant)
Karemusa de Akira Kurosawa de 1980 (recreació de la batalla)
Toby Dammit, de Fellini (ambientació i cels rogencs)
La Bella i la Bestia, Jean Cocteau, 1946 (escena en la què el príncep Vlad converteix les llàgrimess de Mina en diamants)
Va ser un risc per a la productora American Zootrope, que es trobava a punt de fer fallida en aquell moment, i un fracàs de taquilla, l'hagués portat a la fallida total.
El director hongarès Károly Lajthay (1886-1945) va ser el primer a dur el personatge de Stoker al cine: Drakula halála (La mort de Dràcula), estrenada en 1921, les còpies de la qual es van perdre i només queden dos fotogrames.
Va obtenir 4 nominaciones als Òscar i en va guanyar 3: Millor disseny de vestuari, millor maquillatge i millor edició de so.
La comercialització de la pel • lícula incloïa un joc de taula, un pinball i videojocs per a la Super Nintendo, NES, Game Boy, Sega Genesis, Game Gear, Commodore Amiga i Sega CD.
Van publicar un còmic i 100 cartes col•leccionables llançades per la companyia Topps.
Es van produir diverses figures d'acció basades en la pel•lícula
Entrades
Com que tots ens nodrim de sang, l'etern vampir dorm dins de cadascú de nosaltres. A vegades notem com es desperta; altres no.
Em va semblar una pel·lícula fascinant, molt imaginativa, tot i que el tram final el trobo poc reeixit. Desconeixia que Coppola volgués filmar en exteriors; el cert és que els decorats li escauen molt bé a una proposta basada en l'artifici de les formes.
Petons.
Olga Xirinacs. Un cop a l'any sí que ho notem. Llavors el nostre vampir es desperta per poder assistir al ball anual, en una sala ple de miralls que hi contenen el seu secret. ^0^
Ricard. La imaginació no té límits, sortosament. A mi em va agradar de cap a peus. El que més, el reflex de l'ombra a la paret, copiada de Nosferatur.