Obsessió
Giusseppe Tornatore: Malèna
En l’àmbit públic, Malena sembla absent. Res no existeix per a ella, més enllà del camí que recorre. En la intimitat, però, la seva conducta és diferent. Fins i tot expressa la bellesa, la sexualitat i la feminitat, en ballar amb la fotografia del seu marit. Mentre ho fa, no s’assabenta que és observada pel jove Renato, el qual està obsessionat amb ella. La cançó que ha escollit és especial i amb la seva ajuda mostra, en un ritu íntim d’amor, la fidelitat cap a la persona estimada.
L'espectador sap qui és Malena i coneix una mica de la seva intimitat per mitjà de la mirada de l'adolescent que va canviant en el transcurs de la història. Aquest, és l'únic habitant del poble que arriba a conèixer-la realment.
La pel•lícula està basada en un relat curt de Luciano Vincenzoni, escrit a partir dels propis records d'una dona que va alterar totalment el seu petit poble italià durant la Segona Guerra Mundial.
Tornatore va escriure Malena com una oda al poder que té la bellesa per inspirar i desestabilitzar, capaç de despertar al mateix temps el millor i el pitjor de la humanitat.
El gènere narratiu que usa el cineasta és el melodrama, amb certa dosi de comèdia i demostra que és perfectament vàlid com a mitjà d'expressió artística i cinematogràfica.
La història està construïda al voltant d'un personatge la presència del qual afecta tot un poble i la complementa amb els canvis polítics d'Itàlia: el feixisme controla gairebé tota la societat des de la dècada dels anys 20, Mussolini declara la guerra als aliats, L'ocupació alemanya, el desembarcament nord-americà a Sicília, el canvi social que provoca la presència nord-americana, etc.
Recrear la realitat del període feixista era important per a Tornatore, però també va voler crear la sensació d'un món en el qual el vol de la imaginació i la recerca de l'impossible podien tenir uns profunds efectes.
Les connexions familiars són caricaturesques, les amistoses pràcticament no existeixen i les sentimentals són simplement testificals tot i les típiques conductes sexuals de l'edat adolescent.
Durant anys, Tomatore va guardar el relat curt en un calaix, fins que un dia va trobar a la dona que semblava l'encarnació de Malena, Mònica Bellucci. La va conèixer quan aquesta va rodar a les seves ordres un anunci de la marca de rellotges Breil. La sensualitat, el seu port orgullós i independent les pròpies experiències personals (al seu poble era considerada una bellesa) de l’actriu, van inspirar-li.
http://www.youtube.com/watch?v=SNGeWToGyC0 Anunci Breil
Giuseppe Sulfaro va ser escollit entre 2500 joves que es van presentar per a fer el paper de Renato, mitjançant una fotografia que va enviar la seva tieta. Aquesta va ser la seva primera interpretació, amb la qual va aconseguir el Globus d’Or al millor actor revelació.
L’equip de producció va ser el mateix que havia treballat en el film “The Legend of 1900”: el dissenyador de producció Francesco Frigeri, el director de fotografia Lajos Koltai, el dissenyador de vestuari Maurici Millenotti i el decorador Bruno Cesari.
Es va rodar durant vuit setmanes a Siracusa i posteriorment es va traslladar al poble barroc de Noto, uns 30 quilòmetres a l'est de l'illa de Sicília. Però l'hivern italià s'estava aproximant ràpidament i van decidir traslladar els últims dies de producció al Marroc, efectiu suplent de Sicília.
El diàleg en off amb què s’inicia la cinta, amb la finalitat de compenetrar l'espectador amb la història que narra, ho va fer servir el director amb èxit a “Cinema Paradiso”.
Tornatore recrea novament el cinema dins del cinema en les fantasies del protagonista, com si estiguessin visualitzant Tarzan, La Diligència, els clàssics nord-americans del moment o pel•lícules de romans.
Vídeo on la banda “Dave Matthews Band”, interpreta “ Crash Into Me”, on es poden veure, entre d’altres, les escenes que esmento, a partir del minut 2:05.
Seguint la tradició de fer arribar les pel•lícules en llengües estrangeres a unes audiències més àmplies (la traducció d'Anthony Burgess de Cyrano De Bergerac i la de Paul Mazursky de Fellini), encara que Malena està escrita i interpretada en italià, la llengua materna de Giuseppe Tornatore, es va realitzar un esforç addicional per poder transmetre tota l'essència al públic americà realitzant una traducció especial dels subtítols, amb l'ajuda de dos artistes molt versats en la interpretació artística i en les sensibilitats cinematogràfiques americanes: el guionista i director Anthony Minghella (el pacient anglès, el talent de Mr Ripley) i el guionista Joseph Tropiano (Big Night).
http://www.youtube.com/watch?v=j4C0szpgokQ Trailer en anglès
El film,criticat per la representació de la sexualitat adolescent, així com per la manca de diàlegs, va ser tallat. Es van censurar gairebé vint minuts. Fins al 2005 no es va veure la versió completa en DVD, als EEUU.
A Espanya també es van suprimir les escenes eròtiques, tot i que no tenen sexe explícit.
Pràcticament sense diàlegs, Mònica Bellucci actua amb el seu cos, gestos i actituds físiques, amb un deix de tristesa i solitud.
L’escena més colpidora ens mostra la Maria Magdalena bíblica, personatge que Bellucci interpretaria posteriorment a "La Passió de Crist" .
En la fotografia de Lajos Koltai ("La llegenda de 1900" i "Quan un home estima a una dona") nominada als Òscar, la càmera mai descansa. Quan trobem un pla fix és per la tensió del moment. Treballa amb colors càlids i sensuals, que delineen la bellesa llunyana i clàssica de Monica Bellucci i el poble de Castelcuto. Es concentra en mitjans i primers plànols no només per captar la bellesa de l'actriu sinó també les mirades, els matisos diferents que aquesta imprimeix al personatge i que li dóna profunditat.
Ens recorda El marit de la perruquera quan Patrice Leconte vol mostrar la sensual bellesa de l'actriu Anna Galiena.
La Música també va ser nominada als Òscar. El director va insistir a escriure la partitura abans de començar la producció perquè els actors la poguessin escoltar i facilitar-los la comprensió del paper.
Tornatore va deixar el Guió de Malena en l'Estudi de Morriconni i dos dies després el compositor ja tenia algunes evocatives composicions.
Segons el compositor, va intentar escriure una música que podria ajudar a la pel•lícula en la transformació de la ironia al dramatisme.
http://www.youtube.com/watch?v=dzJxHw4JF10 Tema principal
El decorador Bruno Cesari, nominat a l'Oscar per El talent de Mr Ripley, va amplificar la sensació d'un passat caòtic i agredolç a través d'una multitud d'aspectes de l'època: estudis de ràdio dels 40, vells altaveus utilitzats per difondre els discursos de Mussolini, autèntiques pancartes nazis i tota mena d'objectes i negocis sicilians (cafès i sastreries).
El tema de la transició a l’edat adulta i la guerra de fons, ens fa pensar en la pel•lícula “Summer of 42”, de Robert Mulligan.
També la podem, relacionar amb “Amarcord, de Fellini”, en la seva ambientació.
L’entramat emocional que connecta entre si l'amor, la luxúria i l'obsessió sexual, són idees expressades per Krzysztof Kieslowski a “Un cormetratge sobre l’amor”.
Malena ens recorda una famosa fotografia de Ruth Orkin, en què es veu una dona americana jove que camina sola per un carrer i el homes se la mengen amb els ulls.
Anunci Martini Gold by Dolce&gabbana bassat el la pel•lícula.
Entrades
Amb tanta erudició cinematogràfica és impossible deixar un comentari. En tot cas, felicitar l'autora del post per la feina i dedicació a la pel·lícula que comenta.
Faig servir xuletes, Olga. Somric
Moltíssimes gràcies!
Aprofito per dir-te que l'entrada que acabo de penjar ara t'agradarà. Us la dedico a tu i a Montse Galionar que em vau inspirar.
GRÀCIES!