Background

Records



Sergio Leone: Once upon a time in America (Hi havia una vegada a Amèrica)


Noodles, retorna a New York. Les seves passes desfan el camí del temps mentre Deborah, la il•lusió de la seva vida, s’ensenyoreix del pensament. Al rerefons del bar del seu pare, entre sacs de farina, embolcallada de pols blanca, balla ballet. Els ulls adolescents es superposen al reflex amarg del temps perdut reflectit en els ulls vells. Torna a ser el nen que l’espia a través de l’escletxa de la paret del bany, tot intentant que no el descobreixi. Ella sap que no està sola i balla per a ell al ritme lent d’ “Amapola”, com si fos la figura de porcellana d’una caixa de música. Són els inicis d’una bella història d’amor.

És una adaptació de la novel•la "The Hoods", de Harry Grey. Només llegir-la, es va posar en contacte amb l’autor per obtenir els drets cinematogràfics, però sense aconseguir-los fins deu anys més tard.

El guió va ser escrit pel propi Leone juntament amb Leonardo Benvenuti, Piero De Bernardi, Enrico Medioli, Franco Arcalli i Franco Ferrini.
L'escriptor Norman Mailer, va fer un esborrany que Leone no va considerar acceptable.

S'inspira en dues fonts literàries: la novel•la de Jack London, Martin Eden , que ens parla d’un home que es desil•lusiona amb el seu món i la novel•la de F. Scott Fitzgerald, The Great Gatsby, que ens parla d’un home que es converteix en ric i poderós per ser digne de la dona que estima.

Va ser l'última pel•lícula dirigida per Sergio Leone. Forma part de la trilogia “Onze upon a time Trilogy”, precedida per les pel•lícules, Fins que va arribar la seva hora  i Ajup-te, maleït!
Hi va invertir els últims 15 anys de la seva vida, abandonant fins i tot el cinema per aconseguir mitjançant la publicitat el finançament que necessitava. A través dels tres films, Leone ens mostra la seva visió de la creació d'Amèrica del Nord: el ferrocarril, la revolució mexicana i la llei seca.

El muntatge es va fer mitjançant enormes "flashbacks" (salts en el temps), perfectament encadenats per imatges i so.

A finals de 1975 Leone ja tenia una idea per al repartiment: Gérard Depardieu seria Noodles (el productor va imposar a Robert De Niro), i Richard Dreyfuss el seu inseparable amic Max (no li va interessar la proposta).
Jean Gabin seria el Noodles ancià, i James Cagney el Max ancià (va rebutjar perquè es considerava massa gran).
Liza Minelli, Jodie Foster i Daryl Hannah havien de ser Deborah (les dues últimes van rebutjar el paper). Brooke Shields seria la jove Deborah.
Al final van triar a Elisabeth Mc Govern com a Deborah i Jennifer Connelly (va ser el seu debut al cine) com a la jove Deborah.

De Niro no va acceptar de seguida; va tenir en suspens Leone durant dos mesos, fins que finalment va acceptar el paper de Noodles (el director li va donar a escollir entre aquest personatge i el de Max). En aquest precís moment  es va oblidar de buscar un Noodles jove i un altre vell.

El projecte va perillar perquè el productor i el director no estaven d’acord amb la llarga durada del metratge. Leone considerava cada plànol essencial.
A causa de la llarga durada, tant en les sales de cinema com en el format domèstic la pel•lícula es visiona en dues parts.

La fotografia de Tonino Delli Colli s’inspira en pintures i fotografies que fascinaven a Leone, cuidant minuciosament la il•luminació per a cada època:
Hopper
Norman Rockwell
Edgar Degas
Jacob Riis

La BSO, molt important  en la narrativa a través del temps, ja estava acabada sis anys abans del començament del rodatge. Leone li va demanar a Morricone una banda sonora totalment diferent a les altres. El compositor va deia: "Sergio em demana temes senzills, que siguin fàcils per a l'oïda, tonals, temes populars, sense complicacions. Quan la toco al piano s'enamora de la música. Segurament amb l'orquestra, si li agrada al piano, li encantarà, li entusiasmarà "
Destaquen:
Cockeye’s song, interpretat amb la flauta de Pam pel concertista romanès Gheorghe Zamfir. Cockeye és un dels nois. 
La flauta de Pam la van utilitzar per a crear intriga a Picnic a Hanging Roc.
Poverti, marca el gir dels nois cap al crim.
Deborah’s Theme, que Ennio Morricone va compondre en la dècada de 1970 per a una pel•lícula de Zeffirelli, però va ser rebutjat.
L'adaptació musical de la cançó "Amapola", que acompanya el ball de Deborah en diferents escenes.
I finalment, la cançó Yesterday, que dóna el salt d'una etapa a una altra mitjançant un viatge a través d’un mirall.

L’estrena als EEUU es va fer amb una versió retallada de 144 minuts (l’original durava 229) que van muntar cronològicament, sense els salts en el temps. La Majoria dels talls més importants van ser a les escenes de la infància,  la part més Important de la pel•lícula.
Quan Leone va saber que l'estudi havia muntat la seva pròpia versió, ja era tard, i encara que va intentar apel•lar als tribunals, no ho va poder evitar.
Mentre a Cannes tots aclamaven la versió de quasi quatre hores, el confús públic americà es va haver d'enfrontar a una història que no entenia, que va fracassar a taquilla i que va tenir males crítiques. El desastre va fer que es desestimés promocionar-la a la candidatura dels Òscar; fins i tot la música, ja que es van oblidar d’enregistrar la BSO. “Amadeus” es va lliurar del seu competidor més seriós.
Els crítics que van haver de rectificar en veure anys més tard el film complet, tal qual Leone l'havia planificat.

La versió restaurada de la pel•lícula que es va estrenar enguany al Festival de Cinema de Cannes ha estat retirada en espera dels treballs de restauració posterior. Es desconeix si aquesta inclourà els 24 minuts d'escenes eliminades. La nova restauració s'espera que debuti en algun moment entre l'hivern de 2012 i la primavera de 2013.

Durant l'escena que es desenvolupa en el fumador d’opi, en què De Niro ha de despertar de cop, aquest va exigir que al plató es sentissin sorolls inusuals per ajudar-lo a fer creïble la interpretació. Cap dels sorolls, però, el va ajudar i es va repetir l’escena múltiples vegades. Un encarregat de material va resumir el sentir del gremi en una frase: "Hi ha alguna escena en aquest film on ell hagi de cridar? Si n'hi ha, em presento voluntari per ser el que li doni una puntada de peus a les pilotes".

Es podria dir que guarda un cert paral•lelisme, salvant les distàncies, amb la literària "Amerika" de Kafka. El denominador comú és l'emigració europea. Ens mostren el somni perdut de l'emigrant, Kafka amb el treballador desenganyat, Leone amb el gàngster jueu derrotat.

En una escena, Deborah li llegeix a Noodles un salm de "El Càntic dels Càntics" intercalat amb alguna al•lusió a la manca d'higiene del jove, que es converteix en una declaració d'amor amb unes altra d'intencions i condicions:
"El meu estimat és blanc i ufanós. La seva pell és com l'or més fi. Les seves galtes són com un llit d'espècies, encara que no s'hagi banyat des de l'últim desembre. Els seus ulls són com els ulls dels coloms. El seu cos és com ivori brillant. Les seves cames són com pilars de marbre, en uns pantalons tan bruts que es quedarien dempeus. Tot ell és adorable. Però sempre serà un rufià de pa sucat amb oli ... i mai serà el meu estimat. Quina llàstima! "

Sembla ser que les escenes dels personatges quan encara són nens, pertanyien en part a la infància del propi Leone al Trastevere, a Roma.

El fumador d'opi, decorat en el qual es refugia Noodles  per oblidar i evadir-se de la seva pròpia vida, va ser construït en els estudis Cinecittà, a Roma, i les ombres xineses que es projecten en el seu interior van ser manejades per titellaires indonesis i holandesos, mentre que el públic que assisteix a la representació està format per xinesos que residien a Roma.

El “Fat Moe bar” es va basar en la ubicació real on Sergio Leone va conèixer a Harry Grey. És a prop del Cementiri Nou de Nova York, el Calvari, just al costat de Greenpoint Avenue, i va ser, com Leone descriu, "fosc i sòrdid amb gent asseguda en taules petites, en l’ombra, conversant i murmurant secrets.

El fumador d’opi, és un cercle que s'obre, es tanca i mostra l’ambigüitat de la trama. El director va reconèixer,  la influència de “Point Blank” (A la  boca del canó) de John Boorman.

En el videoclip de la cançó "Brother Louie" (del grup de música Modern Talking) apareixen escenes de la pel•lícula ja que els extres contractats per aparèixer-hi no es van presentar a la gravació.

Es pot apreciar una al•lusió a "La taronja mecànica", en l'escena on canvien els nadons, la música, el blanc i Cockeye prenent llet del biberó d'un dels bebès.

Al llibre "Sergio Leone, alguna cosa a veure amb la mort", de Christopher Frayling, es donen detalls molt sucosos de la pel•lícula.



Categories: , Share

11 Responses so far.

  1. pons007 says:

    Per si Robert de Niro no estava prou encasellat amb els papers de mafiós en els Padrinos, només li va faltar aquesta per ara tothom que s'imagini un gangster pensi en la seva cara xD

  2. Pilar says:

    Pons 007. Per a mi, De Niro, és el boig de Taxi Driver que fa monòlegs al davant d'un mirall. ^0^

  3. Hauries d'escriure l'enciclopèdia del cinema, perquè aquesta lectura requereix molt més temps que la simple visita a un post.
    Que el '13 et porti les satisfaccions cinèfiles que necessites. Quina gran evasió, el cinema...
    Una abraçada. Olga

  4. ricard says:

    Una pel·lícula densa, irregular i apassionada. Amb alguns defectes, però és un clàssic. Una abraçada.

  5. Pilar says:

    Olga Xirinacs. Reconec que sóc excesisa i meticulosa amb el que m'agrada. No ho sé fer d'una altra manera. El cine és per a mi un refugi i m'agrada comparar-lo amb altres refugis que m'apassionen: literatura, pintura, música...
    Gràcies, Olga jo també et desitjo les millors evasions en l'any que estrenarem d'aquí dos dies...I molta salut. aquesta que no ens falti.
    Una abraçada.

    Ricard. Defectes??? ^0^
    Bon Any i bon cine!

  6. indianala says:

    Ohh..De Niro ♥ ! Un abrazo para ti y Feliz año!!

  7. Pilar says:

    Feliz año, Indianala!

  8. rosana says:

    Quina informació més minuciosa que ens dones Pilar, abelleix veure la pel.licula. L'escena del ball, preciosa. Bon Any!

  9. Pilar says:

    Rosana. Si t'abelleix, míra-te-la. ^0^
    Gràcies per la visita. BON ANY!

  10. Calpurni says:

    FELIÇ [MILLOR] ANY NOU !!!

  11. Pilar says:

    Calpurni. BON ANY!