Disbarat
Penelope Spheeris: Wayne's World (El món de Wayne)
Wayne: Us posaré “al lloro”, em dic Wayne Campbell. Visc a Aurora, Illinois, en un suburbi de Chicago ... genial. He treballat en un munt de coses, encara que no m'ho he muntat molt bé ... però, tinc un tresor, una al•lucinant col•lecció de plaquetes nominals i rets per als cabells. Sí, ho sé, segueixo vivint a casa dels meus vells, però he deixat de pixar-me al llit. Com alguna cosa positiva tinc un gran programa a la televisió per cable i encara sé esbargir-me en una festa. M'agradaria guanyar-me la vida amb el meu programa 'el món de Wayne'. Sé que ho aconseguiré. Sí, encara que sigui el dia del judici final ... Oh! Aquí ve la llauna amb rodes. aquest és el meu millor col•lega, Garth Algar.
Garth: Hola.
Wayne: Què et sembla si ens muntem el Bohemian Rhapsody dels Queen?
Garth: Super, “tio."
No he pogut estar-me de reproduir l'argot "mític" que podem sentir al llarg de la pel·lícula. Ara, començo amb el post...
Així comença el viatge en cotxe d’un grup d’amics, amb la ràdio a tot volum, tot experimentant la unió entre l’adrenalina sonora, barreja de rock òpera i balada, i el paisatge que recorren. La música de “Rapsodia Bohemia”, de Queen, defineix totalment l’escena, junt a l’absurda coreografia dels caps que es balancegen amb energia.
La situació ratlla l’absurd. Els protagonistes parlen entre ells i expliquen confidències a la càmera, o li diuen que no està autoritzada, que només ells ho estan, com si aquesta fos un personatge més.
El film va popularitzar entre el públic americà la cançó dels britànics Queen, que ja havia participat en algunes bandes sonores de pel•lícules (Flash Gordon, Els immortals ...), i un dels seus integrants, el guitarrista Brian May, ha desenvolupat la carrera com a compositor per al cinema.
Vídeo oficial de Bohemian Rhapsody
Durant el rodatge de la seqüència, Mike Myers (Wayne) i Dana Carvey (Garth), es van fer mal al coll. Hi ha escenes més endavant, on es fa evident, ja que tracten de no moure’l.
El món de Wayne és una de les clàssiques comèdies de la dècada dels 90 i una de les primeres a traslladar un esbós del famós programa televisiu "Saturday Night Live" a la pantalla gran, estenent el que apareixia en els curts per muntar una trama.
Va ser filmada en 34 dies.
El títol que primer va tenir en castellà va ser: ¡Qué desparrame!
Va ser guionitzada per Mike Myers, creador dels personatges per als esbossos del veterà programa d'humor nord-americà, SNL.
Mike Myers és la veu de Shrek en la VO.
Dana Carvey, era un dels còmics habituals de SNL
La pel•lícula va fer possible que Saturday Night Live es dugués a la pantalla gran i que Mike Myers protagonitzés posteriorment Austin Powers, parodia de les pel•licules de James Bond.
Saturday Night Live : What is Love (Haddaway, Jim Carrey, Will Ferrel y Chris Kattan)
A Austin Powers 2, Myers ret un homenatge a El món de Wayne, parodiant el ball de Garth.
http://www.youtube.com/watch?v=Z4PdXGpJw9o El món de Wayne
http://www.youtube.com/watch?v=xICgbE3O7XU Austin Powers
Apareixen persones conegudes en diverses escenes:
Alice Cooper amb la seva banda al complet després d'un concert, al qual assisteixen els protagonistes. El cantant es posa a parlar amb autoritat i serietat sobre Milwaukee, ciutat dels EEUU, important centre cultural i econòmic.
Robert Patrick fa una petita intervenció repetint el seu paper de "Terminator 2".
Hi ha una escena on el protagonista visita una botiga de guitarres, agafa una i es disposa a provar-la tocant Stairway to heaven, de Led Zeppelin. Però a la botiga hi ha un cartell que prohibeix fer-ho, perquè els encarregats estan fins als nassos d'escoltar-la.
La realitat té a veure amb els drets d’autor. Es va modificar en les versions internacionals, per a cable i vídeo a un so genèric, a causa de les disputes en l'obtenció dels drets de les cinc primeres notes de la cançó, que només apareixen en la versió dels EEUU.
La seqüència de "Stan Makita Donuts" es va rodar en una cadena de Donuts real: Tim Horton. Horton fa referència a un jugador de hockey canadenc i l’oficial Koharski a un àrbitre.
A la lliga d’Hockey l’àrbrite Koharski li va dir a l’entrenador Jim Schoenfeld: “Té, una altra rosquilla, porc gras”, en un partit.
El cotxe: 1977 AMC Pacer, sempre serà recordat per l’escena que he comentat.
Es plantegen finals alternatius, tot imitant Scooby Doo .
Hi ha referències a diverses pel•lícules:
Psycho
Garth imita els crits Escena de la dutxa de violí while apunyalar Una Figura Que no està del feta de donuts.
La Profecia
Wayne insulta a Garth tot dient-li "Damien"
La Guerra de les galàxies
Wayne diu: Som empesos pel seu llamp tractor!
Arran de l'èxit de la pel•lícula l'any 1992, es va fer una altra a l'any següent, encara que no va tenir l’èxit de la primera.
Es va fer un videojoc titulat Wayne's World per a les vídeo consoles Sega Genesis, Gameboy, Nintendo Entertainment System y Super Nintendo Entertainment System.
En una escena, es poden veure al fons les imatges d’una versió beta del vídeo joc Sonic The Hedhehog.
La cançó Time Machine, de l’àlbum Dehumanizer, de la banda de heavy metall Black Sabbath, té una versió més ràpida en la seva edició especial, que va aparèixer com a part de la banda sonora de la pel•lícula.
El grup espanyol Els Pirates, va incloure una cançó anomenada El món de Wayne en el seu disc Poligàmia.
Temps enrere va ser notícia una persona èbria que va cantar sencera la cançó dels Queen, quan el va detenir la policia...Ja ho diuen que la realitat supera la ficció!
Entrades
Per a tu, Gerònima, que volies quelcom alegre...^0^
jejje...el títol "¡Qué desparrame!" li anava perfecte!
Avui que he pogut fer un recorregut pels enllaços, tot i que seria una pel.licula que no aniria veure, m'he divertit amb la teva explicació.
El vídeo original és el que m'ha agradat més. :)
Aferradetes.
Incomprensiblement i imperdonablement no he vist aquest film. Miraré a la videoteca.
Mostra una imaginació desbordant. ^0^ Potser no calia.
No l'aniries a veure? Entreté molt, obre somriures i fins i tot riallades, és un referent musical impagable...Seur que et divertiries més que amb l'explicació.
Els Quen són "lo más", junt als Kiss, Leed Zeppelin, els Credence, els Rare Heart,els Pink Floid, els Eagles, Yetro Tull...I uns quants més!!!
PETONS!
Has arribat en el moment just per desfer l'incomprensible i l'imperdonable. No crec que et costi trobar-la, encara que sigui a trossos. Si és una VO millor.
És un dels millors dels disbarats que corren. ^0^
Normalment les comèdies em fan plorar de dolentes que solen ser i, per tant, en prescindeixo.
No cal dir si, a més, són serials amb riures enllaunats...
Però a vegades la gent necessita riure, ho entenc. Si vull oblidar i evadir-me, entro més en un dramàtic, tot i reconeixent que de bons ara també en fan pocs.
Salut sempre.
La pel·lícua és molt entretinguda. Et permet vagar més enllà d'ella i del voltant,m la qual cosa és important en momentys determinats.
No hi ha riures enllaunats. Aquests es van quedar en la sèrie d'on van treure la idea.
Tens raó. Malauradament el cine s'ha fet gran en tècnica i pobre en argumentació i històries. No obstant això, seguir que hi ha algun bon drama actual...A veure si en trobo. ^0^