Background

Seducció

 
 
 

 
Ridley Scott: Legend  (Si premeu a l'enllaç, podreu gaudir del ball amb la música de :Jerry Goldsmith!) ^0^
 
 
 
L’escena té lloc al cau de Darkness, el Senyor de la Foscor; un espai barroc i lúgubre que amenaça i aterra a la princesa Lily.
Darkness, està enamorat i intenta seduir-la per atraure-la a la foscor amb joies que la hipnotitzen. La princesa sucumbeix al luxe i la bellesa del seu entorn. Sona un vals i apareix una fosca i enigmàtica figura que balla junt a ella i, encara que al principi la espanti, al final aconsegueix transformar-la i que es rendeixi al luxuriós ball.  Lily  dansa eròticament, s’esqueixa el vestit blanc que duia i es transforma en un sofisticat i luxós vestit negre. L'aspecte de la jove, pur i virginal fins llavors, és ara el d'una concubina diabòlica, amb els ulls i llavis pintats de negre i una expressió lasciva a la cara.
El ball de la princesa amb la foscor transforma la blanca innocència i la taca amb l'engany, tot convertint-la en una versió fosca i misteriosa d’ella mateixa.
 
El cau recorda l'enorme saló de la Tyrell Corporation, de Blade Runner
 http://ardfilmjournal.files.wordpress.com/2008/10/bladerunneroffice.jpg
 
La pel•lícula va ser concebuda com un film per a adults. Un projecte personal que li rondava al director des que va rodar "Els duelistes". Junt amb el productor David Puttnam es plantejava la possibilitat de rodar una adaptació de la llegenda medieval sobre Tristà i Isolda. Desitjava que "Legend" tingués un guió original, perquè li resultava més fàcil dissenyar-lo que flexionar l’estil d’un que estigués escrit.
Va descobrir diversos llibres escrits per William Hjortsberg, i que a més havia escrit diversos guions per algunes pel•lícules de baix pressupost que mai s'havien dut a terme. Li va preguntar si estava interessat a escriure un conte de fades, i com que ja havia escrit alguns, va accedir. Van treballar durant cinc setmanes en l'esborrany d'una història i la van batejar amb el nom: La Llegenda de la Foscor " Legend of Darkness”.
 
El guió es va modificar per la pressió de la productora que no ho veia rendible. D'un metratge de 150 minuts, Scott va haver de retallar gairebé una hora per fer de la seva obra una mica més rendible.
 
Van trigar tres anys a rodar-la.
 
Existeixen 4 versions diferents:
L'europea (versió més llarga)
L'americana
La versió del director.
Una còpia televisiva
 
Té dues bandes sonores i s’utilitzen en una versió o en una altra.
La partitura original, de Goldsmith va ser eliminada pels estudis, amb la intenció d’atraure els nens (versió Europea i director).
http://www.youtube.com/watch?v=CtU4TEhayR4 Vals de l’escena que comento amb la música de Goldsmith. Els matisos creen una atmosfera més tenebrosa.
La van substituir per  la banda electrònica alemanya Tangerine Dream, que aconsegueix ser un personatge més i composa escenes idíl•liques. (Versió USA)
 
El maquillatge de Robb Bottin, dissenyador del maquillatge d’Aullidos”, va estar nominat a l'Oscar.
El de Tim Curri, irreconeixible,  es basa en el terrorífic diable de la seqüència Night on Bald Mountain (La nit al Mont Calb), de la pel•lícula de Disney :Fantasia  “Darkness”.
http://www.youtube.com/watch?v=V8Ca_edg6RE Escena Fantasia
http://www.youtube.com/watch?v=Ksk7wPX-MI4 Escena Darkness
També costa de reconèixer a Robert Picardo, el psicòpata de “Aullidos”..
http://robertpicardo.com/
http://www.youtube.com/watch?v=pOFQiB391Vc  escena de Meg Mucklebones (la bruixa)
 
Amb l’excepció de Tom Cruise i Mia Sara, la resta d'actors principals passaven tot el matí a maquillatge. En el cas de Curri, s’allargava fins a sis hores diàries pel fet que era el cos complet.
Scott va triar Tim Curry en veure’l a The Rocky Horror Picture Show.
http://www.youtube.com/watch?v=bc80tFJpTuo

El rodatge es va realitzar en Pinewood Studios, on s'havien rodat diverses pel•lícules de James Bond. Es van cremar i van haver de construir els escenaris en altres estudis.
Recorda a Wagner tot unint la pintura, la música, l'actuació i la dansa com si fos un ballet contemporani.
 
A més a més dels elements de 'La Bella i la Bèstia' en té de la mitologia clàssica:
-Shakespeare:
El somni d'una nit d'estiu. Relata un esdeveniment que ha tingut lloc al principi dels temps, poblat per éssers sobrenaturals.
http://www.youtube.com/watch?v=b2mm79vRuzA Gump
La tempesta. El caràcter teatral, l’exuberant escenografia i vestuari i la manera dels seus diàlegs
-Dante:
La divina comèdia. El pas pel paradís, l'infern i el purgatori.
-Mitologia grega:
Himne Homèric a Demeter (s. VII A.C.)
Persèfone no es va sotmetre a Hades voluntàriament, sinó que va ser raptada per aquest mentre recol•lectava flors en els camps de Nissa. En protesta per aquest acte, Dèmeter va llançar una maledicció sobre la terra que va produir una gran fam, i encara que un per un els déus van anar a demanar-li que l’aixequés perquè la humanitat deixés de patir, ella assegurava que la terra romandria estèril fins que tornés a veure la seva filla.
Finalment va intervenir Zeus, qui a través d'Hermes va demanar a Hades que retornés a Persèfone.  Aquest va accedir, però abans de marxar va prendre un gra de magrana, que és dolça com la mel i que Hades li va oferir perquè sabia que així hauria de tornar.
-Parts de contes infantils i adaptacions: 
Blancaneus, de Disney.
Fantasia, de Disney.
Peter Pan, de James Matthew Barrie.
-Renacentisme: L'amor neoplatònic, la recerca de la bellesa, d'alguna cosa que no existeix
 El somni de Polifilo. Polifilo, desperta després d'haver estat amb el seu amor, una nimfa anomenada polia.
http://elpais.com/diario/1981/11/12/cultura/374367608_850215.html
 
Scott Va pensar en Mickey Rooney per a un dels personatges principals, però ho va descartar ja que no semblava prou baix al costat de Tom Cruise.
Se li ca ocórrer rodar en 70 mm i a partir del negatiu reduir als actors a la mida requerida, però això era massa car, així que va haver de buscar un repartiment d'actors petits.
 
Alguns dels personatges parlen en vers.
 
El paper de Jack (Tom Cruise), el van oferir primer a Johnny Deep, Robert Downey Jr i Jim Carrey.
 
La cara de Blix, Alice Playten, va ser dissenyada a partir de la de Keith Richards dels Rolling Stones.
http://www.keithrichards.com/ Keith Richards
http://www.youtube.com/watch?v=8ruAIYMAEYM  escena Blix
 
El so dels unicorns són sons de balenes.
 
Peter Jackson va tenir-la com a base d’inspiració en la famosa trilogia: El senyor dels anells.
http://es.wikipedia.org/wiki/Trilog%C3%ADa_cinematogr%C3%A1fica_de_El_Se%C3%B1or_de_los_Anillos

El mirall com a porta del inframón el copia John Carpenter en: Prince of Darkness (El príncep de les tenebres).
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=D5I3Lt8PwyQ#! 
 
Es rumoreja, que la sèrie de jocs The Legend of Zelda de Miyamoto van ser una clara font d'inspiració.
http://www.youtube.com/watch?v=GSqB6bipa8U
 
Malgrat que la pel•lícula va ser un desastre a taquilla, recaptant només la meitat del pressupost utilitzat, s’ha vist converti en títol de referència dins del gènere de la fantasia dels 80.
 
Tribut amb imatges acompanyades del tema Les Llarmes du Meprise de Dark Sanctuary.
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=tuMsjj6yBhA#!
 
 
 
BONES FESTES!
 
 



Categories: , Share

2 Responses so far.

  1. Carme says:

    No coneixia aquest a peli, i no sé si m'animaria massa a veure-la, però sempre em quedo parada d'aquests teus posts. Et fas una mol bona idea de la pel·lícula.

    Gràcies!!!

  2. Pilar says:

    Carme. És una meravella visual. Si algun dia la veus, ja em diràs.
    A tu!!!