Background

Conte




Tim Burton: Eduard mans de tisores "Edward Scissorhand"


Hi havia una vegada...Algú explica un conte i les imatges que barrejaven el real i el fantàstic, em recorden aquelles boles que s’agiten i neva a sobre del que atresoren a l’interior.
Aquest és una casa que decoren, mentre una música harmoniosa, que recorda les melodies infantils de les caixes de nines, omple l'espai. Kim s'acosta a la finestra per veure la neu que cau copiosament. Surt al pati on Eduard esculpeix un àngel de gel i comença a ballar sota la pluja d'encenalls de gebre. L'atmosfera en va plena de resquills de gel que juguen amb les llums i les ombres i es perden en les boires del record.
Les mans de tisora s'agiten donant forma al vidre, mentre brilla la pal•lidesa a la gèlida neu. Kim balla amb el cap aixecat al cel i li regala la felicitat continguda en un somriure.
Dues ànimes s’ajunten en una dansa.

La pel•lícula, autobiogràfica, es basa en l’adolescència del director. Està inspirada en un dibuix que  va fer per a una sèrie.

El primer esborrany va ser escrit com un musical.

El personatge principal ens recorda al músic Robert Smith.

La clau per entrar al món d’Eduard la trobem als crèdits. Les lletres del títol s'obren com unes tisores i la càmera passa a través d'elles. El nom de cada personatge té relació amb el fons en què apareixen escrits. El de Johnny Depp, per exemple, ho fa a sobre d’una figura monstruosa, plena de teranyines, enmig de la foscor.

Per al paper protagonista es van barrejar diversos noms: Tom Cruise, Robert Downey Jr, Tom Hanks o Michael Jackson. Aquest últim va ser el candidat amb més possibilitats.
Tim Burton va declarar que Johnny Depp sempre va ser la seva primera opció, però l'estudi no ho volia; preferien a Tom Cruise. El director s’hi va reunir i quan l’actor va suggerir que li creixessin mans humanes on tenia les tisores, no ho va acceptar.

La banda sonora de Danny Elfman és extraordinària. Segons Burton, va demanar-li a Robert Smith, de The Cure, que la composés. Smith ho va rebutjar perquè estava gravant un disc.
Música i pel•lícula, en una sintonia gairebé perfecta, evolucionen al mateix temps a nivell narratiu i connecten amb l'espectador. Però la primera mostra el costat més emotiu dels personatges, concretament l'evolució i els sentiments d'Eduard.

Johnny Depp va demanar que s'accentués el maquillatge blanc de la cara i es va inspirar en Charles Chaplin, Buster Keaton, Harry Langdon i Giuletta Massina, per a les expressions i gestos del personatge. Solia passejar per tot l'estudi caracteritzat i observava les reaccions de les persones alienes a la pel•lícula. Deia que es sentia com Boris Karloff convertit en Frankenstein.
En finalitzar el rodatge va dir que li va encantar el personatge perquè no era cínic ni impur i que gairebé era un desengany mirar-se al mirall i adonar-se’n que no era l’Eduard.

Durant tota la cinta Johnny Depp només articula 169 paraules. Ho fa amb una genial expressivitat; tot ho diu amb la mirada, transmetent una tendresa commovedora, que dota el personatge d'una aura fatalista.

Al llarg de la pel•lícula, les cicatrius d'Edward van canviant de mida i profunditat. Tal vegada era la metàfora de la contaminació que sofria la seva ànima en estar en contacte amb persones i paisatges neutres, als colors dels quals els mancava la llum de la seva foscúria.
A l'escena en què Eduard s’escapai torna a casa seva, Johnny Depp es va ensorrar d'esgotament a causa de les temperatures extremes i al vestit de cuir.

Winona Ryder es va retirar de la gravació del Padrí III per treballar en el film; va ser Depp qui la va convèncer. Van ser parella durant un temps i ell es va tatuar seu nom al braç.

Homenatja Vincent Price (l’inventor de l'Eduard), un actor de pel•lícules de terror de baix pressupost que era el gran ídol de la infància de Tim Burton. Aquesta va ser la seva última interpretació. Burton, conscient del seu delicat estat de salut, va rodar les seves escenes en primer lloc.

Rendeix culte als mites clàssics:
-Frankenstein o Pinotxo (éssers creats per l'home, que lluiten per fer-se un espai en la societat)
-La Bella i la Bèstia i el musical El Fantasma de l'Òpera de Andrew Lloyd Webber (l’amor impossible entre un monstre, marginat per la societat, i una bella jove).
-El mag d’Oz (l’home de llauna).
-Der Sandmann  (menys conegut. Narra la història de Nathanaël, qui està traumatitzat per la mort del seu pare durant la seva infància. S'enamora d'una autòmata, Olimpia, construïda per Spalanzani i un còmplice.

Ens recorda a Malson a Elm Street (Nightamere on Elm Street). Les urpes de Freddy Krueger.

La pel lícula es divideix en tres espais temporals a través dels quals es dinamitza. Cada lloc està carregat de simbolisme i ens descobreix universos diferents. Igual que a Centaures del desert  (The Searchers), de John Ford , del 1956.

El barri “Suburbia”, el nou món d’Eduard, és el mateix que apareix en la sèrie de dibuixos “Ed, Edd i Eddie”.

Les cases són d'una comunitat real de Florida, sense cap canvi, excepte els cridaners colors de les façanes. Durant el rodatge, els residents es van allotjar en una estada, en un motel local.

Adaptació teatral de Matthew Bourne.

Al capítol 21, The hard part, d'Herois, Sylar realitza una visita a la seva mare i en un moment determinat decideix mostrar els seus poders creant neu per a ella, sota l'atenta mirada de Hiro i Camino.

Esquelet mans d’os, al programa “Animaniacs”   és una paròdia.

En un dels capítols de Peter Capusotto i els seus videos, hi ha un personatge anomenat El jove mans de “Cordera” tot referenciant  Gustavo Cordera i la pel•lícula.

Tim Burton va fer un forat al seu univers a Tom Jones. A la BSO interpreta tres cançons, Delilah ", " With These Hand” i “It’s Not Unusual”, més endavant utilitzaria en “Mars Attacks”!

Dins de la música, hi ha un tema que es dedica a un personatge curiós i gairebé profètic, Maragda, en les seves intervencions dins dels moments de xafarderia de les veïnes.

Nick Carter, membre del grup “Backstreet Boys” fa una petita intervencióció en la pel•lícula. És el noi que salta quan Edward és al cotxe.


Va rebre una nominació a l'Òscar al millor maquillatge, al 1991.

Es va descobrir que Michael Jackson tenia les mans autèntiques del rodatge, quan es van subhastar objectes personals seus.

Vaig utilitzar aquesta pel•lícula per parlar de l’aixopluc:

I per acabar, ja que avui he triat un conte, us convido a conèixer-ne dos reculls, que tenen a veure amb mi.
Formen part d'un projecte amb què dono suport als Pallapupas i a la Fundació Joan Petit.

Espero i desitjo que us agradin!





Categories: , Share

6 Responses so far.

  1. pons007 says:

    Un manostijeras amb Tom Cruise hagués sigut horrible! amb la sobre actuació de gestos que fa sempre. Gràcies senyor Burton per triar una vegada més a Johnny Depp!

  2. impressionant ressenya cinematogràfica cultural Pilar...el Jonhy Depp fa una magistral actuació!

  3. No he vist la pel•lícula sencera i, la veritat, no sé perquè. Miraré de fer-ho aquest Nadal si tinc una miqueta de temps, me n'has fet venir ganes.
    Johnny Depp és un actor que cada dia m'agrada més, és d'aquells que fan especials els personatges.
    M'agrada com ens fas descobrir les pel·lícules, molt bona ressenya.

  4. Pilar says:

    Pons 007. No sé...Recordo el Cruise vampir i penso que és un actor desaprofitat. ^0^ Pel que fa al Depp, per a mi és un dels millors. La seva versatilitat és inigualable.

    Elfreelang. Gràcies, Elfreelang. El mim és el millor actor, es digui com es digui. Tot ho aconsegueix amb els seu cos, fins i tot els decorats. Depp és un bon mim en aquesta pel·lícula i un bon actor en la resta. Tant de bo que no s'espalli mai!

    Quadern de mots. Uala! Gràcies per fer-me saber les ganes que t'he fet sentir de veure-la. Ballem sota la neu, quan tinguis un moment! Gràcies!

  5. ricard says:

    Pilar, una altra de les meves escenes favorites! Una abraçada.

  6. Pilar says:

    ricard. A poca gent no li agrada.
    ^0^
    Petons!