Background

El temps


Blade Runner: Ridley Scott


La música crea l’escena, junt amb la narrativa de la imatge i s’acoblen amb perfecció.
Rachael traeix als “replicants” en salvar a Deckard de morir a mans de Leon. Està espantada per l'esdevingut i pel futur incert de tots dos.
La música comença a sonar suaument, agafant l’estructura de blues, mentre cerca una identitat, en la casa de Deckard, observant els seus records, les seves fotografies, embolcallada d'una sensació nostàlgica, mentre ell dorm...S’asseu al piano i comença a tocar una melodia que sembla que ell somniï. Allibera els seus cabells, com a senyal d’una fragilitat que ha descobert que no posseeix, mentre sent que és un nou ésser i descobreix la sensualitat femenina.
Quan desperta, Deckard s'asseu al seu costat, la sent interpretar en silenci unes notes que li neixen de dins i no recorda com les va aprendre ni quin sentiment les inspira (tal vegada han estat empeltades de manera artificial), que li desperta un sentiment d'amor vers ell. La replicant s’humanitza en sentir amor per l’humà. La melodia pren força i importància quan Rachel s'espanta del que sent; no pot ser, no pot estimar un home...Llavors fuig i la música creix encara més. Deckard fa ús de la força masculina, l’atura, la modela sexualment, com si fos un Pigmalió, amb l’ajuda de les notes que surten del piano i de les trompetes, i omplen l’estança.

A l'apartament de Deckard, les parets són rajoles de la ¨The Ennis House¨ de Frank Lloyd Wright: http://www.greatbuildings.com/cgibin/gbi.cgi/Ennis_House.html/cid_1036095063_EnnisBrownExterior.html

Hi ha mobles, com per exemple, una cadira baixa amb respatller alt, que va ser vista en l'última escena de ¨Saló o els 120 dies de Sodoma¨ de Passolini:
http://www.youtube.com/watch?v=c-P9GLGwpoA  (us agradarà...o potser no  ^0^)

El "Tema d'amor" i els acords de Rachael al piano són variacions de l'Nocturn n º 13 de Chopin.

Va sortir un "soundtrack" de la pel•lícula amb la música de Vangelis dos anys desprès.  El que s'ha publicat oficialment, però,  no recull els ambients que s’hi viuen.
El tema "Memories of Green" que sona mentre Rachel recorda l'episodi de les aranyes en la seva infantesa, no està inclòs a la banda sonora. Pertany a un àlbum anterior de Vangelis anomenat "See You later".

És una adaptació de la novel•la de Philip K. Dick: “Do Androids Dreams of Electric Sheep”? Somnien els androides amb ovelles elèctriques?
La trama està muntada com una pel•lícula de detectius, rica en matisos. La nit, la ciutat, el detectiu, la dona, el tabac, les llums que es filtren per finestres, el narrador...
Martin Scorsese va ser el primer interessat a adaptar-la i després Robert Mulligan.

El títol del film, estret dels llibres de Alan E. Nourse i de William S. Burroughs, als quals van haver de comprar els drets d’autor, va influir en les posteriors reedicions del llibre. On l’autor havia escrit: “Bounty Hunter”, es substituí sistemàticament per “Blade Runner”.
Té el seu origen en la paraula "Bleibruhigers", que significa "no facis soroll", segons comenta Roy Batty en la novela “Blade Runner 2”, El límit de l’Humà, escrita per K.W. Jeter.

No va tenir èxit en l’estrena, però posteriorment s’ha convertit en una icona del cine de ciència ficció.

Li van proposar el paper protagonista a Robert Mitchun i a Dustin Hoffman; aquest últim el va rebutjar per desacords amb el guió.
Al final van triar a Harrison Ford, que després de l'estrena en renegà per les constants discrepàncies amb el director. Una de les principals era la no acceptació que el seu personatge fos un “replicant”. Van sorprendre les declaracions en què assegurava que no es va identificar amb la història i que el seu personatge era un detectiu que no tenia res a investigar.

Ridley Scott estava acabant el rodatge d’Alien, quan el productor Michael Deeley l'oferí el guió i el va deixar a banda, en un primer moment, perquè era un projecte de ciència ficció.

Scott ha reconegut que Blade Runner i Alien estaven inspirades en el còmic The Long Tomorrow, de Donen O'banano, il•lustrat per Moebius.
La seqüència d'aterratge de l'ordinador del cotxe policial és la mateixa que la de l'ordinador de navegació de la "Nostromo" a Alien.
En l'escena on Deckard li parla a Rachel sobre les tremolors al cos, hi ha un so fantasmal obtingut de la pel•lícula "Alien", en l'escena en què el "Nostromo" abandona el planeta on aterra.

Existeixen tres versions del guió:
1. -Conté els diàlegs i descripcions de les escenes.
2. -Versió inicial de Hampton Fancher, abans de l'arribada de Peoples. (Guionistes)
3. -Realitzat en comú entre els dos guionistes.

Existeixen cinc versions de Blade Runner, amb diferències en els diàlegs, durada, la presència de la veu en “off” que reforça la narració i dos finals alternatius. El primer guió data del 1980 i està signat únicament per Hampton Fancher.
- The Workprint: No hi ha narració de Deckard fins al final. El plànol gran de l’ull de Holden del principi està omès.
-The Domestic Cut: Conté narració i el "final feliç".
-The International Cut: Coneguda com la versió original
-The Director 's Cut; no hi ha narració ni “final feliç”.
- The Broadcast Version:Igual que el "Domestic Cut", però gran part de la violència va ser eliminada.
secrets de la seva versió)

Es va canviar el final de la història, perquè l’estudi en volia un de feliç. Les escenes aèries són escenes falses de El Resplendor, de Stanley Kubrick. Scott les va eliminar del seu "director s cut" estrenada a finals dels 90.

Destaca per l'atemporalitat; passat, present i futur es fonen en un mateix conjunt que es conforma perfecte en forma i contingut.

Metròpolis, de Fritz Lang, és un clar referent. Tenen una protagonista absoluta més enllà dels personatges: la ciutat. La Metròpolis de Lang està dividida en dos grans blocs, la superfície on viuen els poderosos i el submón dels obrers. Los Angeles de Blade Runner, contraposa un inframon cosmopolita amb  les parts altes dels edificis habitats per l'èlit.
El creador, a Blade Runner, està vinculat amb un «Déu» que concep les seves criatures des dels més bàsics elements. Metròpolis, el personatge de Rottwang està desproveït d'elements divins, però Maria, en el seu sermó, anuncia l'Apocalipsi mitjançant l'aparició d'una dona que portarà tots els vicis de Babilònia.
Ambdues produccions compten amb la presència dels éssers artificials i la incapacitat de distingir-los dels humans.

Es percep la influència del golem, del Juda Löwm. Un autòmat que desenvolupa emocions i sentiments a poc a poc i al final es rebel•la contra el seu creador, igual que ho fan els replicants.
Vaig fer servir aquesta llegenda per parlar sobre un viatge:

El Frankenstein de Mary Shelley és un altre referent literari, unes creacions artificials que busquen al seu creador, amb el qual tenen una relació ambivalent.

JF. Sebastian, dissenyador dels Nexus 6, conviu amb autòmats que fabrica, al departament 46571, xifra que amaga el nombre de Fahrenheit 451, tot homenatjant a Ray Bradbury.

Al teatre que hi ha al davant de la casa de JF Sebastian s'estrena l'obra “If you sent this information in, can you contact em again”? escrita per la dona de Ridley Scott.

Els moviments de la partida d'escacs que juguen J.F. Sebastian i Tyrell evoquen el final de la mítica "Partida Immortal", disputada a Londres el 1851 entre Andersen i Kieseritzky.
En el doblatge a l'espanyol es va cometre un error en traduir el primer moviment proposat per Roy: "el Rei es menja la Reina". El moviment correcte (com apareix en el guió i en la versió original) és "El cavall es menja  la Reina".

Roy es pot identificar físicament amb les pintures de William Blake
Els versos que recita Roy al laboratori d'Chew són una paràfrasi del llibre profètic; "Amèrica”, de William Blake:
http://tbfbb.blogspot.com.es/2011/01/america-prophecy-by-william-blake.html
"Fiery the angels fell, Deep thunder roll'd around their shores Burning with the fires of Orc"
"Ferotges caigueren els àngels, Profunds trons van rodar al voltant de les seves platges, Cremant amb els focs d’ORC"

Constantino Romero va doblar al replicant Roy (R. Hauer), la qual cosa no recordava.

La referència a la Porta de Tannhäuser, en l’escena: Com llàgrimes en la pluja, http://www.youtube.com/watch?v=EPrMow4ak-k

Per transmetre la idea de l’atmosfera que Ridley Scott volia crear, portava una foto de la famosa obra del pintor Edward Hopper "Nighthawks", la qual mostrava durant el rodatge.
Crec que aquesta referència t’agradarà conèixer-la, Elfreelang. ^0^

Introdueix la idea de l'ull com a expressió del sentiment dels personatges: cada vegada que un d'ells mira alguna cosa o a algú, ho fa reflectint una amalgama de sentiments que varia en funció de les seves pròpies circumstàncies personals

Apareixen 30 logotips de marques comercials; algunes van passar per mals moments després de l'estrena.

El futur és per Scott brut, multicultural i usat igual que el de La Guerra de les Galàxies, de George Lucas. En vaig parlar dies enrere:
En l'escena on Deckard i Gaff s'aproximen a la central de policia en una nau, es pot veure dissimulat, un model de Millennium Falcon que Harrison Ford va usar a "Star Wars".

Hi ha dues interpretacions sobre l'error en el nombre de replicants (s'esmenten sis en lloc dels cinc que en realitat havia). Una diu que és causa de l'absència d'una seqüència, en la qual es revelava que Deckard era el replicant que faltava. L’altra, indica que es deu a la manca de pressupost per incloure més escenes amb una replicant anomenada "Mary".
El diàleg entre Deckard i Bryanton en què es comet l’error es tornà a rodar, però inexplicablement Ridley Scott va deixar en el muntatge final la part de la inconsistència en el guió

Es pot veure una rèlica de la nau Dark Star, de la pel•lícula homònima de John Carpenter, darrere del cartell de Asain, en l'escena on la nau de Gaff s'aproxima a l'edifici de la policia. http://www.youtube.com/watch?v=gSccwmmrS5A

El decorat utilitzat a les escenes del taller-llar de Sebastian, és el mateix que s'utilitzà al rodatge del musical "My Fair Lady".

Moltes de les llums de neó que es veuen es van fer per al musical de Coppola "One from the hear".

“The illuminati simbolisme”, és una germania secreta dedicada a dominar el món, formada per persones influents. Podem veure molts dels seus símbols en diverses escenes. http://www.youtube.com/watch?v=bcHOmmlARQo 

A la contraportada del disc d'Iron Maiden, "Somewhere in Time" (escena inicial),
es pot veure un cine on projecten "Blade Runner". Es diu "Phillip K. Dick Cinema", com l'autor del llibre en què es basa la pel•lícula.

Hi ha dos documentals sobre "Blade Runner" i es titulen: "The Making of 'Blade Runner'", de Barry Green i "On the Edge of Blade Runner”, d'Andrew Abbott.

Vídeo realitzat per Hervé Attia, que ens mostra com eren realment les localitzacions rodades, en contraposició a les escenes emeses.

Els Pirates, li dediquen una cançó a Pris

La pel•lícula fou nominada als Òscar de 1983, a les categories de direcció artística i efectes especials, però no va guanyar-ne cap. Va haver de conforma-ser amb els BAFTA a la millor fotografia, millor vestuari i millor disseny de producció.



Categories: , Share

15 Responses so far.

  1. Tinc la sensació que quan hagi de revisionar una pel·lícula, a partir d´ara vindré aqui a documentar-me. Això és una enciclopèdia!
    Quanta feina!

    Gràcies Pilar.

  2. Pilar says:

    Tingues en compte, però, que només trobaràs, de moment, pel·lícules que continguin una escena en que els protagonistes cantin, ballin, recitin...I que només parlo de l'escena...I de llibres...I de música...I de teatre...I d'arquitectura...I d'altres pel·lícules en què hi beu o que hi beuen...
    Cada enllaç és un camí que es multiplica i obre portes...Moltes.
    Gràcies a tu per entrar-hi i acompanyar-me en això que jo anomeno CINE!
    PETONS!!!

  3. Carme says:

    Sovint llegeixo el teu cine, sens e saber massa què dir.

    Avui has descrit l'escena d'una manera que era impossible no tornar-la a veure...

    Com que no tinc molt temps no he clicat els enllaços avui... bé només un: m'ha pogut la curiositat per saber quin era el quadre de Hopper. Els conec de vista, però no reconec els títols.

    Bon dia, bonica!

  4. Pilar says:

    Si t'agrada Passolini, clica l'enllaç. Somric. Comprenc que les entrades són llargues, algunes més que altres, però es poden llegir a poc a poc i triar tan sols la part que interessi a cada moment. Hi ha referències pictòriques i literàries que t'agradaran; n'estic segura.
    BON DIA!!!

  5. Gerònima says:

    Flipo com aconsegueixes tanta informació! La peli no l'he vist, però el trosset que ens has deixat m'ha agradat molt. L'anava llegint i mirant alhora. :)

    Ets una fiera!!!

  6. Pilar says:

    Som a l'era de la tecnologia, Gerònima. Si a això unim el fet que el cina ha format part de les meves preferències des de molt petita. Tinc un tiet que volia ser actor i fins i tot va fer una pel·lícula. La meva filla tradueix textos i guions cinematogràfics, a més a més de fer classes d'anglès. M'apassiona el doblatge. Tinc la dèria de comparar les arts escèniques amb la literatura. A casa hi ha dues sales biblioteques i els seus prestatges en van plens de revistes de cine, enciclopèdies i llibres...Agafo un fil...I estiro.
    M'alegra que t'agradi l'escena. La gent considera que la de les llàgrimes sota la pluja és la millor. Hi ha tot un tractat de filosofia i religió en ella. A més a més té una plasticitat increïble. Per cert...el colom no va volar. Es va haver de rodar una escena només amb ell, per poder filmar el vol.
    M'he deixat un munt de coses al tinter, però sempre hi ha un fil i es pot estirar.
    GRÀCIES!

  7. pons007 says:

    potser serà perquè la vaig veure fa massa poc i que sempre n'havia sentit a parlar molt bé, però el cert es que em va decepcionar una mica, no està malament, però les espectatives eren tan altes que al final li vaig posar un 6/10

  8. Macondo says:

    UAU! Pilar!!! Ara no tinc temps, però tornaré segur que sí, m'ho llegiré amb calma, i tornaré a gaudir d'aquesta gran pel·li. Cada escena és un plaer pels cinc sentits, i més... pel sisè sentit, també. No em cansaria mai de veure-la. N'enamoren els personatges, els temes, el tractament de cada escena, la música, els moviments semi-artificials dels replicants, el simbolisme i, bé...quan pugui torno.

    Gràcies Pilar!

  9. Pilar says:

    pons 007. La gent que va anar a l'estrena, no sé si li va donar un aprovat.
    Jo, quan vaig al cine em poso els ulls de la sorpresa, i tot i així a voltes em decepciona.
    Per a mi és una pel·lícula que cal veure i pair, abans de qualificar. Diu tant, mostra tant, assenyala tant, reflexiona tant, que em va costar molt d'assimilar-ho tot. Sort de la música. ^0^
    Si la tornes a veure, ja em diràs alguna cosa.

    Macondo. Hi ha una escena que va fer que em vinguessis al cap. En vas fer un post meravellós i hipnotitzador dies enrere.
    Torna-hi quan vulguis, ets a casa teva.
    Fins la setmana que bé no baixarà l'esgraó. ^0^

  10. Eastriver says:

    Caray, llegint-te m'he adonat que em cal una revisita urgent a la peli. Fa tant de temps, i suposo que la vaig veure sense un corpus intel·lectual suficient, o potser en vaig fer una aproximació únicament visceral i divertida... Saps que me n'han agafat moltes ganes?

    I tu? Com en saps tant d'aquesta peli?

  11. Pilar says:

    En sé de Vangelis, que ha acompanyat els meus somnis i les meves vetlles; de trompetes que vaig sentir abans de néixer; dels autòmats que em van espantar i em van despertar des de petita; de ciutats plenes de gegants; de colors i de pintures que m'encisen; d'arquitectures impensables fins que algú les inventa; d'ulls que reflecteixen la vida; de Wagner com a company de les lliçons de història; de poetes visionaris i d'AMOR, també d'AMOR...
    Gaudeix-ne!

  12. ricard says:

    La magnífica banda sonora de Vangelis és només un dels elements que fan de "Blade Runner" una gran pel·lícula, però dels més rellevants sens dubte. Quina allau de dades, Pilar! Però si vas al meu post "Concurs # 1" (i després, si et cal, a "Concurs # 1: la solució"), trobaràs una altra dada curiosa que encaixa amb algunes de les que tú aportes (i que jo desconeixia, ho reconec). Petons.

  13. Pilar says:

    Gràcies, Ricard! Potser les coses que mhe deixat al tinter apareguin algun altre dia, amb una altra escena.
    Et dic un altre secret? El teu ull va ser un dels detonants que em va empènyer a seguir-te. Em va fer saber que eres admirador de Blade Runner. ^0^
    Pel que fa al misteri Bradbury, ja veus que hi ha direnets interpretacions.

    Gràcies!

  14. Completa fitxa tècnica, exhaustiva.
    Bona feina.

  15. Pilar says:

    Gràcies per llegir-la i opinar, Olga.