Background

Juxtaposició




The Nightmare Before Christmas (Malson abans del Nadal): Henry Selick


Nens, nenes i els altres, si veniu us ensenyaré
alguna cosa estranya que hi ha aquí, la ciutat de Halloween,
això és Halloween, això és Halloween.
Crits en la foscor. Això és Halloween!
La funció aviat començarà, som entremaliats i tots volem espantar...

La frase “Tender limplings everywhere”, es refereix a "Tendir Lumplings" una cançó realitzada pel compositor Danny Elfman quan estava a la banda Oingo Boingo.

Versió de Marilyn Manson.

La cançó, en els episodis de Halloween de Els Simpsons.

Tim Burton, treballava com a dibuixant animador per a Disney quan va veure com canviaven l’aparador d’una botiga i substituïen el relacionat amb Halloween pel relacionat amb el Nadal. Aquest fet li inspirà un poema i uns dibuixos en què va juxtaposar fantasmes i Santa Claus i que derivà en una pel•lícula.
El guió el va fer Caroline Thompson i l’adaptació Michael McDowell.

Va oferir la idea a Disney, que la rebutjà perquè considerava que no era per a nens. Continuà treballant de dibuixant per a la productora, mentre esperava fer realitat la seva idea. Realitzà el curt "Vincent" que el va permetre introduir-se en l'animació “stop-motion”; tècnica que va fer servir  en "Malson abans de Nadal".
El gat de Vincent, és el que salta dins del contenidor d’escombraries en l’escena que il•lustra aquesta entrada.

Tim Burton descriu “The Nightmare Before Christmas” com una història oposada a “How the Grinch stole Christmas” (Com el Grinch robà el Nadal), en què el protagonista intenta destruir-lo. Jack, el protagonista de la primera, vol celebrar-lo encara que accidentalment quasi el destrueix.

Es necessitava una setmana de feina per aconseguir un minut de cinta. La pel•lícula, que té una durada de 73 minuts,  és el resultat de tres laboriosos anys de treball.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Stop-motion  “Tècnica stop-motion”

El director i diversos membres de l'equip de rodatge es van fer un fart de veure pel•lícules de terror antigues en blanc i negre, cinema negre americà dels 50 i 60, i films italians de terror de baix pressupost, per captar una barreja d'idees en l'ambientació del film.

Els escenaris del món de Halloween havien de ser ratllats per poder donar-los l'efecte d'estar dibuixats.
Els decorats estaven plens de trampes ocultes perquè els animadors poguessin introduir les mans i alterar la posició dels ninots.

Es van crear dos sistemes per facilitar el rodatge de la pel•lícula: Una "alarma de llum" que avisava als animadors si alguna de les llums de l'escenari fallava i un sistema que permetia al titellaire substituir discretament les titelles que es trencaven; es van fer diverses de la majoria dels personatges.
La titella de Jack tenia més de 400 caps intercanviables, una per a cada expressió facial. La de Sally va tenir màscares intercanviables, ja que el seu cabell era massa llarg per a posar-lo en cadascun dels caps que es necessitarien. Això va evitar que s’allargués el rodatge.
Les titelles van ser construïdes amb un detallat esquelet de metall, i muntades per parts quan es va injectar el làtex en escuma, abans de pintar-les.

En l'edició DVD s’inclou el poema original, juntament amb una animació flash que l'acompanyava, narrada per Christopher Lee.

Quan Danny Elfman va començar a compondre la banda sonora, encara no hi havia res rodat; la seva inspiració es basava en el que li explicaven del guió i els esbossos de personatges que li passava Tim Burton.
A més a més de compondre la música, posa la veu al personatge de Jack Skellington quan aquest canta. Quan parla, la veu de Jack és la de l'actor Chris Sarandon.
Podem veure la seva cara en el violoncel que té un dels quatre monstres músics.
Alguns dels personatges de la pel•lícula porten les cares dels que els presten les veus: Lock, Shock i Barrel, per exemple, porten les cares de Paul Reubens, Catherine O'Hara i Danny Elfman. El nen que rep un cap tallat per Nadal és una versió infantil de Tim Burton.

Tim Burton, fan declarat de les novel•les d’Oz, va voler retre-li homenatge. El personatge de Jack apareix en una pel•lícula de Disney anomenada “Return to Oz” de 1985, que és la segona part del clàssic El mag d'Oz de 1939. Sally, la noia feta de retalls, és un dels personatges de la novel-la “The Patchwork Girl of Oz”, del 1914.
http://www.youtube.com/watch?v=SfkG1nwP8rw podeu veure la nina feta de retalls, a partir minut 7,37. Val la pena, però, veure tota la seqüència.

Jack apareix per primera vegada en Bitelchus.

També és el capità d’un vaixell pirata en la pel•lícula: “James and the Giant Peach” (Jim i el préssec gegant).

Quan Sally recull flors al cementiri, es pot veure que en una tomba el nom "Witch Hazel" (Bruixa Hazel); un personatge de Disney i els Loneey Tunes.

La cançó de Sally va ser versionada per Amy Lee en el disc “Nightmare Revisited”.

En el curtmetratge musical d'animació Viva Calaca!,  dirigit per Ritxi Ostáriz i amb música de Voltaire, es ret homenatge a la pel•lícula amb uns esquelets del Dia de Morts penjats d'un arbre, cantant i ballant.

Behemoth está basat en l’ actor de serie B y luchador de "Swedish Wrestling" Tom Johnson.

Els tres nens del poble es diuen Locks, Shocks i Barrels, similar al títol de la pel•lícula britànica "Lock, Stock and Two Smoking Barrels", de Guy Ritchie.

El grup musical de pop punk Blink-182, a la cançó «I miss you», fa referències a la pel•lícula:

We can live like Jack and Sally if we want
Podrem viure com Jack i Sally mentre vulguem

Where you can always find em
Sempre m’hi trobaràs

And we'll have Halloween on Christmas
i tindrem Halloween per Nadal

And in the night we'll wish this never ends
i a la nit desitjarem que això mai acabi

Alguns personatges de la saga Thriller Bark de Eiichiro Oda, l'autor del manga One Piece, semblen basats en personatges de la pel•lícula:

En la sèrie de videojocs RPG Kingdom Hearts, per PlayStation 2, està basat en la pel-lícula. http://www.youtube.com/watch?v=xOadIsi4-YA

Hi ha un episodi de la sèrie de Butch Hartman, Danny Phantom, titulat " The Fright Before Christmas” (L’Ensurt Abans de Nadal), en el qual s'explica en forma de poema com Danny destrueix el nadal a Amity Park.

Un extracte del tema original de "Batman" pot escoltar-se quan les llums estan buscant a Jack.

Dues de les joguines que Jack reparteix fan referència a Batman torna, la pel•lícula que Burton estava dirigint quan es rodava aquesta. L’ànec diabòlic amb rodes, el qual és el vehicle que condueix el Pingüí i el ninot d'un gat, que té el mateix cap que la mascota de la corporació Shreck.

Diuen que treballar en Malson abans de Nadal va ser l'origen d'una certa enemistat entre Burton i Elfman.

Va ser nominada a l'Òscar al 1994, com a millors efectes visuals; als Globus d'Or com a la millor partitura i als premis Hugo com a millor pel•lícula dramàtica.



Categories: , Share

7 Responses so far.

  1. Yo hem quede amb la versió de Marilyn Manson, és clar.

    Salutacions.

  2. quina estètica ..!
    l'hauré de veure sencera.. quin gran dibuixant, això de l'animació és tot un món..

  3. Pilar says:

    Dissortat. Jo amb l'original, sense menysprear la versió ^0^

    lolita lagarto. No m'agrada donar la meva opinió, però et diré que si t'abelleix te la miris. És una crítica social meravellosa i ressalta el creixement personal d'una persona inadaptada.
    Burton fa bé tot el que es proposa. És una de les millors peces amb què compta el cine.
    La tècnica d'animació foto a foto, es va inventar de cara als ninots de plastilina. Segur que n'ha vist algun curt.
    El rerafons del cine és un art! ^0^

  4. pons007 says:

    Les pelis d'animació no em solen agradar, i menys encara si son musicals, però aquesta es una de les poques excepcions. El ritme de les cançons queden especialment bé en el "this halloween" i el "what's this?"

  5. Pilar says:

    pons 007. A mi m'agrada el cine en general, i algunes pel·licules en particular. A l'hora de parlar-ne, tinc en compte molts factors i els relaciono. Considero que aquesta pel·lícula és una meravella.
    Tens raó. El ritme de les cançons que esmentes ajuden a avançar en determinades escenes, de la mateixa manera que ho fa la melodia i l'harmonia de "La cançó de Sally" i "El lament de Jack", pels pensaments.
    Benvingut i gràcies per comentar.

  6. cantireta says:

    M'agrada. L'he vista 5 cops. I em vull aprendre la lletra, però no tinc temps...
    Una abraçada!

  7. Pilar says:

    De vegades les lletres es resisteixen. ^0^
    Gràcies per aturar-t'hi, Cantireta!