Background

Mirada




Empire of the sun (L’imperi del sol): Steven Spielberg


El reclutes japonesos realitzen un cerimonial típic dels pilots kamikazes, que s'han d’anar a complir la seva última missió. Jim els observa i els canta una cançó, tot acomiadant-los, que va aprendre quan era petit: "Suo Gan". Amb el cant, Jim deixa enrere la infantesa. És sorprenent i esgarrifós sentir aquest cant de bressol, tot rendint culte als soldats que el tenen captiu.

La cançó és d'origen gal•lès, la llengua cèltica parlada al País de Gal•les, al Regne Unit, en comptes d’una cançó típica de la Xina o del Japó, com es pensa. Està dirigida per John Williams.

La pel•lícula està bassada en la novel•la homònima i autobiogràfica de J.G. Ballar, que va ser reconstruïda fidelment.

Es va oferir de dirigir-la a David Lean, però aquest rebutjà la proposta, amb l'excusa que era gran, i Spielberg decidí dirigir-la. Segons l’autor de la novel-la, David Lean no era partidari dels actors infantils i efeminats que hi participaven.

Spielberg  rebutjà la proposta de dirigir “Qui enganyà a Roger Rabbit”?, tot limitant-se a produir-la.

El film, ple de plànols llargs i lírics com el del riu en què un vaixell s'obre pas entre taüts, està dividit en tres parts diferenciats, mitjançant l'ús del fos a negre: La vida de Jim a Xangai amb els seus pares. El camp de concentració. La marxa de Jim i els seus companys a través del país.

La fotografia d'Allen Daviau és molt important. Dóna profunditat als plànols generals i multitudinaris (que ens recorden a Fellini), tot contraposant la riquesa de color al començament de la pel•lícula, davant la pobresa i  aconseguint el predomini de colors més foscos i marrons en el transcurs del viatge del protagonista.

Christian Bale fou seleccionat entre més de 4000 nens; diuen que la dona del director va influenciar la tria. Posteriorment va ser a punt d’abandonar la carrera cinematogràfica, a causa del cansament que va patir en les diverses presentacions. Sortosament no va ser així i l’hem pogut veure protagonitzant Batman, El maquinista i American Psycho.

Spielberg havia planejat un plànol llarg i continu quan Jim estava a peu dret a la teulada de l'edifici en el camp de presoners, veient com els avions nord-americans bombardejaven els aeròdroms. Va donar instruccions al nen, per tal de fer una sola presa, però aquest es va posar nerviós i no va fer res del que li indicà. Es van improvisar diferents preses des de diferents angles, per obtenir les emocions que hi buscava.

Els models d'avions que Jim va calar foc eren de plàstic ja que no van ser alliberats fins una data posterior en què la història es desenvolupa.

Diuen que Spielberg s’enfadà amb Ben Stiller (Dainty), actor secundari que s’ha fet famós tot interpretant comèdies (Quelcom passa amb Meri), perquè es va equivocar en dir la frase d’una escena i la va tallar. El director li advertí que ell era l’únic que podía dir “Talleu”!

Spielberg ret un homenatge a aquesta pel•lícula en Salvar el soldat Ryan quan el personatge de Ryan diu "Ja no recordo la cara dels meus germans", frase semblant a la que diu Christian Bale (Jim) "Ja no recordo la cara de la meva mare" .

També ret homenatge a “L'Enfant sauvage” (El petit salvatge), François Truffaut, en la seqüència de l’hivernacle; quan el protagonista es retroba amb els pares i mostra un adult que ha perdut la mirada innocent.

En una escena a la caserna nord-americana, en el camp de presoners, un pres toca la cançó "I Left My Love" amb una harmònica. La cançó és de la pel•lícula "Horse Soldiers" (Els soldats del cavall) i va ser composta pel compositor Stan Jones, que va tenir un cameo.

La pel•lícula fracassà econòmicament; va obtenir sis nominacions als Òscar.

Les escenes del camp de presoners es van rodar a Trebujena, un poble de la província de Cadis i marcà un abans i un desprès en la història del poble, amb una pluja de milions.

Hi ha similituds entre aquesta pel•lícula i “Lo impossible”, de Bayona. La família dividida per un esdeveniment terrible. El pes de la història recau en un nen de 12-13 anys. El protagonista cerca la seva família.

La vaig fer servir quan parlava del solstici de l’hivern.



Categories: , Share

7 Responses so far.

  1. NO he vist la pel·lícula (imperdonable), ara mateix la poso en llista.

    Magnífica mirada a la peli.

  2. Pilar says:

    I el llibre, Quadern? L'has llegit? És una meravella. ^0^

  3. ricard says:

    És veritat que "El imperio del sol" recorda "Lo imposible". Bayona imita Spielberg, fins i tot en la seva temàtica predilecta: la recerca de la família perduda. Un post molt interessant! Petons.

  4. Macondo says:

    Fa poc en vaig veure alguns retalls per la tele, i per casualitat em vaig aturar en l'escena del retrobament. La mirada del nen és significativa, però també ho és el gest: és el nen qui atrau a la mare cap a si mateix, i no al revés. L'homenatge que anomenes a Truffaut i a L'enfant sauvage entenc que va en el sentit que, aquest últim, degut a la manca de relacions socials que ha patit, ho ha d'anar aprenent tot, fins i tot, la diferència entre mirar i veure.

  5. Pilar says:

    Ricard. És impossible no trobar similituds entre algunes pel-lícules.
    Cada vegada estic més contenta de la tria que vaig fer, d'una escena musical per a mostrar el cine. Estic aprenent i recordant moltes coses sobre el contingut infinit de la petita part d'un tot i com es relaciona amb altres continguts.
    M'alegra que t'hagi agradat. Gràcies!

    Macondo. L'escena del retrobament és impressionant. El que recorda de la mare és el carmí dels llavis, el tacte del cabell i el coixí que per a ell era la seva esquena. Tanca els ulls, que no vessen ni una llàgrima, plens de tot l'horror que han hagut de veure i descansa...(Aquesta és la meva interpretació).
    Truffaut, ret homenatge en la pel-lícula, El petit salvatge, a Rousseau i les seves teories sobre l'home natural i l'home moral. El segon substitueix el primer, en l'educació del nen protagonista.
    En la pel-lícula de Spielberg, podem veure que le nen protagonista deixa enrere la innocència abans d'hora i com es ressalta la família, institució considerada pel filòsof com a l'única forma natural, on els nens són protegits.
    Segur que tu podries aprofundir més en aquestes teories i d'una manera molt més acadèmica.
    T'agraeixo que m'hagis fet pensar i corroborar que he estat encertada en triar aquesta escena.

  6. Macondo says:

    Segur que recordes l'escena on el doctor Itard vol demostrar la moralitat inherent a l'ésser humà castigant injustament al nen, i com aquest es rebel·la contra la injustícia.

    D'altra banda, no sé si es pot parlar d'home natural, com diria Aristòtil l'ésser humà és un animal polític, fora de la polis o és un animal o és un déu. És clar que, des de Darwin aquesta separació tan clara entre animal i humà es dilueix.
    Però també estic segura que tot això ja ho saps. Així que deixem els academicismes per als acadèmics.

    Bona nit, Pilar.

  7. Pilar says:

    Macondo. L'escena que esmentes és per pensar. Es podria dir que "l'home és lliure per naturalesa". ^0^
    No es pot parlar de l'home moral i el natural sense tenir en compte la rèplica aristotèlica. Jo em perdo, però, en els camins de la filosofia. M'agrada, però, quan algú me l'explica.
    Gràcies per tornar-hi!