Trenat
Paul Thomas Anderson: Magnòlia
Hi ha harmonia sota la pluja. Diferents persones, diferents llocs, diferents perspectives d’un únic quadre, cerquen l’aixopluc del xàfec, mentre canten a l’uníson una cançó que els amara i aïlla.
Les gotes es dilueixen i s’escampa l’esperança. Qualsevol cosa pot passar, fins i tot en un escenari previsible. La pluja, però, no pararà; si de cas, canviarà ja que la roda natural de la vida no té un final i només si t’espaviles (wise up), pots despertar de la letargia.
Aimee Mann va estar a punt de negar l'ús de la cançó, però en veure el tall final, va declarar que mai abans una de les seves cançons l’havia fet plorar tant.
Wise Up, va ser originalment escrita al 1996 per Cameron Crowe per a la pel•lícula Jerry Maguire. Per un motiu que el realitzador segueix sense explicar, la va rebutjar en el muntatge final, encara que la va incloure en l'àlbum de la BSO.
Escrita i dirigida per Paul Thomas Anderson, aborda la vida de diversos personatges en un dia qualsevol a la Vall de San Fernando, Califòrnia.
El guió, escrit en dues setmanes, s’inspira en les cançons de Aimee Mann, especialment les del seu disc Bachelor No 2; és fidel a l’eslògan, que es repeteix diverses vegades durant el metratge: "podem deixar el passat, però el passat no ens deixa". Prové del llibre "The Natural History of Nonsense" de Bergen Evans,
En el guió original, Paul Thomas Anderson componia una història diferent amb el nen que se li apareix a Jim Kurring al barri. Pel que sembla les escenes van ser filmades però van quedar fora del tall final.
L'última part del guió que es va escriure va ser la del personatge de Tom Cruise. El paper de Frank TJ Mackey va ser escrit específicament per a ell després d’una conversa amb Anderson, en què li va mostrar interès a treballar en la pel•licula.
El títol, és el nom d'una famosa avinguda a la Vall de San Fernando, lloc en el qual viu Anderson i on transcorre l'acció.
La pel•lícula comença amb una narració ràpida i introductòria. Mostra tres fets que a primera vista semblen de l'atzar, iniciats per parts meteorològics que pronostiquen el clima dramàtic i fa previsible del que ocorrerà. Un pròleg que dura 10 minuts, on es realitza una declaració de principis, relatats a manera de documental, tot recordant-nos vagament el "Zelig" de Woody Allen.
Podrien convertir-se en curts a causa de les embullades històries en què es presenta a tres condemnats a mort, un submarinista víctima d'un hidroavió, i un jove suïcida que en realitat ha estat assassinat involuntàriament per la seva mare.
Després del monòleg es presenten els personatges.
Plantejat el tema de l'atzar i del determinisme de la natura, a través del desesperant, s’inicia una relat coral amb molts protagonistes que presenta nou situacions desconnectades.
La fotografia té un paper important. Robert Elswit, col•laborador habitual d'Anderson, va dirigir-la en format anamòrfic: té una proporció idèntica a la d'una TV panoràmica 16:9 de manera que "encaixa" completament. És neutra, elegant, sòbria i ajuda a nuar les diferents històries, les quals es van rodar de manera independent. El resultat final acobla l’amalgama d'escenes paral•leles.
La major part del film transcorre en interiors, als quals Elswit sap dotar d'un colorit i unes tonalitats que reforcen el toc intimista.
El simbolisme del color s’escampa per tot arreu.
Dins d’un llistat exhaustiu del repartiment, hi destaca el paper de Tom Cruise, desenvolupat magistralment, tant per la profunditat del personatge, com per la interpretació excessiva.
Està basat en Ross Jeffris, el pare i mestre de la seducció americana.
http://es.wikipedia.org/wiki/Ross_Jeffries
La BSO consta de 13 temes:
2 de Supertramp: Goodbye Stranger i Logical Song.
1 de Gabrielle: Dreams.
1 de Jon Brion, Scores
9 compostos i interpretats per Aimee Mann. Tan sols un va ser compost expressament per al film Save Me, el qual va estar nominat a l’Òscar.
El director va incloure algunes de les lletres als diàlegs i va aconseguir una cinta on les melodies són referent de la trama i viceversa:
"Now that I've met you/Would you object to/Never seeing each other again"( Ara que t'he trobat / tindria objecció a / no tornar a veure’t).
El 8:2 apareix reiteradament al llarg de la trama., A la Bíblia, el llibre Èxode capítol 8 verset 2 diu: "Així ho va fer Aaron, i van sortir tantes granotes que van cobrir tot el país d'Egipte". Fa referència a una de la cinta.
En els crèdits inicials apareix com a companyia productora "Ghoulardi Films". Ghoulardi era el nom del personatge que feia el pare de Paul Thomas Anderson en un xou televisiu.
Jeremy Blake, qui interpreta al nen geni, ho és en realitat. Va guanyar el concurs com l'estudiant de millor aprofitament als Estats Units, a l'últim any d'escola elemental.
De vegades es juga a la intertextualitat, La veu del protagonista d'una escena apareix en la seqüència relacionada amb un altre personatge.
A diferència d’altres pel•lícules sobre vides que es creuen per casualitat (21 grams; Vides creuades; Babel...) les històries neixen juntes i progressen en paral•lel fins a un punt àlgid en què la història ha de morir.
La televisió és un referent de valors, de codis
Va estar nominada a tres Òscar: guió, cançó original i actor de repartiment, encara que no es va endur cap.
Va obtenir l’Ós d'or a Berlín per a Anderson, el Golden Globe per a Tom Cruise i el Grammy per a Aimee Mann.
Va ser l'última pel•lícula de l'actor Jason Robards, el personatge del qual és un malalt de càncer terminal.
https://www.youtube.com/watch?v=-w8ctRs2IW8
https://www.youtube.com/watch?v=-w8ctRs2IW8
Diversos actors de Magnolia van participar en Boogie Nights (1997), l’ anterior film del director: Julianne Moore, William H. Macy, John C. Reilly, Philip Seymour Hoffman i Alfred Molina.
Entrades
És una pel.lícula excel.lent d'un dels directors nord-americans més interessants del panorama actual, però la meva favorita encara és "Boogie Nights" que potser no és la més genial però és rodona. Una abraçada.
Ostres! avui m'has tornat a atrapar completament amb la peli.
La buscaré! :)
Bufa Pilar t'estàs convertint en tota una referent en el món del cinema....ho fas tan bé com els cinema 3 o potser encara millor....gran pel·licula ! gran escrit!