Background

Soledat

Joshua Logan: Picnic


Hal ensenya a Millie uns passos de ball i en un moment determinat acompanya la música amb palmades suaus. Madge apareix en escena i comença a moure’s al compàs; primer de manera inconscient i posteriorment amb tots els sentits. El mascle ha aconseguit atraure l’atenció de la femella i senten la sensualitat que els atrapa de manera torbadora. 

La història que transcorre en 24 hores, està basada en l’obra de teatre homònima de William Inge.
La producció original de Broadway "The Picnic" de William Inge (Esplendor a l’herba) es va estrenar el 19 de febrer de 1953 al Music Box Theater, es va representar 477 vegades i va guanyar el Premi Pulitzer de Drama.

La direcció destaca per l’habilitat narrativa i el vibrant retrat de la puritana Amèrica dels anys 50

Es va rodar en exteriors de Kansas (EUA) i en estudi.

Va haver un abans i un desprès en el tractament de l'erotisme al cinema americà. La van catalogar com una pel•lícula perversa, amb massa referències sexuals i comportaments inapropiats. 

Les interpretacions de Holden i Novak (en el seu primer paper protagonista) sobresurten per la bona química i convicció. Els acompanya un elenc d'excel•lents actors secundaris:  (Betty Field, Rosalind Russel, Arthur o´Connell, Cliff Robertson y Verna Felton)

Davant el nerviosisme de William Holden, el director el va fer practicar els passos de ball amb la coreògrafa Míriam Nelson.
L’actor va reptar  la productora, assegurant que només ballaria borratxo i si li pagaven bé i Columbia va acceptar.

A l’època que es va rodar el film (1955), es va parlar molt de la gosadia de William Holden en depilar-se el pit per rodar escenes en què apareix sense camisa.

El paper de Millie, jove rebel que memoritza els sonets de Shakespeare, li van oferir primer a Susan Strasberg, la filla d'el professor d'art Lee Strasberg.

La necessitat d'extres de totes les edats que apareixen en les seqüències filmades, va ser la causa que els nens de les escoles locals no anessin a classe durant uns dies. 

Van voler promocionar a Rosalind Russell (Rosemary) per a una nominació a l'Òscar, però l'actriu es va negar a ser col•locada en la categoria de millor actriu de repartiment. Molts van pensar que hauria guanyat si hagués acceptat.

 Kim Novack és proclamada la reina de Neewollah: Halloween.

Elizabeth Wilson va tenir un petit paper. 12 anys més tard va treballar en El graduat, de Mike Nichols.

James Wong Howe va aconseguir una fotografia detallista en Technicolor i va realçar l’obra. 
Haskelllo Wexler, va ser l'encarregat de la càmera en el famós últim pla aeri pres des d'una peça de fusta adjunta a un helicòpter, en la qual anava assegut.

La banda sonora, a càrrec de George Duning, aporta una partitura orquestral solemne i dramàtica, amb intervals romàntics, a l'estil de Leonard Bernstein. Afegeix peces de ball, com el "Madison" i altres. 
Hi destaca “Moonglow”, clàssic dels anys 30 d'Hudson i Mills, que també apareix a la banda sonora de "Els fabulosos Baker Boys (1989)"

El rodatge va ser interromput gairebé diàriament per les pedregades i les advertències de tornado.

Al 1957, un investigador de màrqueting, James Vicary, va assegurar que durant sis setmanes s'havia inclòs missatges subliminals en les projeccions del film.  Sembla ser que  van augmentar les vendes de crispetes i Coca-Cola. No es van donar detalls de com se’n va adonar de l'experiència, i va admetre en una entrevista posterior que tot era un truc de màrqueting.

Va guanyar dos Oscars a la millor direcció artística i al millor muntatge, i va tenir quatre candidatures: a la millor pel•lícula, al millor director, al millor actor de repartiment (Arthur O'Connell), i a la millor música.



Categories: , Share

6 Responses so far.

  1. PS says:

    És hipnòtic aquest ball, el més sensual per mi és ell (com es mou i com la mira) i el vol del vestit.A ella la trobo un pèl inexpressiva (la cara),però tot plegat te una atmosfera que embolcalla.
    me´n vaig adormir amb aquest ritme suau.

    Bona nit Pilar.

  2. Pilar says:

    Hola País secret!
    Ell era un bon actgor i tenia experiència. Quan va fer aquesta pel·lícula se li acabava el contracte amb la productora i va aconseguir un comiat inoblidable.
    Ella, tot just començava...Això, però, no és cap excusa per mantenir-se hieràtica, alienaal que passava.
    No obstantg això, van aconseguir, cadascú a la seva manera, un dels balls més sensuals del cine.

    M'alegra veure't. Un petó!

  3. Anònim says:

    Un buen blog de cine, y me encanta la presentación.

  4. Pilar says:

    Gracias, Jordim. El tuyo es un buen blog de relatos. Bastante cambiado, en cuanto a la estética, pero con la misma calidad en el contenido. :-)

  5. ricard says:

    Això era una escena eròtica!

  6. Pilar says:

    Estic totalment d'acord, Ricard!