Aquarel-la de llum de l'Anton
Encatifen el terra,
els fràgils pètals de la flor desfullada.
Les mans, tremoloses,
cerquen respostes
en l’atzar de retalls utòpics.
L’interrogant s’aferra
a l’última fulla;
avantsala d’un cor
en què batega el dubte
que penja del tall.
L’amor despullat
emmudeix el secret
que l’amortalla.
Com es pot veure
la bellesa esquerpa
dels pètals caiguts?
La bellesa hi és encara.
Però interrogants
s'ensenyoreixen del lloc.
L'amor sempre és amor
fins i tot bategant dubtes.
Secret, sempre, secret,
l'amor perdura.
(Carme Rosanas)
Com es pot veure
la bellesa esquerpa
dels pètals caiguts?
La bellesa hi és encara.
Però interrogants
s'ensenyoreixen del lloc.
L'amor sempre és amor
fins i tot bategant dubtes.
Secret, sempre, secret,
l'amor perdura.
(Carme Rosanas)
Puges pel revol
que et marca.
l'interogsant pregunta
i en son camí el punt
assenyala un principi ?
Molt has fet de inquirir,
en confiar en unes fulles...
contestaran teva dèria ?
Un instant desfullat i callat,
eternitat que no acaba
i les resultes es transmeten
quan l'or queda al aire.
............. Anton.
Enormement delicat... Es com poder veure el sol un cop s'ha amagat. Es com percebre un aroma després de molt temps. Es com veure un somriure que ja no hi és...
(Eastriver)
En els punts fràgils
dels pètals responen
veus i cors,
esperits i rellotges:
MOR L'AMOR QUE S'ACREIX MENTRE CAU?
cau per fer-se estora tendra?
el dubte s'apaga
entre el dits
que acaronen
(Elfreelang)
La bellesa
roman intacta i creix.
L'amor no pereix.
roman intacta i creix.
L'amor no pereix.
(Fanal Blau)
Com la carícia d'un infant, com un xiuxiueig a cau d'orella, com el llac que reflecteix la lluna, com...
La bellesa de l'amor, sempre present!
La bellesa de l'amor, sempre present!
(M. Roser)
