(Mike Nichols:Se acabo el pastel)
Entre els canyars camina la monotonia. No es veu però hi és, embolicada en la penombra que s'enreda a les pestanyes, cendrosa, apagant les lluernes. L'aurora, raja humitats de perles en el camí callat que envolta la gola, on s'assenten, en un improvisada abraçada, tot impedint la sortida del que es diria i no es diu; mentre, la boira deixa caure cortines en els finestrals. El nenúfar s'estremeix amb el fred de la solitud que inventa paraules que s’amaguen en paisatges invisibles i es perden abans d’articular-se.
Es difumina el poema; defalleix i cau el sentiment en un buf de Zèfir que fuig recelós d’antigues aromes moscades tot esmorteint el que es silencia i la seva importància. El perdut s'amotina en vaixells que naveguen entre bancs de sorra; reducte allunyat del vòrtex del mar on es van gestar els somnis lliures que seguien la cartografia de la pell. Que lluny queda l'impuls primicial cap a la bellesa de la trobada des d’angles contraris.
La tarda s'arrauleix en la música de l'abandonament i se sorprèn al bressol de l'estrip.
7 comments
Que trist i que real alhora...
bon dia, nina.
Un text mot bell, sobre tot per aquesta mena de musicalitat que li saps aportar
Malauradament, els angles contraris s'acaben fonent, i no en un de sol, precisament
Em trec el barret i m'inclino respectuosament davant la bellesa trista dels teus mots poesia!
Quin paisatge més trist has dibuixat, Pilar. Com sempre, ben escrit i ben relatat. "Que lluny queda l'impuls primicial cap a la bellesa de la trobada des d’angles contraris". Una imatge genial.
Una abraçada!
Poemes que es difuminen... i somnis lliure que s'allunyen.
Jo també trobo que queda lluny l'impuls primicial cap a la bellesa.
(En la trobada d'angles contraris o no)
Sobreviurem la tarda, arraulint-nos en els teus mots.
Tupits cortinatges,
oh, boirim del instant malestruc.
camino com el ruc
potes al riu, aimat buc
amb el al aire.
freds els peus
el cap calent...
Lluitant per sobreviure
al somriure
de calor i fred
que m'estremeix.
Vine sol lluent
disol el rou
que cogui la ment
quant mal em consumeix.
............ Anton.
Sa lluna, Gregori Samsa, Elfreelang, Nasara, carme, Rebaixes. Moltíssimes gràcies pels vostres comentaris. perdoneu que no us respongui un per un, tal i com us mereixo. Sé que sabreu entendre, una vegada més, que haig de dedicar el temps a altres coses que al dia d'vui són prioritàries.
Sabeu, però, que valoro el vostre seguiment i us estic profundament agraïda.
Publica un comentari a l'entrada