Tot observant un quadre
Etiquetes de comentaris:
Relats /
Relats conjunts
El mestral, sec i càlid bufa sobre el llit de sorra i descobreix la mirada posada suaument sobre les petjades, a penes visibles, a hora foscant. Aquestes, caminen juntes des de la riba fins al far adormit que s'eleva darrere de la duna i s'esvaeixen en el llindar de la porta que dóna accés a l'interior.
L'espiral d'una escala surt a l'encontre dels ulls que en la distància escodrinyen, amb la malaptesa miop, a causa dels anys transcorreguts, cada racó. Una cortina de penombra els impedeix el pas fins a la festa de caricies que té lloc a les entranyes que s'amaguen darrere dels murs. Allà, la sal es barreja amb l'aigua, es cargolen, riuen i es gronxen; reparteixen per l'estada la frescor del mar. Un sospir agosarat travessa les pedres i s'escapa, corre confós amb el vent, en totes direccions, però els apagats ulls no entreveuen el seu paisatge. Es desvien cap a altres petjades més nítides, aliens al que succeeix, en el miratge callat del seu pensament.
Es desperta la nit. La foscor s'apodera de l'entorn i el far es desperta; comença la dansa del parpelleig ciclopi tot desterrant les ombres que, poc a poc, han anat cobrint la sorra. Un dels seus fas brillants il•luminen unes petjades que desfan el camí traçat hores abans fins a ell. Una remor de rialles, viatja en l'aire i es perd en la riba que la marea dibuixa amb un petó escumós. En l'arc que traça neixen noves abraçades, semblants a les que seduiren els ulls nàufrags amb què mirava el temps, quan va sortir del mar.
...Digue’m, mirada: què observes tu?...
17 comments
La teva, de mirada, Pilar, n'ha observat moltíssimes, de coses. Una prosa admirable per un conte profund i bell.
Una forta abraçada!
D'una delicadesa impressionant Pilar,
el teu relat m'ha encantat!
Una aferradeta, amiga.
Uaaau!! Ho llegeixo i no sé si és prosa o poesia... però m'agrada!! :-))
Ei, i el blog! Quin canvi!! També m'agrada molt!! :-))
Aquesta mirada és deliciosament bella.
I el mirar clavat en la sorra
reberbera instant a instant
un camí,
Embelleix per on circula
el pensament distés, afable
en son destí.
Calla. la fosca és silenci
No miris al temps que s'afluixa
en ton neguit.
...............anton
Sento el mestral que em sala la pell i em dona nou alé per seguir
aquell camí de somnis que es poden paladejar com maduixa a llavi,petò eremita que guarda tot respecte a l'escrit que li han ofert per alimentar el seu ideari. Quin relat,filla meva, jo vull ser ploma per pintar delícies... Ai, que em faig vell i no seré a temps d'aprendre... realitats tant belles.
Més que observar admiro bado i m'embadaleixo prendada entre els espais de silenci i els plecs totals i rotunds dels mots que escrius excel·lent excel·lent prosa Pilar!
M'agrada molt la pregunta que fas al final.
Molt bona proposta, estimada Pilar.
(La nova imatge del blog està molt bé)
A més del que has dit, i aquesta imminència del vespre, m'he quedat al.lucinat amb aquella nuvolada acolorida que sembla que s'estigui desfent o despareixent. uua.
Salut.
Relat calidoscòpic on s'hi trenen i s'hi barregen incomptables històries i aventures...
Bona i original aportació.
Una abraçada, Pilar!
Una mirada observadora plena d'imaginació poètica. :)
m'ha agradat molt el somriure escumós de la riba de la platja.
Bon relat, per enmarcar
Preciós!
M'ha costat molt trobar la manera d'entrar aquí. Les coses es tornen difícils.
Ara bé, el sol naixent o decreixent que es reflecteix a les ulleres, dóna a tot el conjunt aquest aire surrealista que porten les teves paraules, com una promesa daurada que ens deixen els núvols. Mirades que somien.
Bonic perquè sí, Pilar...
La mirada posada suaument sobre les petjades, els ulls nàufrags amb que mirava el temps quan va sortir del mar...Com de costum els teus escrits superen el meu humil intel·lecte!!!
Petons i somriures.
Galionar, Sa Lluna, Assumpta, Montse, Rebaixes, Elfreelang, Dissortat, Igor, Carme, Rafel, Joan Gasull, Kweilan, Olga Xirinacs, M. Roser.
Tinc coses importants a atendre i m'impedeixen actualitzar o respondre els vostres comentaris com voldria.
Permeteu-me donar-vos les gràcies globalment, per la vostra mirada i els vostres afalacs. Estic contenta que us hagi agradat. A mi també m'han agradat les visions que heu donat i que m'ha permés redescobrir una i altra vegada el quadre.
Olga, sento que tinguis tants probemes a l'hora d'entrar al blog. Espero i desitjo que amb aquesta nova plantilla sigui molt més fàcil.
Novament, GRÀCIES!
Quantes coses has vist i quina descripció més nítida!
Moltes persones voldrien aprendre a mirar com tu ho fas.
Molts petons!
Nasara. La imaginació no té límits. Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada