Regal

Regal

Etiquetes de comentaris: Paisatges / Reflexions / Siluetes

Ya en el interior de la casa, un helicón, elegante y amarillo, crecía haciendo honor a la montaña que llevaba su nombre y en la que, según la mitología griega, se encontraba nada menos que el lugar sagrado donde se reunían las musas. Cierto o no, los referentes a la literatura y la música estaban presentes por varios rincones de la casa.

Todos sus cuadros estaban pintados con capas de pintura que se había ido arrancando una a una, poniéndolas en un lienzo al igual que un escritor hacía con las palabras. Desnudando su interior ante el objetivo de los demás, de forma limpia y honesta.

Sea como sea, nunca debemos olvidar quienes somos, ni hacia donde vamos, porque entonces perderemos nuestra rosa de los vientos, y nos setiremos desorientados entre vientos que no sabemos de dónde ni por qué soplan.

(José Nicolás Sánchez: El secreto de los tejados)

Vaig desfer el llaç a poc a poc, era un regal. Una primera ullada em preparà a endinsar-me en els seus secrets a través de la teulada de la portada que em recordà el vessant d'una muntanya. Al cim de la curiosa perspectiva lliscant, es podia veure, en la distància, els voltants completament horitzontals i neutres. Vaig recrear-me en la metàfora amb que la fotografia em va parlar. Vaig aturar-me en la dedicatòria, còmplice, amb un romriure obert davant el seu encant especial, és el que passa quan coneixes a la persona que descriuen en les dedicatòries.

Vaig avançar entre les pàgines amb moltes expectatives i em va sorprendre l'estructura narrativa per capítols, a manera de diari personal o de narracions aparentment independents que teixeixen un tot. M’agradaren els títols que atreien la mirada en l'índex, sense necessitat de llums de neó. Em seduïren alguns encapçalaments a manera de costumari amb els que l’autor enllaça el present i el record. M’atraparen el perfil dels personatges tan humà i divers, tan fos i confós en els paisatges que els contenen ...

Vaig llegir com si mirés a través d'una finestra, tot d'observant el món que es mostrava proper i em vaig endinsar en la seva aroma familiar i antiga. Sense adonar-me'n, el llibre em va embolcallar en una forta abraçada. Relluïren parts de mi i es despertaren altres que estaven adormides, amb descripcions que vaig trobar delicioses i l'harmonia en la construcció d'una història d'amor i d'amistat imperibles, aliena al temps en què es desenvolupa. Les il•lusions reals, en què em vaig veure involucrada, em van resultar agradables. Era empresa difícil sostreure’s a les històries complexes, contades des de dins i expressades amb senzillesa. Vaig acceptar de bon grat la invitació a viatjar a partir d'una idea que en el seu desenvolupament aprofundeix en el missatge, com si d'una reflexió alliçonadora es tractés. Sota les teulades em vaig trobar a mi mateixa. L'autor em parlava a través de múltiples "coincidències", especialment la que feia referència a una altra delícia llegida temps enrere: "Dama de Porto Pim", i em vaig veure tot contemplant els secrets dels seus llums esmorteïts o radiants, segons el moment. Amb el pas de les pàgines el missatge es feia més profund i els personatges es transformaven, cobraven vida fora d'elles i m'atreien d'una manera hipnòtica.

En arribar al final de la lectura vital i transformadora que vaig devorar, sense pausa, al llarg d'un dia, vaig saber que el llibre tornaria a estar a les meves mans i que em permetria redescobrir amb altres lectures diferents, potser menys lineals, tot deixant que la meva essència triï els capítols, al seu lliure albir. Com faig sempre amb els llibres que m'omplen.