Laberints il•luminats, estades amb secrets. En l'aire el perfum del que sóc, acompanyada per un so de realitat nítida; del que vaig ser, quan somiava què seria en el temps i el lloc on es van gestar els somnis. Les meves oïdes s'omplen de nou de l’innocent argot d'aventures intrèpides. Minuts de pau en el brocal dels quals treuen el cap els records. Un tribut al passat, a la gent que va quedar enrere, als arbres que es van assecar i reverdeixen de nou en un regal al present. Les parets sense temps es pinten amb noms i llocs que viatgen des de l’ahir fins aquí, fins ara, i es lliguen als que segueixen allà o apareixeren després. La llum crepuscular del punt de la vida en què em trobo tot ho mostra, sense haver de desfer el caminat, i córrer el perill de perdre el pas. Llisco cap a l’epicentre de les ombres que es gronxen al compàs de les que emergeixen, lentament, d'un grapat de lletres que imiten el poeta en el seu viure en el record d'un somni.
12 comments
parles d'ombres i la teva imatge és plena de llum... per fer-ne un contrast més.
Glups, Pilar, saps que has escrit un cosa molt maca? Es com l'etern retorn, però en un sentit positiu. De què tots els moments són plegats a l'ara, a l'instant, al moment. Com la teoria dels fractals: en una espurna de l'ara hi ha tot el que has viscut. O el que deia la Rodoreda: en cada toll hi ha el cel, i arbres, i ocells...
després de cada crepuscle diuen que arriba una albada; i després de la serenor, una ventada.
Segurament sigui bo poder apreciar en cada moment les intensitats que puguem assumir.
Un text rodó. M'ha agradat molt. Bona nit, Pilar.
Que bonic Pilar, és una poesia. Mai no ens imaginen, en somnis, allò que en realitat esdevindrà i ens farà ser. "les parets sense temps" m'ha agradat molt, però molt, bravo Pilar.
Petonets i bon diumenge.
entre l'epicentre de les ombres que es gronxen, una veu plena de calidesa esdevé el far sempre encès que mena els vaixells de la memòria a bon port...la teva llum, de crepuscle i sortida del sol , il·lumina camins plens i replens de vida entre el perfil de les ombres del record .....
Pilar, pel que veig has aconseguit ser, el què somniaves que series...
Mai hem de desfer el que hem caminat , al cap i a la fi, és el que ens ha dut on som ara...Belles paraules que plasmen el record d'un somni.
Petons.
Fa uns díes que no passava per aqui i avui m´ha atrapat aquest bell moment. Així que he pensat de transcriure´t un poema de Rilke - dels Quartets del Valais- :
Quina calma nocturna, quina calma
ens penetra des del cel.
Es diria que refà a la palma
de les vostres mans el dibuix essencial.
La petita cascada canta
per amagar la seva nimfa amagada...
Se sent la presència absent
que l´espai ha begut.
Canta la nimfa amagada dins la petita cascada...
Una imatge molt enriquidora que crea un món propi.
Què seria de nosaltres sense els camins
recorreguts, amb les seves llums i les seves
ombres, amb els desitjos, els somnis, els fets ...
i la gent que ens ha acompanyat?
Uns bessets!
Carme. Gràcies per percebre'm com ho fas!
Eastriver. Gràcies. M'alegra que t'agradin els cercles en què navego. Jo sempre dic que hi ha instants en què es viu tota una vida. ^0^
Gatot. Els cicles de la natura, tan misteriosos, tan màgics. Gràcies. Bona nit.
Roser TR. Viure és molt poètic i si imaginem, encara més.Tens raó. El que acabem sent està fora de qualsevol espectativa, però hi podem fer molt. Gràcies. Bona nit de diumenge.
Elfreelang. Carai. M'has deixat muda...I mira que això és difícil. Gràcies!
M. Roser. Allò que depén de mi ho vaig aconseguint. La resta ho intento i m'esforço tot el que puc. No sóc de desfer. Mai he mirat enrere, sinó que he procurat dur-me el passat al present i continuar, amb tots els encerts i totes les errades. Cada vegada em costa menys de fer-ho. No és el record d'un somni, sinó la realitat somiada d'un ahir, que se m'ha presentat en l'avui. Gràcies.
Estranger. Ho he notat. T'he possat falta. ^0^ Gràcies per venir i pels versos que ens regales. És encisadora la calma del cant de la nimfa...M'encanta Rilke!
Estonetes. Gràcies per venir i comentar.
Sa lluna. Què seria de nosaltres? Gràcies. Petons!
A cada fulla la rosada
que en els teus ulls queda atrapada.
Olga Xirinacs. I en cada gota de rosada, un mar per on naveguen emocions.
Publica un comentari a l'entrada