Luthier, que dialogues en solitud
amb l’ànima del violí, mítica, flexible.
T’extasies en la daurada petitesa,
que amb l’adveniment de la llum
tronca el secret del plor,
bellesa explícita,
de l’aura silenciosa que brolla
dels terrosos encenalls
tot allunyant-se dels dits.
El vent que passa
s’endu la carícia perduda,
entre les aromes de pi i de palissandre,
que degota, mirall avall,
i roda fins als llavis
tot estremint la penombra
del misteri intangible, però real,
del teu ofici.
13 comments
Els llavis fets una O
premen no s'escapi la veu
que destornilli la melodia...
Els dits corren fonedissos
i l'arquet suavisa el mirall
d'armonia que neix al instant
deixant lloc submis,
volanderes en cargol,
repretant instant a instant
sons entrellaçats, guspires
enceses de lletres, comes i punts...
I l'airet s'endoceix, rebrilla,
canta l'historia,plasma sentits,
escalda el brevatge vist en elsolfeig
Sols el so purísim ens arriba
a desvetllar el silenci.
.............. Anton.
Aquest ofici sempre m´ha fascinat, és d´aquells en què tots els sentits han d´estar alerta, l´íde, el tacte, l´olor de la fusta, al vista.... Deu requerir una sensibilitat molt especial.
El poema ho diu tot.
un petó Pilar.
M´has recordat un poema...
"La carícia perduda qui la recollirà?
La carícia perduda, rodarà ... rodarà ..."
El teu, d'una sensibilitat exquisida!
Una aferradeta, nina.
Si que és misteriós, aquest ofici i preciós, ha de ser.
Com el teu poema!
Petonassos, Pilar
Segurament quan algú toca el violí, aquest sonarà de manera més o menys sensible, segons quina part de la seva ànima hi hagi posat el lutuier...
La música de violí és una de les que més em fascinen.
Una abraçada Pilar.
Quin gran homenatge als artesans dels instruments de corda, Pilar, amb les teves encisadores paraules entrellaçades amb la música d'aquesta delicadíssima peça!
Gràcies per regalar-nos tanta bellesa!
un so de violí i unes paraules que sonen a música i poesia....sensibilitat a flor de pell
Tus letras sonoras dan musica al poema. Bendiciones a los creadores de instrumentos para el alma.
Besos.
Rebaixes. Gràcies per acompanyar-me sempre, amb la teva admirable i envejable creativitat! ^0^
Pais secret. Tant de bo que els oficis no es perdin mai. Ens quedaríem sense un be intangible de molt valor. Aquest n'és un dels que més admiro, ja que està relacionat amb la meva art preferida. MOLTA MÚSICA! Gràcies. M'agrada veure't.
Sa lluna. M'has encuriosit...Quin poema és el que menciones i de qui és? Gràcies, nina! Una besada! ^0^
Carme. Gràcies! PETONS!
M. Roser. Els instruments tenen part de l'ànima de qui els fabrica i de qui els toca. L'instrument que més m'agrada és la trompeta que riu, canta, parla, plora. Potser és que la vaig conèixer abans de nèixer i la conec. ´No puc, però, deixar d'emocionar-me quan sento la música que brolla d'un violí. UNA ABRAÇADA!
Galionar. No sé què dir-te. GRÀCIES!
Elfreelang. El so de les teves són música a les meves oïdes. gràcies!
Indianala. Me gusta verte por aquí! Ya vi que volviste, lo cual me arranca una gran sonrisa. Iré a tu espacio a verte. Un abrazo.
Si mai t´atures a la Jonquera ( nucli antic):
http://www.lutheriatesti.com/
T´agradarà ;-)
País secret. Gràcies! ^0^
Aquí la tens, espero disculpis la meva badada..
LA CARICIA PERDIDA
Se me va de los dedos la caricia sin causa,
se me va de los dedos... En el viento, al pasar,
la caricia que vaga sin destino ni objeto,
la caricia perdida ¿quién la recogerá?
Pude amar esta noche con piedad infinita,
pude amar al primero que acertara a llegar.
Nadie llega. Están solos los floridos senderos.
La caricia perdida, rodará... rodará...
Si en los ojos te besan esta noche, viajero,
si estremece las ramas un dulce suspirar,
si te oprime los dedos una mano pequeña
que te toma y te deja, que te logra y se va.
Si no ves esa mano, ni esa boca que besa,
si es el aire quien teje la ilusión de besar,
oh, viajero, que tienes como el cielo los ojos,
en el viento fundida, ¿me reconocerás?
Alfonsina Storni
Sa lluna. Gràcies!!! ^0^
Publica un comentari a l'entrada