Hipocresia
Etiquetes de comentaris:
Complicitats /
Paisatges /
Siluetes
"Lo que él más fazía, a otros lo acusava; a otros rretraía lo quél en sí loava; lo que él más amava, aquello denostava; dezié que non feziesen lo que él más usava"
(Libro del Buen Amor: Juan Ruiz, Arcipreste de Hita)
Et proposo que juguem a l'engany. Vampiritzem emocions i energies pròpies i alienes. Anem en contra de la natura per atraure els altres, com la llum dels fanals sedueixen amb el seu artifici a les papallones nocturnes. Servint-nos de la disfressa de vida suportable i relacions estables, matem la veritat i la confiança tot expressant una desolació inexistent, com les ploraneres contractades per vessar llàgrimes en els enterraments. Lluïm sense objecció el somriure de Gioconda per posar contra l'abisme al món de l'aparença, el nostre adversari, tot imitant-lo.
Potser et neguis i em diguis que no ho has fet mai; que en cap moment has ballat a l’esquena de ningú; així em donaràs peu a seguir simulant i diré el que vulguis sentir, amb la mirada esquiva. Podré vestir-me d'àngel, banyaré els ulls de dissimulació, i seré i no seré a la vegada. Em taparé amb les canviants fases de la lluna; ignoraré que la mentida habita en tu i en mi i que mina cada racó de solitud.
Siguem el que vulguem i actuem, un cop més, en el teatre de la hipocresia, abarrotat de màscares darrere les quals ens observen des del naixement. Prometo no retreure’t el que també em fa pecar a mi. Només demano que apel•lem l'equilibri per evitar danys innecessaris i ens tornarem cendra que es dissiparà en el vent de l'assertivitat.
14 comments
quin repte tant dur si llegeixo només les paraules...
potser és que els meus jocs vesteixen una altra edat i no em cal amagar mentides que no hi són.
Noia, avui estàs forta, m'agrada. Vaig llegir i resumir senceret El libro del buen amor a tercer de BUP.
Una abraçada!
Macondo
I tot el somriure
va entrar en el celler
-Tastareu el vim més bo.
El rajolí cantava al got.
El primer del engany qui serà?
Al més li provoca la beguda...
Que sigui el tonto que begui primer
i alabí la salut del beure.
I els catorze varen engolir...
El presuntuós quinze
el que a tots deixava malament
va glopejar amb ufanesa
i va escopir a la cara de tots.
-Maleits sieu !! Si és vinagre.
L'amo del celler tot tufat...
- El vinagre més bo que tinc.
..................Anton.
Ja veus, Pilar, el meu és vinagre,
el teu de la bota del racó.
Coses que passen... sembla que massa sovint, però explicades amb una gran destresa, Pilar.
Potser si que és dur aquest text, però val la pena llegir-lo.
Gatot. Potser la duresa està en què hem d'acceptar que som uns hipòcrites. I que en ser-ho, hem utilitzat i ens han utilitzat com a moneda de canvi. La hipocresia témoltes formes i molts objectius. Cal acceptar que ens habita per tal de combatre-la...I no sempre és negativa; de vegades ens ajuda a no valorar de manera excesiva la veritat, la qual acusa d'una manera rotunda i cruel. En resum. La hipocresia i la veritat, són hipòcrites i no saltres també ho hem de ser si no volem prendre mal.
Macondo. Jo no vaig fer BUP, sinó un batxillerat de 6 anys i dues revàlides. En els dos últims anys feiem assignatures específiques de ciències o lletres. Una de les de lletres, era el llatí i ens ho passàvem molt bé tot traduint "El llibres de les Gàlies". El llibre del bon amor va ser una descoberta...Desprès d'haver ressumit el Quixot. Encara em fa mal el cap quan ho penso. ^0^ Per cert, has restringit l'accès als comentaris de teu blog? PETONS!
Rebaixes. La fel i la mel són germanes bessones que juguen a enganyar-se, tot reptant la hipocresia traient-la del seu amagatall. El fet de conèixer les coses les fa men ys enganyoses.
Carme. Gràcies! Si he aconseguit que us arribi mínimament la meva manera d'entendre el concepte, dono per bo l'escrit.
Em va costar reconèixer que jo també sóc hipòcrita. Quan ho vaig aonseguir, podia entendre més a les persones que negaven que ho eren i no dissimulava amb elles. També vaig arribar a la conclussió que no hem de magnificar possitivament o negativament els conceptes. Que tot ajuda si utilitzem l'equilibri i reconaixem els errors.
Pilar, t'entenc perfectament. Hi ha gent que diuen que no són hipòcrites, jo crec reconec que sí que en sóc, en el millor sentit que sé donar-li a aquest mot, i amb la més gran honestedat que puc, però en sóc i sé que tots en som en una mesura o altra. Els conceptes també. I crec que en alguns casos o d'alguna manera és una bona eina per sobreviure i no fer-nos mal.
No ens agrada aquesta paraula, a mi tampoc gaire, però estic amb tu quan dius que tot ajuda si utilitzem l'equilibri i reconeixem els errors.
Moltes gràcies, per aquesta reflexió. M'ha encantat de fer-la de la teva mà.
Un petonàs de bon dia, preciosa!
Carme. En l'escrit i ha dos mots que ressalten:
Hipocresia: mentida, engany, simulació, dissimulació.
Assertivitat: honestedat, equilibri emocional, respecte per un mateix i pels altres.
Un no exclou l'altre, sinó que es complementen en el que he volgut dir.
Gràcies per tornar-hi.
Una abraçada plena d'estimació i admiració.
Carme...Una altra cosa. En un principi, la paraula tenia a veure amb el teatre. L'actor era un hipòcrita que actuava darrere les m'ascares i el permetien ser un altre persona o moltes, segons l'obra. Dins aquest escenari el mot té la màgia de l'art, no trobes?...^0^ He volgut donar-li un gir al concepte. Somric.
En la paraula està la magia
que el pensament posa en l'ideari
Descobrir l'intern dels mots
despullar-los i ensenyar ses grandeses
és intent de ments que saben d'aleluies...
la glòria o l'infern expressiu
pot fer que ens sentim dignes o rebutjats fins per nosaltres mateixos
Beneit sia el dia que va entrar
el verb en l'aire que ens manté,
aleshores, el primer va ser l'expresio d'estimar, donar, obrir,
o de negar, tancar, excluir ...'
hem tingut que habilitar tantes lletres unides per de vegades no saber dir ni PAU NI AMOR...?
Dins dels vagons del trenet
també es pot viure
la hiprocresia...
també porta el seu café
per a tots.
........ Anton.
Quanta força en les teves paraules, Pilar! Quanta determinació!
M'agrada molt, molt!
Al teatre del món n'hi ha força d'hipocresia...
Tornar-se cendra és una bona solució, el vent sempre se l'endu...
Petons.
Trobar l´equilibri...encara que sóc més partidària
d'anar amb la cara ben neta i ser una mateixa,
potser així et portis més pals, però dorms millor ...
és una utopia??
En tot cas, gràcies per la reflexió Pilar.
Bessets.
Entenc el que em dius Pilar però no ho comparteixo. Et diré -com dius al post- el que vols sentir si això és el que vols, però sabràs de seguida que és mentida.
No. A mi no m'agrada aquest joc. I quan penso -quan he pensat- que l'han volgut jugar amb mi, si he tingut forces he marxat.
I no crec que el respecte necessiti el complement de la hipocresia. Penses que és respecte "ballar a l'esquena d'algú"?
L'equilibri es pot aconseguir de moltes maneres. Potser el que cal és no tenir adversaris o no ser nosaltres el nostre més dur adversari.
Bona nit.
Rebaixes. La paraula, qualsevol de les que hem inventat per expresar-nos, tenen tantes interpretacions com les persones que les utilitzem. De vegades ens tapen i altres vegades ens despullen. Tot depèn del que volguem aconseguir en articular-les. Algunes les considerem d'una bellesa increïble, però perden sentit si només es queden en el concepte. Com per exmple les que cites. L'AMOR és millor sentir-lo i la PAU cal viure-la. Si no és així, quin significat tenen? La hipocresia la trobem arreu, fins i tot en el silenci. Gràcies per la doble reflexió, Anton.
Nasara. Gràcies!
M. Roser. Tant de bo que la hipocresia se l'endugui el vent. Una abraçada.
Sa Lluna. És una reflexió en veu alta sobre coses que m'inquieten, tot tractant d'entendre-les desde diferents prismes...Si es que es poden entendre. Una abraçada.
Gatot. Agraeixo i valoro la teva opinió sincera i fidel als sentiments que t'han provocat la lectura del post.
He volgut fer un retret utilitzant la ironia sobre un mot que no ens agrada que ens l'apliquin. A mesura que el desenvolupava m'he adonat que, una vegada més m'excloïa, com si no tingués res a veure amb mi, la qual cosa no és certa.
No, no és respecte ballar a l'esquena d'algú, però sí ho és no assenyalar-li la berruga que té al bell mig del front. En aquest cas, la veritat seria la irrespetuosa.
Estic totalment d'acord amb tu que el millor és no tenir adversaris i no ser nosaltres el principal, però és això possible? Parlant amb sinceritat puc assegurar que procuro mantenir les distàncies amb les persones que em són adverses, però fins al dia d'avui no he pogut aconseguir l'admiració i l'estima de tothom. Si mirem a un altre lloc tot sabent que pot passar de tot en les relacions amb els altres, actuem de manera hipòcrita.
Una altra manera d'aconseguir l'equilibri és conèixer i reconèixer; no voler fer mal a ningú i mirar d'aconseguir que no ens en facin.
Gràcies per ajudar-me en la reflexió. No saps com t'agraeixo que m'hagis ajudat a obrir una mica més els ulls, tot considerant altres perspectives.
Bona nit, Gatot.
Publica un comentari a l'entrada