Uju, suju, se escuchan más y más
al grajo, la lechuza y la avefría.
¿Han permanecido todos en vela?
¿Está la salamandra en los matojos?
¡Qué largas patas y qué grande el vientre!
Las raíces, como si fueran sierpes,
se retuercen por arenas y rocas
y extienden sus fabulosos brazos
para asustarnos y apresarnos.
(Johann Wolfgang Goethe: Fausto (capítol 21))
Les flamarades tenyeixen de vermellor els boscos al voltant de Brocken, a la Serra del Harz. Freguen el cel en el punt de fuga dels horitzons que poblen la nit.
Emparades en l'ombra quallada d'estrelles, bruixes i bruixots es diverteixen dansant al voltant de les últimes hores d'abril; toquen les campanes a les esglésies i al seu compàs canta i somia la lluna. El foc utilitza el poder de transformar-se, i mou amb flames tremoloses les figures dansaires. Els seus cabells onegen gebrats i s'eleven, com l'au Fènix, d'antigues cendres, mentre la terra es convulsa pel tust dels peus que tracen la màgia del cercle. Corren amunt i avall trenant-se amb els arbres, al compàs de l'espaterregar de les pires que envelleixen. L'alba les vestirà amb robes cendroses de les quals brollaran flors que adornaran el seu record, en què reptaran salamandres que lluiran la seva figura endolada amb petits sols.
Reneix la natura en l'essència presa en el no res, habitant clars i valls que faran olor de lluna i de branques verdes que no es van cremar. S'encendran les brases del món que llangueix i cremaran eternament. Lluny del mantell de cendres, altres pedrenyals il•luminaran més nits, regalant-li la resplendor del cel ras del migdia.
7 comments
Em fas venir ganes de llegir les bruixes d'Arnes, que encara no les tinc.
Em quedo amb les teves suggeridores paraules del final. "Reneix la natura... "
Molt bon dia, Pilar. Una abraçada.
amb els teus mots de flama aties les ànimes literàries i artístiques a l'ardor primaveral! bon dilluns!
Aquestes flamarades que tenyeixen de vermell els boscos( tot i que en aquest cas deuen ser virtuals) no em porten gaire bons records...
Sort que virtual o real, sempre reneix la natura.
Petons
Les bruixes i els bruixots dansant entorn les brases... i la lluna, com sempre, allà a dalt, oferint la seva llum càlida per a la -bona- màgia :) Gràcies per apropar-me, una mica més, a aquestes imatges que porto tant a dins.
Un cercle màgic que em recorda
les hores viscudes no fa molt, acaronada
per flames d´autèntica amistat...
Bona tarda Pilar, una aferrada!
Vull un faune trepalle que em desvetlli!
Fabulós aquest escrit!
Carme. És un llibre que no deixa indiferent. Tal vegada sigui pels paisatges encisadors de les terres de ponent, o per la musicalitat de la prosa, o per la proximitat dels personatges, o...La resta la deixo que la descobreixis.
Elfreelang. Que no es glacin mai les ànimes literàries i artístiques! Bona setmana!
M. Roser. Es teus records estan allunyants de l'incendi que hi descric. Un el perceps des de fora, l'altre et neix de dins. Una abraçada!
Nasara. Com sempre...Gràcies per acostar-t'hi a les flames que cerquen l'estiu.
Sa lluna. La natura és màgica en el seu trajecte. Petons!
Mps Landino. Ull, que els faunes tenen molt de perill! ^0^ Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada