Ruptura

Ruptura

Etiquetes de comentaris: Relats / Relats conjunts

Proposta de març

2ª Proposta

Deixà vagar la mirada per les parets i les taules brunyides amb el transcórrer dels anys, a través del fum del cigar. Amb la consciència adormida, sentia que es fusionava amb la música de la banda que dansava al voltant de les volutes que s'escampaven i carregaven l'aire de nicotina. Les espirals anellaven els cossos que trobaven en el seu desplaçament, abans de desintegrar-se, mentre la melodia, dolorosament bella, li estarrufava el pèl i li aigualia els ulls. S’aferrà amb totes les seves forces a l'amic que es consumia en els seus dits, lentament, mentre mirava al buit, tot sentint el punt d'inflexió d'una ruptura desitjada des de feia molt de temps, a la qual no va poder accedir fins aleshores.

Observava el seu rostre impàvid i sentia la seva mudesa aürtadora, alhora que feia recompte de les nits interminables en la seva companyia i les llargues converses mantingudes, en què no hi va haver preguntes afectives ni respostes tangibles. Potser aquest mena de veritat fou el detonant de la seva reacció. No es qüestionava la tardança de la decisió presa, de què li serviria?, sinó el seu encert. La contemplà un cop més, al temps que cloïa els ulls per no sentir-ne basarda i evitar que prengués forma de nou en l'abstracció de la seva mirada. Si va estar dins d’ella, a partir de llavors potser la buscaria, però fora, sense creuar de nou el llindar i sucumbir al seu èxtasi. Notà que la música l’estimulava l’oïda i el cos, perfectament encaixats amb els acords, i que esborrava tot soroll i interferència que no tingués a veure amb el ritme, cada vegada més nítid i agradable. En aquest precís instant s’aixecà i dirigí els passos i l’esguard cap a les persones que la reclamaven a la pista veient-les, per fi, després de molt de temps. Somrigué en comprovar que podia continuar buscant fins a trobar les paraules que adjectiven trobades i separar-se de la seva, fins aleshores, estimada soledat.