"Cada uno de nosotros tiene una estrella que ha de seguir. Márchate, ésta tierra está maldita... la vida no es como la has visto en el cine, la vida es más difícil. ¡Márchate!, eres joven, el mundo es tuyo, yo ya soy viejo, no quiero oírte más, solo quiero oir hablar de ti... Hagas lo que hagas, ámalo, como amabas la cabina del Cinema Paradiso cuando eras niño".
………………..
-¿Cuánto es 5 x 5?
-¡Navidad!
………………..
Tarde o temprano llega un momento en el que hablar y estar callado es la misma cosa.
………………..
Alfredo, no lo entiendo... Si los cortes son míos, ¿por qué tienes que guardarlos tú?
(Giuseppe Tornatore: Cinema Paradiso)
Petons. Petons de colors, en un cartell, que ens arrenquen el somriure ingenu. Petons dins d'una bella el•lipsi, gairebé faula, que mostra el discórrer de la sempiterna frescor del temps. Petons que liben el dolç verí d'un primer amor. Petons en blanc i negre que ens deixen bocabadats. Petons invisibles, que travessen abrils no expressats, esfilagarsant-se en el despertar d'un somni. Petons que permeten somiar despertes a unes vides que s'aglutinen, hipnotitzades, per la llum que els projecten. Petons que fugen cap a una destinació, deixant enrere el futur incert. Petons que fan mal, plens de adéus. Petons de pare sense fill. Petons de fill sense pare. Petons d'amic, somriure còmplice. Petons de cinema, allotjats en la nostra ment. Petons de Bécquer, que reclamen preu. Petons additius, que estarrufen la pell. Petons robats i després retornats. Petons elèctrics que condueixen emocions. Petons nostàlgics, viscuts una i altra vegada. Petons prohibits, atresorats, convertits en el millor dels regals. Petons màgics on s'acumulen notes musicals i el plor vibra. Petons.
8 comments
Quina peli més bonica! fa temps que no l'he vist, però és d'aquelles que no fa mai mandra repetir...
L'associes amb els petons i així encara m'agradarà més...
Petons de bona nit!
M'has fet pensar en "Petons de diumenge", de la Sílvia Soler. Per rememorar les mil emocions diverses provocades pels petons he de viatjar molts anys enrere, i tu avui m'hi has conduït amb la teva entrada.
Petons d'amistat, Pilar!
Obre l'enciclopèdia
i registra tot intent.
Del riure i del plor
sempre el petó s'hi amaga.
En un cor ressuscita
i en altre potser mor.
en l'intern esgarrapa
i sols és un contacte
de donar i acceptar
i acceptar i donar.
Potser és la firma
lligada fins al record
d'una soblimació
veritable o d'engany...
Un petó pot ser
el contingut d'una vida
per que ho ha donat
i rebut tot, tot, tot.
............. Anton.
Cinema Paradiso, una de les meves pel·lícules preferides, la seva música m'enamora i el seu argument es d'allò més tendre. El regal de tots els petons censurats, genial...
Bona setmana Pilar.
La recordo amb molta tendresa la peli ....l'escena en que mira tots els petons...genial! com es podien censurar els petons?
5x5, ja,jaja. I sí, massa sovint estar callat i parlar és el mateix. De fet, quasi sempre.
Petons.
Entranyable, entranyables!
Una abraçada, Pilar.
Carme. Es pot associar a l'amor, l'amistat, el pas del temps,la cronologia del cine, la vida d'un poble...Però una escena va omplir-me el cap i el cor. Petons de bon dia!
Galionar. Els petons dels diumenges van carregats de melanconia i de ingenyuïtat. Si el viatge ha estat plaent, m'acontenta. Petons d'amistat, Montse!
Rebaixes. Preciosa la metàfora del petó com a vida. Gràcies per tot el que dones, Anton. Un petó!
M. Roser. Hi ha regals que no tenen preu. Cal, però, molta imaginació per fer-los. En el cas de la pel-lícula, tenen un bon envoltori. Bona setmana!
Elfreelang. Es censuraba tot! Sort que hi havia qui s'entretenia a guardar-los.
Igor. Aquesta multiplicació és una carícia plena de tendresa. El contingut de la frase és una queixa plena de sabiduria. Petons!
Fanal blau. Una exquisidesa. Una abraçada, Marta.
Publica un comentari a l'entrada