Barques
Etiquetes de comentaris:
Itineràncies poètiques /
Paisatges /
Poemes
Col-laboració a Itineràncies Poètiques
Allunyades del blau,
amb què vàrem impregnar-nos les retines,
dibuixen la baixamar, les barques
encallades a la riba del record.
Del seu aïllament
broten sentiments de soledat,
melodia improvisada, d’una sonata trista,
que plora l’absència de les aigües.
Aliens a la malenconia
dels dies avorrits en què es bressolen,
guspiregen els seus colors,
en el silenci adormit
que amoroseix la queixa.
7 comments
Un bonic poema descriptiu. I té un to de melangia molt potent. Coneixes el poema d'Altolaguirre, "Las barcas de dos en dos, como sandalias del viento puestas a secar al sol"? Aquest és més descriptiu metafòric, el teu el motiu de les barques du a la ment al record, per això aquest to trist i íntim. M'ha agradat molt, de debó.
Bresols arreconats
amuntegats en l'oblit
Parats, ja no serveixen
per donar consol dilecte,
mirar per l'altre
en el primer pas
del seu camí.
Feren un dia seu treball,
ara estabornits
callen el seu plor,
enuig del desamarat despreci
sofert en sa vida.
.............. Anton.
Els seus colors fins i tot ens fan oblidar l'avorriment i l'enyorança de les aigües!
Un poema que transpira morriña!
Un racó gris, s'ha tornat un bell jardí, amb l'esclat de colors de les barques...
Petons.
Belles barques...que deixen estela en el mar dels versos
Eastriver. M'agrada molt la metàfora de les sandàlies. Sóc conscient que no en sé gaire de fer poemes. Agraiexo l'amabilitat de les teves paraules.
Rebaixes. Bresoladors els teus versos, que sempre m'acompanyen i donen ritme al que he volgut dir. Gràcies!!!
Carme. Com canvien el paisatge, els colors...
Macondo. Molta "morriña". ^0^
M. Roser. La llum és diferent a través dels colors. Fins i tot la del gris és preciosa. Una abraçada.
Elfreelang. Esteles en el mar...M'agrada la imatge.
Publica un comentari a l'entrada