Col-laboració a Itineràncies poètiques / Foto trobada a Ca la Marcelina
Miola la gata,
fent equilibris sobre el radiador.
Li regala un somriure creixent
a la lluna invisible.
Els ulls convertits en dues ratlles,
observen el plàcid vol de l’hivern
darrere els vidres de les finestres tancades.
Miola la gata,
somiejant sobre les tecles d’un piano,
desfullant dubtes.
La incertesa volà
curant-li tristeses, amb el picarol
de la seva rialla.
fent equilibris sobre el radiador.
Li regala un somriure creixent
a la lluna invisible.
Els ulls convertits en dues ratlles,
observen el plàcid vol de l’hivern
darrere els vidres de les finestres tancades.
Miola la gata,
somiejant sobre les tecles d’un piano,
desfullant dubtes.
La incertesa volà
curant-li tristeses, amb el picarol
de la seva rialla.
El vol de l'hivern observat per la gata,
sota una lluna invisible a la foscor,
es rendeix al piano i la seva sonata
en passejar-hi la gata sense cap temor.
L'hivern, esgotat, calma la seva feresa
i balla al compàs del vaivé de la bella lluna,
no vol pensar en un futur de tristesa,
només desitja posseir son cor amb fortuna.
DAN
7 comentaris:
La foto és simpatiquíssima... apa que no és intel·ligent ni res la gata, que calentona deu estar :-)
I tu li has dedicat un poema molt maco, unes paraules que em transmeten alegria i la sensació d'un moment tranquil i agradable... amb el somriure creixent ;-)
Ja l'he vist Pilar i aquest gat tan bufó que vigili de no caure mig endormiscat per l'escalforeta del radiador...No te pas ganes de sortir a miolar per les teulades, segurament deu filar...
Bona nit.
El vol de l'hivern observat per la gata,
sota una lluna invisible a la foscor,
es rendeix al piano i la seva sonata
en passejar-hi la gata sense cap temor.
L'hivern, esgotat, calma la seva feresa
i balla al compàs del vaivé de la bella lluna,
no vol pensar en un futur de tristesa,
només desitja posseir son cor amb fortuna.
Assumpta. És una gata molt llesta i fredolica...I molt fotogènica. Els somriures creixent, acaben plens com un globus i plens de llum, com la lluna. Has captat el moment. ^0^
M. Roser. No puc més que agrair-te que llegeixis aquí i allà i que sempre tinguis a punt paraules amables. Gràcies!
Dan. M'has dibuixat un gran somriure, amb els teus versos. M'hi acompanyes?
Sembla el gat de Chesire de l'Alícia! :)
Aquí i allà et rellegim un cop i un altre... una abraçada, Pilar!
Clidice. Segur que deu ser un descendent seu. Se li assembla moltíssim! Si estigués a sobre de la branca d'un arbre, els podríem confondre. ^0^
Carme. Aquí i allà...GRÀCIES!
Publica un comentari