Charlens Dickens. 2n centenari del seu naixement.

David Copperfield


Ressenya feta a partir de la proposta de l'Assumpta



Fitxa bibliogràfica:

Títol: David Copperfield
Autor: Charles Dickens 
Editorial: Proa
Lloc i data d’edició: Barcelona, juny del 2003.  2ª edició.
Coberta: Dibuix de Hablot Knight Browne (Phiz)
Traducció: Josep Carner  

Adaptacions:

Cine
1911, Theodore Marston
1922, A.W. Sandberg
1935, George Cukor
1969, Delbert Mann

TV
1999, Simon Curtis

L’autor: Charles Dickens (1812-1870). Un dels més coneguts novel-listes de la literatura universal, mestre del gènere narratiu. Les dificultats de la seva infantesa el van marcar per sempre més.

Altres obres:

-Articles importants: Esbozos por Boz.
-Los papeles de Pickwick. Publicada per entregues mensuals.
-La pequeña Dorrit.
-Oliver Twist.
-Temps difícils. 
-Conte de Nadal
-Historia de dues ciutats. 
-Edwin Drood. Començada en 1870; inacabada.

Presentació:

David Copperfield es va publicar per entregues entre 1849 i 1850. És una novel•la crítica i realista (moviment que sorgeix com a rebuig a diversos principis del romanticisme), escrita en primera persona, amb un llenguatge del carrer, no exempta de fabulació, sentit de l'observació i grans dosis imaginatives. També destaquen els paral•lelismes autobiogràfics entre el protagonista i l'autor. La història que ens narra s'ha d'entendre dins d'una època determinada de la qual l'autor ens mostra un acurat i deliberat coneixement. El segle XIX, durant la Revolució Industrial, en plena efervescència de diverses classes socials, marcat pel classisme i el paper secundari de la dona. Si no és així, pot ocasionar rebuig la lectura i ens perdríem sentir el poder de somni que existeix al llarg de tota la trama.

Argument:

Narra el melodrama de la vida de David Copperfield, des del naixement fins l'edat adulta. Podem dividir el que li passa en quatre parts:
- Infantesa
- Infantesa fins a la mort de la seva mare
- Adolescència
- Decisió d'anar-se'n a viure amb la seva tia.
Entre totes configuren el creixement personal ple de bons i mals moments, de soledat, de perseverança i de lluita per la vida, fins aconseguir els somnis perseguits. L'autor es recrea en cada detall del camí i resol conflictes en un tres i no res, llevant-los rellevància. S'aprecia el pas del temps, al qual només es fa referència quan mor la mare del protagonista, en l'evolució d'aquest.

Personatges:

Els personatges, reals i imaginaris a un temps, estan ben perfilats i diferenciats, amb molta força, sàviament caricaturitzats i exagerats de manera entranyable. El principals són:

David Copperfield - Optimista i lluitador protagonista.

Clara Copperfield - Mare, amb un marcat caràcter infantil.

Sr. Creakle-Director d’internat.

Steerforth - Amic que exercirà gran influència en el protagonista.

Peggotty – Criada fidel.

Emili - Primer gran amor de David.

Els Murdstone-Germans, símbols de la negativitat.

La tia Betsey - Personatge complex i contradictori, que rebutja a David quan neix perquè no és una nena i posteriorment li ajuda .

Dick - Espòs de Betsey. Complementa l'educació de David.

Agnes - Amiga de infantesa de David.

Hi ha molts més, que entren i surten en diversos espais i diferents èpoques de la novel•la • la, en una trobada casual pel carrer, en una visita premeditada a un altre personatge. Això dificulta a vegades la lectura i obliga a rellegir passatges anteriors.

Valoració personal.

M'agrada i recomano aquesta obra, clau de la literatura universal, com a reflex i testimoni d'una societat i una època que vivia d'esquena a la pobresa i tenia una doble moral, la qual Dickens va saber retratar. El fet d’estar narrada en primera persona et fa sentir còmplice del protagonista i de la seva experiència vital, en una desfilada de emocionants aventures i esdeveniments, sentint-te dins de la història, com un personatge més.

Curiositats:

Va ser la novel•la  favorita de Sigmund Freud, Kafka la va imitar en Amerika i Joyce en va fer una paròdia a Ulisses.

Fragments a l'atzar:

Si reïxo a ésser l'heroi de la meva pròpia vida, o bé si aquesta posició escau a algú altre, a aquestes pàgines pertocarà de mostrar-ho. Començant, la meva vida pel començament, consigno que vaig néixer (segons que m'han assabentat i que jo crec) en divendres, a les dotze de la nit. Fou observat que van posar-nos, simultàniament, el rellotge , a sonar; jo, a plorar.
....................
No se m'ha acudit d'esmentar Peggoty d'ençà de la meva fugida; però és clar que li vaig escriure una carta gairebé tantost com em vaig haver fixat a Dover, i una altra de més llarga contenint totes les particularitats amplament relatades.
....................
Devia fer, si puc refiar-me de la meva memòria imperfecta, un any o dos que érem casats, quan un capvespre que jo tornava d'una passejada soliua bo i pensant en el llibre que aleshores escrivia...

16 comments

Assumpta 07 de febrer, 2012

Moltíssimes gràcies, PILAR, per participar!! Justament aquesta obra, que és de les més conegudes, jo no l'he llegit, però la tinc a la prestatgeria, esperant... i me'n feu venir ganes! :-))

Molt interessants les curiositats que aportes. La novel·la preferida d'en Freud!!

Quadern de mots 07 de febrer, 2012

Engrescadora ressenya, encara no he llegit res d’en Dickens. Entre tot m’ho esteu posant difícil i no se per quina començar.

Pilar 07 de febrer, 2012

Assumpta. Gràcies a tu, maca! Tinc la sort que els llibres que m'agraden no em fa mandra rellegir-los en diferents punts de la vida. És per això que n'he pogut la ressenya de 778 pàgines, amb una relectura en vertical. Tu ja saps que dickens feia radiografies de l'ànima dels seus personatges i l'halo de realitat i fantasia amb què els embolcallava podia atraure a qualsevol persona...Fins i tot a Freud.

Quadern de mots. Des de la perspectiva del dia d'avui, et recomanaria que no comencecis per aquesta, tot i que és una meravella i si tens opció a la magnífica traducció de Carner, els teus sentits sortiran al recreo...Començaria, però, per: Història de dues ciutats o temps difícils...Les considero unes bones portes per endinsar-nos al món de Dickens.

fanal blau 07 de febrer, 2012

M'ha agradat molt aquesta manera de definir-la que has fet: "una desfilada de emocionants aventures i esdeveniments, sentitn-te dins la història, com un personatge més."
No hauria sabut explicar-ho millor, Pilar!
Un molt bon dia dickensià!

Montse 07 de febrer, 2012

Pilar, et felicito. Això és un homenatge! no com d'altres - i no miro ningú, xiulo mirant al cel- que es limiten a posar un video ;)

Boníssima ressenya!!!!

Pilar 07 de febrer, 2012

Fanal Blau. Gràcies. Que sigui bo!

McAbeu. Gràcies!

Montse. N'encanten els vídeos! Gràcies!

M. Roser Algué Vendrells 07 de febrer, 2012

Caram Pilar, Déu ni do com t'ho has "currat", jo aquesta vegada no he fet els deures, no sempre va bé de participar, tot i que estic d'acord que Díckens és un gran autor...
Gràcies per compartir aquest treball.
Petons,

Assumpta 07 de febrer, 2012

"Dickens feia radiografies de l'ànima dels seus personatges i l'halo de realitat i fantasia amb què els embolcallava podia atraure a qualsevol persona"

M'agrada!!! :-)) És una gran veritat!!

Eutrapèlia 07 de febrer, 2012

M'ha encantat la ressenya, molt completa!! He de rescatar més Dickens, definitivament.

Elfreelang 07 de febrer, 2012

Pilar tu si que en saps de fer ressenyes ( actualment ja no faig classes de llengua i literatura però et poso un excel·lent! ) Boníssima ressenya !

Elfreelang 07 de febrer, 2012

Ei l'excel·lent va seriosament eh? ets una crack!

deomises 08 de febrer, 2012

Chapeau amb la ressenya, Pilar! Un bon homenatge, el teu, de veres. I millor per a qui arribi a aquest post, que li farà venir ganes de dickensiejar.


d.

Pilar 09 de febrer, 2012

M. Roser, Eutrapèlia, Elfreelang, Deomises.
GRÀCIES!

Casa Inhòspita 26 d’abril, 2012

Pilar t'escric per fer-te saber que VilaWeb ofereix cada setmana la traducció inèdita de Josep Tebé de Bleak House de Charles Dickens.

Aquí podeu trobar el primer lliurament
http://www.vilaweb.cat/noticia/4004442/20120423/casa-inhospita-celebrant-lany-dickens-fascicle-fascicle.html

Twitter @casa_inhospita
Facebook: http://www.facebook.com/casainhospita

Bona lectura,

Cristian.

Pilar 30 d’abril, 2012

Casa Inhòspita. Gràcies. En prenc nota.