Col-laboració a Personatges Itinerants
Finíssims fils cristal•lins
reclamen la unió dels llavis
que es separen lentament,
eriçant la pell,
fent-los sentir la dolçor
de més brodats en la boca.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Balanguera, ets una artista teixint paraules.I a més li has donat a la teranyina textura i gust de sucre. Bona pastissera també ;-)
En el teixit de teva veu
hi aniua el tel d'aranya
que és allí com si no res
i ens corpren i ens atenalla.
Divinitat del so viu
que teixeix amb la ma blana
i optimitza sensacions
i en son toll allí ens atrapa.
.............. Anton
Que dolç i que preciós, Pilar!
País secret. Gràcies per fer-ne un tast.
Rebaixes. Mare meva, quina punta de coixí! Gràcies!
Carme. Gràcies!
Plas plas plas...fins i tot les aranyes aplaudeixen aquest fils tant delicats!
Elfreelang. Gràcies per induir-les a aplaudir!!! No pots imaguinar la fobia que em produeixen les aranyes. ^0^
Gràcies.
Bonica la metàfora Pilar,
i anant a l'aranya sembla mentida que uns fils tan prims siguin tan resistents...de vegades l'amor també és molt delicat i n'hem de tenir cura
no fos que es trenqués...
bon diumenge,
M. Roser. Gràcies. Cuide'm l'amor en totes les seves vessants.
Publica un comentari