Un moment difícil

Proposta de gener (La 50ª proposta)

Chop Suey, Edward Hopper, 1929

Deixa aquesta cantarella -li deia a la imatge que tenia al davant-, que no ens durà enlloc. Estic fent el que puc i, a més, necessito el meu temps per a fer-ho. Sé que penses que la imatge és molt important, que una mirada i un somriure ho diuen tot, però jo no hi estic d’acord...Seria millor dir que estic d’acord a mitges.

A mi, m’agraden més els sentiments, les reaccions davant coses inesperades, la manera de veure un paisatge. Tinc els meus pensaments i les meves limitacions; cosa que no puc canviar. Et rebel•les i em castigues? No ho facis! Saps que en aquest moment ets qui més estimo perquè em permetràs treure el millor i el pitjor de mi, no sé el què, però tant se val. El que importa és que surtis totalment a la llum. Per trobar-te vaig haver d’endinsar-me dins meu; molt endins perquè no et veia. Eres en aquell racó, oblidat a causa d’altres personatges més importants per a mi fins llavors. No m’ho recriminis, què volies que fes? No et vaig intuir, però ara és diferent i és el que interessa. Se t’ha oblidat el somriure que es va dibuixar al meu rostre en percebre’t? I el batec del cor, també ho has oblidat? No siguis injust i permete’m que elabori la història. Seràs el personatge principal. Seràs una dona, perquè ha estat el primer pensament...Tant se val l’edat, el color dels ulls o la llargada dels cabells. Deixarem aquestes coses a la imaginació de cadascú, que segur que et donen la millor imatge. Procuraré que formis part d’una bella història, d’acord? Mira com vull començar:

Amanda gaudia d’un dia de lleure i s’encaminà cap al mar. Li agradava sentir l’olor que feia en aquells dies ennuvolats.

Hores desprès, l’escriptora abandonà la cafeteria seguida per aquell nou personatge que s’havia deixat convèncer per protagonitzar una nova història.