El Nadal és l’alegria de records més propers, quan vaig descobrir que també existia un dia en què podia anar a ballar a la nit. Quan la família va quedar en un segon terme. Quan els dies i els àpats se’m feien massa llargs. Quan continuava sense haver de recordar a ningú, especialment en aquestes dates, perquè l’enyor mai ha tingut data per a mi. Quan els patges dels reis em deien floretes i quedàvem desprès de la cavalcada. Quan em van ensenyar a escriure aquesta frase: “Bon Nadal i Feliç Any Nou” i vaig reproduir-la en moltes postals. Quan no era obligatori fer un regal als “profes”, si no et queien bé. Quan el Lito va fer de Verge Maria i no va enganyar a ningú perquè tenia més barba que S. Josep. Quan dubtava de tot i se’m va desdibuixar el Nadal. Els cabreigs de decorats de casa seva i casa meva...Missa del gall? Parles en xinès?...
19 comentaris:
Podem llistar tants "quan..." del nadal! provaré d'escriure'ls!
Que tinguis molt bon dia, Pilar!
Fanal Blau. Per a mi ha estat molt plaent de fer-ho...Tinc aquesta mania de dur els moments feliços al present; d'aquesta manera s'ajunten amb els d'avui dia i la felicitat es multiplica.
Bon dia, Fanal Blau.
En la barana de teva alegria et veig
com si el llençol el llencessis com núvol
que obrfe la porta del dia nou
ple de clarors, aleshores mai vistes.
Quan l'impuls jove et fa descobrir
que el riure és un bes per l'anima,
Quan els peus boten i reboten plaents,
quan les mans sedoses allarguen el donar,
quan el cor batega i s'escapen ses efluvis
com si neixessis de nou, entorn que descobreixes,
quan la veu s'endinsa dins teu i et sembla primer pas d'estima
i les parales flueixen versets
que et descobreixen la fantasia...
quan tot en tu vola i es levita
i et creus que toques de peus a terra...
Aleshores, has nascut.teva estrella
en la terra reberbera i il·lumina.
I encara avui, desprès de peripècies
ets aquella nena que ton pesebre bastia.
..............Anton
m'hinoptitzen els teus escrits
i ara que... em fan viure. Gràcies, ho necessito, per això abuido el cove... fantasia.
Ja veig que eres una dona rebel, i ho continues sent.
Petonets
Aquesta és una altra cosa que tinc pendent per aprendre de tu... a llistar una bona colla de "quan"...
Una abraçada
Crec que també faré una llista de "quans" avui de retorn a casa. Estaré ben distreta.
Els teus són variats i contundents, com una bona pel·lícula .
Quins records més "tremendos"!!
Anton. Quin luxe que deixis lliure el teu pensament aquí. És preciós tot el que dius i única la manera en que ho fas. Gràcies!
Macondo. Podríem dir que mai he sigut conformista. Les coses es poden canviar i intentar que siguin millor.
Carme. Va bé fer llistes. Els psicòlegs acostumen a demanar-les per tal de veure com està d'equilibrat el nostres cap. ^0^
A mi m'agrada que es desequilibri cap a la banda de les coses positives; per això em surten tants quan.
País secret. Segur que si ho intentes en trobes un munt, variats i contundents i els saps hilvanar amb fil de seda.
Eutrapèlia. Hi ha estapes a la vida que són "tremendes". ^0^
Pilar, he descobert que tens una col·lecció de nines, en deus tenir moltes, jo també, però petiteta. De moment només en tinc nou...espero que vagi creixent... és una mica tenir ara, el que no vaig poder tenir de petita.
Les meves figures de pessebre que encara les guardo, són d'aquelles tan boniques de fang, que semblen de veritat. No em puc imaginar com les van poder comprar , però com que els pares eren molt religiosos, és possible que estalviessin cosses necessàries per a ells, perquè els fills poguéssim tenir una cosa bonica...
Petons,
M. Roser
M. Roser. Ens hem creuat en comentar.
És una col-lecció que té molt de valor sentimental. Hi formen part nines de molts països i m'ajuden a ampliar-la el fet que les persones amigues em recorden quan viatjan. En tinc unes quantes de Irlanda. Aquestes me les va regalar la meva filla gran quan va ser-hi fent l'Erasmus. Hi ha una que m'agrada molt; la hi vaig comprar a una índia, un dia que ens vam perdre als EU i vam visitar el Gran Canó del Colorado...T'explicaria un munt d'anècdotes de cada una d'elles.
Les figures del pesebre de la meva infantesa les guardo com un tresor. Les que faig servir ara són unes que em va regalar el meu marit. Una preciositat!
Ai, els pares. Sempre pensant en deixar-nos el millor.
Petons de tornada.
ai els Nadals que ens porten reviure temps passats d'infantesa d'adolescència de joventut i tantes petites i grans coses descobertes...i que per molt temps puguem seguir recordant i fent camí vers a altres nadals...
Són bonics tots els teus "quans"!
Visca les llistes positives! m'ha fet somriure el comentari!
Elfreelang. Ens porten reviures i ens fan viure, resseguint un camí que, a mi, no em fa mandra fer-ho d'una banda a l'altra, enganyant a l'invent que menys m'agrada: el temps.
Gerònima. ^0^ Gràcies!
El "quan" més vell s'enfada amb el "quan" més novell, no vol perdre la memòria per poder ser protagonista de futur.
Montse. No, no, es donen la mà i conviuen en un mateix espai en perfecta harmonia...Al cap i a la fi, són un cercle.
És curiós que, quan arriben aquestes dates, potser per la manca de llum, se'ns obre la porteta dels records i redescobrim el nostre posicionament davant del món.
Joan Guasch. Jo crec que de llum, a banda de la diurna, n'hi ha molta i és blanca. Una foguera blanca, al mig de la nit, que ens convida a seure-nos en rotllana...Com abans...I explicar-nos les coses que ningú no sap, perquè no son enlloc.
Ufff... amb aquest comentari m'han vingut molts quan. Potser no m'agrade massa el nadal perquè m'enyoro de massa quans...
Bon nadal i que els somriures no falten a taula.
Mercè. Quan els duc al present, deixo d'enyorar-los i començo a gaudir-los.
Bon Nadal!
Publica un comentari