-Isabel!
-“Què deu voler ara, la vella; es que no em pot deixar fer la feina tranquil-la!”
(Venjança)
....................
S’ha perdut un gosset que duu el nom de Xusqui gravat al collar. Deuen estimar-lo molt a casa, perquè han posat paperets als parabrises de tots els cotxes aparcats a la vora del riu.
(Papers que s’endú el vent: 3r)
....................
Mentre rastreja el cel, somia estius passats. Imatges de llavis empeltats de saliva tendra i jocs de dits trenats mentre els cossos fiten, ajaçats, la pluja d’estels;...
(La nit de Sant Llorenç)
....................
El vent despentina, indomable, amb presses, intrigant, marcant adreces zigzaguejants en els cabells, convertint-los en una torxa viva i real. Els seus dits sense empremta juguen a fet i amagar amb els flocs alliberats, en un món quotidià i espurnejant, ple de misteris, pel qual deambulen personatges fràgils, compassius, poderosos, amorosos, raonables, tristos, tendres ... S’assembla a la superfície ondulada d'un mar, que escombra la sorra en trencar les ones i es retira completament amansit, abans de canviar la forma de la zona envaïda.
Em vaig sorprendre observant com bufava núvols de pols i permetia que la imaginació es posés en la improvisada talaia que permetia albirar, de manera privilegiada, siluetes i paratges coneguts, plens de nombrosos racons per descobrir.
10 comentaris:
què bonic pilar, fas un bell poema de les coses més subtils, les que mai passen desapercebudes a ulls de la sensibilitat d'una gran poetessa
una abraçada
joan
Tens una manera molt personal i molt literària de conjuminar els teus bells mots amb lectures i pel·lícules que em despentina i pentina alternativament ....bon diumenge!
Molt poètic Pilar. M'ha agradat especialment la comparació entre els cabells moguts pel vent convertits en una torxa i la superfície ondulada del mar escombrant la sorra en trencar les ones...
Un petó i bon diumenge,
M. Roser
I despentinava la llum
amb alternances de pentinada
no li calia tancar els ulls
el cabell era persiana.
................ Anton.
Les teves paraules contenen tota la màgia de la poesia amb la suavitat de l'aire, que penetra fins a l'ànima i la despentina amb delicadesa.
El bocí de text de la nit de Sant Llorenç m'ha recordat que el meu nét, encara molt petit, es diu precisament Llorenç en homenatge a la pluja d'estels.
Bon diumenge!
Joan Abellaneda. La vida m'ha ensenyat a mirar la immensitat dels petits detalls. Crec sincerament que val la pena detenir-s'hi i admirar-los, ja que contenen el tot.
Una abraçada agraïda per a tu.
Elfreelang. Tu tens una manera personal d'apropar-te amb els comentaris generosos que sempre m'has fet. Gràcies. Bona tarda de diumenge.
M. Roser. Les imatges creen imatges i ajuden a compondre un paisatge ampli on tots ens hi reconeixem. Gràcies.
Petons de tornada. Bona tarda de diumenge.
Rebaixes. ..."el cabell era persiana"...M'encanta. Gràcies, Anton.
Galionar. Preciós el que dius, poetesa! Segur que al teu nét, quan creixi i pugui veure les llàgrimes d'agost, li somriurà al seu nom.
Bona tarda de diumenge!
Si no heu llegit el llibre de Tibau, feu-l'ho. N'és ple de poesia i sensibilitat!
Quin comentari més bonic! Aquest llibre el tinc pendent, encara, però amb moltes ganes!
Carme. Gràcies, maca! Diuen que el que és bo es fa esperar...Jo em salto la tanca de segons quines dites i surto a l'encontre del que m'agrada i converteixo les postres en l'aperitiu.
Crec que en gaudiràs!
moltíssimes gràcies, un cop més, i ja no sñe quantes en van. Em sento afortunat.
Jesús. M'ha agradat molt! ^O^
Publica un comentari