Emocions, que neixen quan et parlen des de dins, i t’atrapen. Portes que s'obren en ambdues direccions i et conviden a endinsar-t’hi, amb les ganes de descobrir l'univers que contenen. Un lloc amb follet, màgic i especial que desperta la sorpresa a cada pas. Com els rosers plantats en els extrems de les vinyes, per tal de controlar la salut dels seus fills.
Utopia de roses, protectores de bombolles, que em parlen del verd mar que em va veure créixer. Acords d'unes veus que segresten les teves orelles, trencant el silenci
Alço la copa, com et vaig dir, i brindo amb tu Roberthinos. M'ha agradat conèixer-te. La rosa és preciosa i el seu embolcall, un magnífic encaix de seda, teixit amb els finíssims fils de les teves paraules i amb la tria acurada de la música. Gràcies!
.jpg)
