L'invisible visible, en la Diada de Sant Jordi.


Recull d'alguns dels exercicis continguts al llibre: Exercicis d'estil, de Raymond Queneau


"Quina tessitura la meva, des que se'm va acudir apuntar-me al joc proposat pel veí! Amb el caga dubtes que sóc en regalar un llibre ... En regalar, vaja. I per arrodonir-ho, el repte que el destinatari sigui un escriptor. Si els nostres papers s’invertissin, ell ho tindria més fàcil; partint de la idea que el millor llibre que es pot regalar és aquell que t'hagués agradat escriure. "
Vaig posar punt i final al soliloqui d'indecisió, refermant la idea que se’m va ocórrer en l'avantsala del joc. Aquesta s'obre totalment a la imaginació i al plaer d'un món creat per algú a qui sense cap dubte li agrada jugar. El seu nom és Raymond Queneau, matemàtic, inventor i escriptor. En assistir a un concert en el qual es va representar "L'art de la fuga", de Bach; una composició que per mitjà de variacions prolifera fins a l'infinit al voltant d'un tema bastant nimi, va pensar en fer alguna cosa semblant de manera literària. Si la memòria no em falla, Cyrano de Bergerac va fer el mateix a l’hora de descriure el seu nas.  Així va néixer "Exercicis d'estil". Un únic text recreat en 99 variacions, gramaticals, retòriques, temporals, iròniques, de gènere literari, musicals, d'idioma, sensorials, repetitives ...

Espero que t’agradi el recull, Francesc, llegint-lo "a ritme de Bach"!


 Contrapunts (Bach: L'art de la fuga)





Seguint el costum del blog, sento que el regal quedaria a mitges si no tingués algun vídeo que ho complementés. Em vaig posar a buscar i vaig trobar una joia. Una adaptació de "El vell i el mar", d'Ernest Hemingway. Em fascina com la va pintar Aleksander Petrov. Espero i desitjo que la tria sigui del teu grat.

Una abraçada i un somriure.






I per tots vosaltres, els que entreu en aquest espai i em dieu alguna cosa, o calleu...








LES ROSES RECORDADES

Recordes con ens duien
aquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d'abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.
(Salvador Espriu)


Bona Diada de Sant Jordi!

19 comentaris:

Montse ha dit...

Bon dia, guapa, m'encanta que compartim el mateix "home" regalador de roses!!!
Que tinguis un molt bon Sant Jordi!!!

Pais secret ha dit...

Bona Diada Pilar! Quin post tan complet, tan ple de bellesa!

petons!

rebaixes ha dit...

Nostre concert diari
ens condueix fins l'ideari
d'una cultura i estima
de tradicions i fantasia
de veritats inacabades.
Tenim rosa, tenim llibre
perfum i lletra
on colivar-nos.
Veig en la Rosa l'AMOR
veig en el llibre la PAU.
fem-ne Diada per tots.
............... Anton.
Que la rosa sigui el cor
que el llibre sigui vida

fanal blau ha dit...

Mare meva, quina currada!
Segur que li encanta!
Una feliç diada de Sant Jordi, Pilar!

◊ Dissortat ◊ ha dit...

Un bon treball, sens dubte. He flipat.

Que tingues una feliç diada de Santo Jordi!

Elfreelang ha dit...

ha d'estar encantat amb aquests regals ben visibles ! que tinguis una molt bona diada de Sant Jordi!

macondo ha dit...

Bon dia Pilar, és una joia poder gaudir, també,del regal que li has fet al Francesc, tan ben pensat, tan estètic, tan estructurat, tan elaborat, vaja tan tu.
Bona diada, petons.

almena ha dit...

Pilar, hoy todo un lujo para los sentidos tu post.

Feliz San Jordi.
Besazo

Galionar ha dit...

Hola, Pilar, ens has deixat veritables joies a l'espai, avui. Moltíssimes gràcies per totes elles i que puguis gaudir també d'una magnífica diada de Sant Jordi!

Arlequí ha dit...

Bona diada, Pilar!

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Caram Pilar, quin post tan acurat...
El poema de les Roses recordades d'Espriu, tan suaument recitat per tu, és un dels que tenia , però no el vaig posar al vídeo perquè em costava trobar imatges addients... M'ha encantat la rosa que es va obrint!!!
Una gran abraçada amb olor de poses de tots colors.
m. Roser

Pilar ha dit...

Montse. No sé com s'ho fan, però sempre tenen un harén...^0 ^
Espero i desitjo que hagis gaudit d'un dia molt especial.

País secret. Gràcies! El dia t'ha dibuixat somriures? Sí? Petons.

Rebaixes. Cultura i estima, tradició i fantasia, roses i llibres, amor, pau, cor i vida. Imagino els teus desitjos fent-se realitat en tu. Gràcies!

Fanal Blau. Gràcies maca! Espero que la teva hagui estat molt feliç.

Dissortat. Ja que ens hi posem, hem de fer treballar la imaginació...Somric.
Què tal el dia? Avui és el teu sant. Felicitats!

Elfreelang. El seu comentari està al post de sota...S'ha despistat. Crec que sí li han agradat. Diu que encarregarà el llibre.
Espero que hagis gaudit molt del dia.

Macondo. Em fas enrojolir. Què tal el tacte dels llibres i les roses? Petons!

Almena. Gracias! Imagino que has disfrutado al margen del aplazamiento. Otro besazo para tí.

Galionar. Gràcies a tu, per permetre'm compartir-les, en entrar a veure-les. Desitjo que el teu dia hagi estat replendent, com tot el que acostumes a regalar-nos.

Arlequí. Gràcies per passar-t'hi. Tant de bo que hagis signat un mungt de llibres.

M. Roser. Sempre tens a punt una paraula amable. Gràcies! Imagino que les aromes de les roses t'han acompanyat al llarg del dia.
Petons!

Joana ha dit...

Tard però et desitjo que hagis passat una bona Diada , Pilar.
Un regal que segur que farà les delícies al Francesc...que és un bon sibarita de les lletres també ;)

Pilar ha dit...

Joana. Gràcies per pasar-t'hi, maca!

Carme ha dit...

Que bonic, una gran feinada, però ha valgut la pena, Pilar! te n'has sortit amb nota!

Assumpta ha dit...

Vaig llegir Xocolata Desfeta de Joan-Lluís Lluís (va ser el meu llibre de Sant Jordi de l'any passat) i cita aquest llibre que tu has regalat com a referència del seu... He de dir que em van semblar uns exercicis molt interessants i que vaig gaudir molt llegint-lo :-))

Assumpta ha dit...

Uauuu... llegint els comentaris m'adono que la veu que tan bé, amb tanta dolcesa, de forma suau... recita el poema d'Espriu és la teva!! :-))

Eutrapèlia ha dit...

Quins regalassos!! Em vaig assabentar del joc massa tard però gràcies al teu blog, a veure si l'any que ve hi participo. Els "exercicis" d'estil els féiem servir a una classe que anava a la universitat, una optativa que em va encantar. Era molt divertit fer canvis amb l'home de l'autobús! `Per sort, l'assignatura segueix existint.

Pilar ha dit...

Carme. M'agrada veure't! Hem de repartir la nota. Ja saps que la idea em va venir quan jugaves a reescriure un post de diverses maneres. El joc sempre obre la ment. Gràcies, maca!

Assumpta. Sí. El llibre que esmentes va tenir com a referent els exercicis de Queneau. Ja et vaig dir que els números i les lletres no són tan diferents com ens pensem. En aquest cas, la música, que té molt a veure amb els números, va desenvolupar les lletres. Em fascina tot això.
Sí, sóc jo qui llegeix. De vegades m'agrada fer-ho en veu alta. Ho faig junt a gent a qui també li agrada.
Gràcies per la bona crítica! Somric.

Eutrapèlia. Ja li comentava a Mompó, en el post de sota, que hauria de ser un llibre de referència als instituts. Imagino una classe amb les pràctiques que proposa aquest llibre i m'agradaria molt assistir-hi.
Segur que hi haurà més jocs. Estigue's atenta!

top