L'Estació Espacial Internacional vista des del transbordador Discovery durant la missió STS-119
A l'alba del primer dia de tardor, va observar la multitud que s'amuntegava entorn d'una estranya figura suspesa sobre els seus caps. Es va apropar a l'aglomeració amb la finalitat de no perdre's ni un detall d'aquell esdeveniment extraordinari. Semblava que el cel volia posar a prova el raciocini humà amb aquell joguinejar, ja que no hi havia explicació davant aquell fenomen volador.
Després d'un vol desorientat en diferents direccions, va començar un descens insòlit fins que tots van percebre que no es tractava d'una au, aquell ésser que batia l'aire amb unes pesades ales, gairebé transparents. És un àngel!, van exclamar a l’uníson, mentre el sol ascendia al compàs de la lluentor inusitada que adquiria l’alat, contrastant amb la foscor del color del seu cos. Absorts en el seu aleteig, ningú va parar esment al núvol negre que es va anar estenent de llarg a llarg del cel, fins que aquest es va obrir amb una forta tremolor elèctrica, deixant veure el contingut de les seves entranyes, al mateix temps que provocava la fugida dels curiosos, allunyant-se de l'epicentre de quant esdevenia. Una nau espacial, va anar descendint fins a arribar ran dels edificis més alts. Llavors, es va adonar que li havien deixat sol, a la mercè del que pogués esdevenir amb aquelles aparicions inesperades en un dia que va començar tranquil, com qualsevol altre.
L'àngel, parat al terra, li va recordar al gegantesc Gulliver que mesurava les seves forces amb el lil-liputenc en què s'havia convertit. Li va indicar amb una mà que s'apropés i es va veure obligat a fer-ho reprimint l'instint d'escapolir-se per sobreviure. L'escena era presenciada pels curiosos, darrere dels cristalls de les finestres de les seves cases. L'últim que van veure va ser el vol de dues figures abraçades cap a l’escotilla que es va obrir en la nau i com aquesta es volatilitzà de sobte, donant pas al transcurs d'un primer dia de tardor normal, com qualsevol altre, que es va traduir en redactats sensacionalistes dels periòdics de tot el món. Les sospites atemoriren a les potències mundials. Res ni ningú va poder evitar l'extermini dels no triats aquell dia, en la guerra mundial que va desencadenar el succés.
Després d'un vol desorientat en diferents direccions, va començar un descens insòlit fins que tots van percebre que no es tractava d'una au, aquell ésser que batia l'aire amb unes pesades ales, gairebé transparents. És un àngel!, van exclamar a l’uníson, mentre el sol ascendia al compàs de la lluentor inusitada que adquiria l’alat, contrastant amb la foscor del color del seu cos. Absorts en el seu aleteig, ningú va parar esment al núvol negre que es va anar estenent de llarg a llarg del cel, fins que aquest es va obrir amb una forta tremolor elèctrica, deixant veure el contingut de les seves entranyes, al mateix temps que provocava la fugida dels curiosos, allunyant-se de l'epicentre de quant esdevenia. Una nau espacial, va anar descendint fins a arribar ran dels edificis més alts. Llavors, es va adonar que li havien deixat sol, a la mercè del que pogués esdevenir amb aquelles aparicions inesperades en un dia que va començar tranquil, com qualsevol altre.
L'àngel, parat al terra, li va recordar al gegantesc Gulliver que mesurava les seves forces amb el lil-liputenc en què s'havia convertit. Li va indicar amb una mà que s'apropés i es va veure obligat a fer-ho reprimint l'instint d'escapolir-se per sobreviure. L'escena era presenciada pels curiosos, darrere dels cristalls de les finestres de les seves cases. L'últim que van veure va ser el vol de dues figures abraçades cap a l’escotilla que es va obrir en la nau i com aquesta es volatilitzà de sobte, donant pas al transcurs d'un primer dia de tardor normal, com qualsevol altre, que es va traduir en redactats sensacionalistes dels periòdics de tot el món. Les sospites atemoriren a les potències mundials. Res ni ningú va poder evitar l'extermini dels no triats aquell dia, en la guerra mundial que va desencadenar el succés.
















12 comentaris:
Déu ni do!
UF! Sorpresa total, fins al final!
Molt bon relat, Pilar!
Uf quin relat Pilar! esfereïdor al final...serem els escollits per l'àngel o potser desapareixerem?
A la llarga alguns seran els escollits per pujar dalt d'un d'aquests àngels, justaments per no desapareixer!!!
Fantàstic relat, i estremidor final.
Alyebard. ? Benvingut i gràcies per comentar.
Carme. Gràcies. De vegades m'agrada embolicar la troca. Somric. Quan no em trobo bé, m'ho carrego TOT!
Elfreelang. Chi lo sa? Qui marxa amb l'àngel, però, també desapareix. Cadascú que triï com li agradaria desaparèixer i actuï en conseqüència.
Isabel. Sí que desapareix, Isabel. Vés a saber què passa desprès de l'abraçada de l'àngel.
Pepa Guardiola. Benvinguda. Gràcies per comentar i fer-me saber que t'ha agradat.
Doncs jo desapereix-ho amb ell, però hi sóc. Segueixo al costat dels qui m'estimo. Val aquesta possibilitat? La d'invisible?
Quines imatges que regales!
Mortadel-la. La possibilitat d'invisible sempre val. Això ho diu El Dents.
Ets tu qui posses les imatges. Un petó.
Ets una narradora excel·lent, Pilar; quina història! Tot és possible en el món de la imaginació quan la creativitat va per feina; mil arguments, mil matisos, mil finals...
Una forta abraçada!
Gràcies, Galionar, per la teva generosa crítica. Una abraçada.
Com sempre, entre el tràfec, llegeixo i em descuido de comentar. Segona lectura i també coincideixo amb la resta de comentaris, Bon relat fins al final!
d.
Entenc que són molts els blocs que paga la pena llegir i és normal que ens colapsem. Gràcies, deomises.
Publica un comentari