Recordant a Màrius Torres, seguint la proposta de la Carme
Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val
que vinguis ara.
Ara no temo gens el teu bes glacial,
i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara
de més enllà del gual.
Dels sofriments passats tinc l'ànima madura
per ben morir.
Tot allò que he estimat únicament perdura
en el meu cor, com una despulla de l'ahir,
freda, de tan pura.
Del llim d'aquesta terra amarada de plors
el meu anhel es desarrela.
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç
en una nau sense timó, ni rems, ni vela,
ni llast de records!
I tot el meu futur està sembrat de sal!
Tinc peresa de viure demà encara...
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
el dolor que m'espera em fa mal...
I gairebé donaria, per morir ara,
- morir per sempre- una ànima immortal.
(Màrius Torres: Dolç Àngel de la mort)
Vull recordar-te més enllà de la cançó a Mahalta. Torno a llegir-te, trobador, intentant reviure el sentiment que t’embargava mentre escrivies uns versos. Llegeixo sense llegir... Sentint. Fugint i tornant sobre els passos, tractant d'entrar en les paraules. Acostumant als sentits a establir el diàleg necessari per arribar a la comprensió de la mort vestida de bellesa, sota la llum del quotidià. Arribant al final amb un prisma diferent, esclaridor, enderrocats els murs que em permeten coincidir en les diferències, de manera lineal, simplista, evitant interpretacions. Llavors l’eternitat se’m fa còmplice en els poemes efímers que cauen amb la cadència de rajos silenciosos en la fràgil posta de sol d’un cos vençut.
8 comentaris:
Molt bon dia, Pilar, i ben retornada, t'he trobat a faltar. Tot final és un principi, sigui del cos o de l'ànima, conec poc aquest autor, aquest poema el coneixia i em transmet una maduresa vital que també trobo en les teves paraules.
UN BON HOMENATGE.
Crec que més enllà de la cançó a Mahalta, aquest poema és un dels primers que vaig llegir de Màrius Torres.
Gràcies per ser-hi, Pilar. Un post que emociona.
Benvinguda, Pilar !
Ens mancava la teva companyia. Espero que el teu temps “Kairos” t’hagi estat molt bo pel teu descans.
Bé, m’ha agradat molt el recordatori que fas a Màrius Torres, i més encara amb aquest poema que ja coneixia, però que m’ha emocionat de tornar a llegir. Fantàstic !!
Una abraçada gran, des de Sinera.
Feia dies que no deies res i ara tornes amb embranzida poètica....molt bon homenatge al poeta...sembla que aquest va ser el darrer poema que va escriure!
Emocionant i intens.
Pilar Kairos podria haver estat més a prop... Fas bona cara, la vida del viatge t'ha provat...
Un bon homenatge el teu. Un poema bonic i profund. Però a l'angel que el bombin...
Des dels estels...
onatge
-paraula de comprovació, PALIT...-
Hi ha més coses a llegir de Màrius Torres a banda de Cançó a Mahalta, sens dubte.
Gràcies per afegir-te a l'homenatge!
Era lluny quan va sortir aquest post programat. Pel que he vist, la convocatòria a fer aquest homenatge ha estat tot un èxit. gràcies als que vau entrar a comentar.
M'agrada el teu canvi de imatge, Carme. Felicitats per l'èxit!
Les felicitacions s'estenen a tu, V. Pamies.
Publica un comentari