La Camèlia s’agafava amb les dues mans a l’antiquíssima barana de ferro per poder baixar els dos pisos que la separaven del carrer. L’escala, antiga i atrotinada, era de graons molt alts i massa empinats per a les seves inflades cames.
(Marta Pérez Sierra: I demà l’atzar. Actes neutres)
-Nena, no em miris així, no sóc un monstre, que us sucava en midó abans de sortir al carrer!
-No, només cantaves “Lava más blanco”, mentre ens vesties.
(Marta Pérez Sierra: I demà l’atzar: Tant l’un com l’altra)
La Júlia ja sabia que tothom se n’estranyava, però és que ella era dins la mar, perquè ella era mar.
(Marta Pérez Sierra: I demà l’atzar. Dins les onades)
La quotidianitat és senzillesa profunda, insospitada i extraordinària que ens defineix. Conté tots els colors i l’essència de la terra i del mar. Deleix d’atzar, fa olor de sal i neix trenant realitat i fantasia, més enllà d’una linealitat acabada. Es vesteix de descripcions sense artifici i vibra amb la subtilesa del que és efímer. És record, albada, misteri, aventura, improvisació, nit, rialla, plor, nostàlgia, esperança, vida i mort...Sota una mirada transitòria i fugaç, robada a un demà que està per arribar.
(Marta Pérez Sierra: I demà l’atzar. Actes neutres)
-Nena, no em miris així, no sóc un monstre, que us sucava en midó abans de sortir al carrer!
-No, només cantaves “Lava más blanco”, mentre ens vesties.
(Marta Pérez Sierra: I demà l’atzar: Tant l’un com l’altra)
La Júlia ja sabia que tothom se n’estranyava, però és que ella era dins la mar, perquè ella era mar.
(Marta Pérez Sierra: I demà l’atzar. Dins les onades)
La quotidianitat és senzillesa profunda, insospitada i extraordinària que ens defineix. Conté tots els colors i l’essència de la terra i del mar. Deleix d’atzar, fa olor de sal i neix trenant realitat i fantasia, més enllà d’una linealitat acabada. Es vesteix de descripcions sense artifici i vibra amb la subtilesa del que és efímer. És record, albada, misteri, aventura, improvisació, nit, rialla, plor, nostàlgia, esperança, vida i mort...Sota una mirada transitòria i fugaç, robada a un demà que està per arribar.
14 comentaris:
l'atzar posa camins als nostres peus, però nosaltres triem la forma de caminar-los
I a mida que caminem nous atzar ens vénen a l'encontre,com aquest llibre que recomanes; m'agradarà llegir-lo, el cercaré i no deixaré que sigui l'atzar qui el faci arribar a les meves mans. Bonica definició de quotidianitat.
Bon dia.
La quotidianitat i l'atzar em sembla una bona barreja... Crec que m'agradarà llegir-lo!
M'agrada la quotidianitat de sentir-nos vius.
Salut!
subscric el comentari de la Montse: M'agrada la quotidianitat de sentir-nos vius.
Si ens sentim vius la quotidianitat participa de totes les màgies possibles.
Atzar, quotidianitat i poesia...quina millor barreja que aquesta? Bon principi de setmana i que no sigui gaire atzarosa...
Era tant quotidià
que sempre feia el mateix.
No tenia exèrcit de deliris,
però si paus de quietut...
Fins callava
i ningú ho trobava
quotidià.
Em ve al cap el refrany que diu "Lo breve, si bueno, dos veces bueno " . Tot i que el quotidià és format per dies que et sembla tot igual i dies on tot el que era igual trobes que és ben diferent. Només el canvien subtileses definides dins la quotidianitat.
Per a mi, té molta importància el que és quotidià. No és sinònim de repetició, ni tampoc d'avorriment. Ho percebo com la base d'una observació que em desperta la curiositat, em permet cultivar el coneixement i triar l'atzar.
Gràcies a tots els que entreu a aquest espai de manera quaotidiana.
Macondo, m'atreveixo a assegurar que t'agradarà.
Hola Pilar, no he llegit el llibre però me n'has fet venir ganes... És veritat la quotidianitat ens defineix. Només cal evitar no caure en la rutina...
Una abraçada sense quotidianitat.
onatge
Contemplar com un grapat de sorra fina, s'esmuny entre els dits, a poc a poc, i notar les pessigolles. ^_^
Només enyorem la importància de la quotidianitat quan no tenim ocasió de gaudir-la...
M'agrada. La quotidianitat ho és tot. A mí les coses de cada dia, les que hi ha gent que no creu importants, em donen seguretat. Molt bon apunt, Pilar. Fins un altre dia.
Demano disculpes als que heu entrat darrerament, per no haver trobat el moment de donar-vos resposta. Es que se m'ha trencat una mica la quotidianitat.
Onatge, et dic el mateix que a Macondo. T'agradarà.
Gràcies i benvingut, Jordicine.
Publica un comentari