Delicada franja

Proposta de maig

Sorolla: Les tres veles

Entre les fulles blaves del llibre del mar, emergeixen els records d’aquell dia. El voleteig dels vestits de la mare que em duia en braços i les seves companyes, i el paisatge d’arena mar i cel, obren la porta als centelleigs fugaços de la memòria.
Caminaven decidides cap a la llotja. La mare i la seva companya més jove, compassaven els passos a la figura capmoixa del davantal negre que les mirava des de la distància del temps. Trencant la uniformitat de la superfície de l’aigua, convertits en l'erupció d'un volcà escumós, tres vaixells de vela les acompanyava, improvisant un irrepetible decorat marí.  No puc evitar estremir-me en recordar com dominaven i confonien al mar i al cel amb aquella figura de torxa immaculada.
Des de la talaia del present, imagino sota l’ombra de les veles el pare i altres pescadors mirant cap a la riba, empetitits els ulls, obligats per la daurada llum que dibuixaven les dones en la seva caminada. Fins i tot percebo el buf fresc que els surt del pit i sento el somriure que els esclata en els llavis, envaïts per un torrent vital. Les figures fimbrants, que els acollien uns metres abans del port ,els embriagava i els ajudava a desterrar en l’oblit  les blasfèmies i els renecs produïts per la tensió d'una pesca incerta. Eren tants els dies que les recordaven entre corals i gavines o en les siluetes que dibuixaven els peixos quan es capbussaven en el mar...
En arribar a la llotja, la mare em va deixar al terra. Vaig córrer a amagar-me en el cercle que formaven els braços del pare abans del nus tancat en què es convertien en rebre’m. Em duia l’inesperat regal d’un peix enorme que em va ensenyar a agafar ficant els dits entre les brànquies. Al dia d’avui, no puc explicar encara la sensació que em va recórrer el cos en adonar-me’n que jo també seria pescador i viuria en aquella delicada franja que separa la terra de l’aigua.