Col•lecció de moments i Si dubto sóc, són per a mi mandales teixits amb un fil molt prim. Uns acurat processos multiformes i policroms que no em deixen indiferent.
Els mandales que em regaleu avui, adopten la forma d’una margarida, la meva flor preferida. S’assembla molt a l’ésser humà, dual, ambigu i ple de dubtes.
Agraeixo la llum i la blancor dels vostres regals, Carme i Elvira.
Agraeixo la llum i la blancor dels vostres regals, Carme i Elvira.
Com que els he de convertir en tres i en deu, respectivament, bufo i els deixo volar cap a:
16 comments
Por la parte que me toca, agradezco tu premio, nada me complace mas y por supuesto contentisima de haberte encontrado; eres siempre un saco de sorpresas.
Petons, mols petons, i bon cap de setmana
M'ha agradat molt això del mandala de ganxet... em semblen interessants i divertits aquests "isomorfismes" si em permets el mot.
Mandala de contingut i d'aparença. Si el meu b log t'hio fa pensar una mica, em dono per ben satisfeta.
Gràcies Pilar! No em pensava pas que en llegir "mandala" em sortiria un treball d´artesania amb fil, i del fil la margarida i de la margarida un regal tan "chic"!
Gràcies per TOT,per les teves paraules i per la teva amistat. Agafo el fil que em dónes i començo a fer cadeneta,a veure si me´n surto...
J´adore mon amie Pilar!
Quan he llegit la paraula "mandala", m'ha vingut la imatge mental de la forma del tapet de ganxet, i mil colors, però...sorpresa m a n d a l a blanca i finament trenada. S'han de tenir unes mans delicades per fer entrar i sortir el fil, que sigui harmoniós i equilibrat com ho són les teves paraules. Jo no vaig ser mai capaç de passar de la cadeneta, era més hàbil amb la mitja i em feia jerseis que m'abriguessin com ho fan sovint les teves paraules.
Mira, és curiós però ara penso que deu ser qüestió de caràcters quan un fa aquestes manualitats.
Tot està molt relacionat, també les llengües i paraules per les quals hom sent una debilitat especial.
I seguiré pensant...
Moltes gràcies, Pilar.
Ostres Pilar una mandala de ganxet preciós! i gràcies també pel teu premi! ens hem intrapremiat! el que no sé és si podré posar-me'l a la barra lateral perquè estic a tope en el blog ( no en sé més) i crec que he esgotat l'espai però miraré de fer mans i mànigues...i si no el duré al cor que aquí si que hi cap !
Gràcies!
No la coneixia, la paraula mandala.
Plena de significacions i margarides.
Gràcies per l´honor dispensat. Tot un honor.
Pilar ja ho he solucionat he posat un slide o com es digui i dins puc tenir també el teu premi...reitero les gràcies!
Pepa. Gracias a tí, por ser como eres. Petonets.
Carme. M'agraden molt els "isomorfismes" que poden adaptar infinitat de figures.
Imagino que n'has pintat de molts colors. Jo ho faig sovint i fins i tot els dibuixo. Els que més m'agraden, però, són aquests que faig de ganxet amb fil blanc.
El teu blog el percebo amb aquesta estructura, en tots els sentits.
País secret. M'agrada veure't com una Ariadna. Ets un cel! És bonic aquest segell amb nom de colònia, com li he dit a Carme, veritat? Sabia que t'agradaria el dibuix.
Merci beaucoup pour moi dire amie.
Macondo. M'agrada teixir tapets monocolor, sobretot blancs i de tamanys diferents. També faig jerseis a punt de mitja i brodats. El que il-lustra el post d'avui el vaig fer quan tenia 9 o 10 anys. Aquestes habilitats les he heretat de l'àvia sàvia (somric) i de la mare.
Gràcies a tu.
Elvira. El teu cor és un bon lloc per a guardar aquest regal-premi.
Gràcies a tu per ser-hi.
Estranger. Els mandala són dibuixos amb una mateixa estructura que adapten infinites formes. Es pinten de colors i s'acostuma a fer de dins a fora o de fora a dins, depenent del que necessitis. Donar o rebre. Els colors que es trien també mostren emocions i sentiments. M'ajuda molt dibuixar-los, pintar-los o teixir-los.
Et dic un secret? Són màgics.
L'honor ha estat meu.
Déu n'hi do el que et fem treballar, Elvira.
Gràcies!
No hi havia pensat que això pugués ser un mandala... estàs en tot :)
Estic a la parra Pilar ho sento jajaja. Gràcies pel premi!
És que he quedat hipnotitzada amb el tapet, que com ja t'he dit ma iaia sempre en feia i a mi no m'agradaven. I m'he quedat pensant en aquells temps jajaja.
Els mandales són a tota reu, fins i tot a les molècules, bajoqueta.
Si t'has quedat hipnotitzada dins d'un temps en què et senties bé, ja ho fan això els mandales.
gràcies, maca!
pero... ¡qué sorpresa! no podía imaginar que recibiría un regalo al pinchar en "Mandala" para leerte.
¡gracias!
Ha sido también una sorpresa concebir estas preciosas labores de ganchillo como un mandala. ¡Pero claro! ¡lo son!
me encanta
:)
Lo son, Almena. Hechos con hilos y una aguja de ganchillo, en lugar de con lápices de colores.
La única diferencia está en que los de hilo solo se hacen de dentro hacia fuera...Pero a mi ya me gusta, previa elección.
Quina preciositat!!! :-)))
La poso a l'exposició! M'encanta!! :-)))
M'alegra que t'agradi, Assumpta. Estic encantada que estigui a la teva exposició. ^0^
Publica un comentari a l'entrada