-Jo... -va intentar explicar-se-. Quan tot estava en silenci, vaig pujar al passadís i la cortina del menjador estava un poc descorreguda... Es veia el carrer. Vaig mirar, només uns segons.
Feia vint-i-dos mesos que no veia el món exterior.
No va haver ni empipaments ni retrets.
Feia vint-i-dos mesos que no veia el món exterior.
No va haver ni empipaments ni retrets.
-Quin aspecte tenia? -va preguntar Hans.
Max va aixecar el cap amb gran pesar i estupefacció.
-Havia estrelles -va contestar-. Em van cremar els ulls.
(Markus Zusak: La lladre de libres)
(Markus Zusak: La lladre de libres)
La trobada amb la lectura ens embulla amb la descoberta del poder de la paraula. Ens permet evadir-nos, recordar, prendre consciència, suavitzar tensions i obrir finestres per on s’escola el cel i s’escapa la por i el dolor. També aconsegueix confondre a la mort, invisible, que entrelluca per les esquerdes obertes del lloc on s’amaga, entre suaus onejades de laments. Aquesta, se sent aguaitada pels colors endolats i el dolor que vaga entre les rases de la guerra. Això l’empeny a convertir-se en narradora improvisada i s’humanitza, estenent sudaris de colors, seguint el manual del bon enterrador.
Quan furtem la paraula entre les pàgines d’un llibre, podem percebre el xiulet d’un home en la manxa d’un acordió. La vida bull en un món paral·lel que res té a veure amb l’odi a qui és diferent. Esdevenim lliures i vivim.
Quan furtem la paraula entre les pàgines d’un llibre, podem percebre el xiulet d’un home en la manxa d’un acordió. La vida bull en un món paral·lel que res té a veure amb l’odi a qui és diferent. Esdevenim lliures i vivim.
13 comentaris:
i vivim ... altres vides, diferentes. és com si les vivíssim :-)
viure i emocionar-nos en cada lectura no té preu.
Aquest llibre l'he vist molt recomanat
mmm "el poder de la palabra"
¡tanto!
para bien o para mal
nosotros elegimos cuando pronunciamos
Un abrazo, Pilar
Quan era petita, i més tard d'adolescent i de jove ...llegia sense parar i vivia molt intensament dins dels llibres...ara per desgràcia no tinc temps de llegir tant seguit i m'he d'esperar als períodes de vacances on m'empasso un a un tots els llibres que puc..Ei i aquest que dius l'apunto a la llista!
Kika: Hi ha llibres que ens atrapen i ens permeten formar part de la història que atresoren. Aquest n'és un. :-)
Jesús: Viure i emocionar-nos... Tal
vegada aquest és l'indici que som al davant d'allò que té un valor més enllà del que és material.
Almena: En el libro, podemos ver lo que dices. Hay un momento, muy trágico a mi entender, en que uno de los protagonistas reconoce el poder de la oratoria de Hitler.
Sortosamente, equilibra la balanza el poder de la palabra de unas cuantas historias mágicas.
Elvira: Jo també he viscut i me nodrit dels llibres. De fet en aquest blog, que vaig obrir per evadir-me, mostro que és bastant certa la dita "Tots està als llibres".
Actualment tinc unes quantes hores de silenci a la tarda. Hi ha tant de silenci, que m'evadeixo amb el soroll de les veus que surten de les pàgines dels llibres.
Aquesta ressenya, li devem a Carme. Em va fer venir les ganes de fer-la, de la seva mà.
Gràcies, Pilar, per fer-me aquest comentari, responent a una petició meva.
Jo també he estat lectora gairebé compulsiva... i sempre he cregut que hi ha coses, que hi ha nivells de comunicació, que hi ha missatges que es donen molt millor en els llibres que en la vida. Són els que m'interessen. Sovint he reinventat la vida a través dels llibres.
Ara us he de dir que els blogs em prenen temps de lectura... que intento anivellar tant bé com puc.
También yo descubrí el significado de las palabras con la lectura, me di cuenta que con unas simples palabras se podia decir mucho, se podia viajar, soñar... incluso quise hacer unos pinitos como poetisa, pero sin normas de rimas ni nada de nada..
Los sueños despiertan
en noche de luna
y sueño que sueño
en grandes hazañas,
que vuelo en el tiempo
sin freno en mis alas.
Sueño que sueño
que soy heroína
en tierras lejanas
que cruzo los mares
cual sirena encantada
que cruzo el cielo
como estrella fugaz
dejando en mi estela
paz y felicidad.
De mi sueño despierto
al irse la luna
pactando en silencio
un nuevo encuentro
para llevarme de nuevo
al pais de los sueños.
Asi son las palabras, y osbre todo pueden dibujar nuestro estado de ánimo.
Abraçades Pilar en un dia de molt de fret!!
El poder de la palabra, de la comunicación... no tengo ni uno ni otro.
Hay épocas que leo todo lo que cae en mis manos y sin embargo otras que no soy capaz de abrir un solo libro.
Pero en ocasiones encuentro un correo que tenía olvidado y me emociono con él.
Eso me ha ocurrido con "La Historia de Shay".
Un abrazo, gracias.
Carme: No et conec, però estic aprenent a admirar-te a través dels colors i de les lletres. Em va agradar i afalagar la teva proposta. M'encanta jugar amb las lletres i lligar la ficció amb la meva realitat diària. Ja est vaig dir que no comentava el que mostro amb imatges, que contava coses. Espero que t'hagis sentit a gust amb el caire que li he donat a la història.
Si t'agrada el que llegeixes als blogs, ja estàs llegint i invertint el teu temps en la lectura.
Gràcies, Carme. Una abraçada!
Pepa: Dices mucho cuando escribes y cuando hablas. Además lo haces de una manera tan trasparente que me encanta.
Aquí també fa fred i plou. Llàstima de la rua programada. Petonets!
Jubi: Tienes el poder de las personas que comparten y el de la gente buena y respetuosa.
Me gusta entrar en tu blog y reirme, emocionarme o estar totalmente en desacuerdo con lo que leo. Siempre me siento bien porque respiro respeto.
Gracias a ti. ¡Un abrazo!
I les dibuixes molt poètiques... te les robo! Espero que no m'ho tinguis en compte.
No cal que les robis, macondo. Si t'agraden i pots fer-ne us, endavant, agafa-les.
MMmmm Pilar me vienen a la cabeza mas "palabras"..las quieres??
Palabras dulces,
Palabras amargas,
Palabras que se lleva el viento,
Palabras que quedan en el alma.
Con palabras se ama,
Con palabras se odia,
Con palabras la distancia es mas larga
Con palabras la distancia se acorta
Las palabras hieren
Las palabras halagan
Las palabras...
Escritas o habladas
Pueden abrir las puertas de la esperanza
Pueden hundir en silencios el alma
Palabras, dulces..
Palabras, amargas....
Petonssss
Gracias Pepa. Tienes una important colección de palabras ^_^
Publica un comentari